Resultats de la cerca
Es mostren 22399 resultats
Adidas
Esport general
Empresa alemanya de material esportiu.
Té l’origen en l’empresa familiar creada el 1924 pels germans Adi 1900-1978 i Rudolf Dassler, dedicada a la fabricació de calçat esportiu, a Herzogenaurach Baviera El 1927 installaren la primera fàbrica i el 1928 el seu calçat fou utilitzat per primer cop en una competició olímpica El 1948 els germans Dassler se separaren Adi fundà Adidas i Rudolf Puma El 1959 Adidas començà la producció fora d’Alemanya amb una fàbrica a França, i dos anys després inicià la diversificació de la producció amb la fabricació de pilotes i roba esportiva El 1983 el fill d’Adi, Horst Dassler, fundà International…
UNASUR
Organització interestatal que cerca la integració dels estats del subcontinent d’Amèrica del Sud.
Fou fundada al desembre del 2004 amb el nom de Comunitat Sud-Americana de Nacions i, coordinadament amb organitzacions econòmiques regionals com Mercosur , la Comunitat del Carib i la Comunitat Andina de Nacions , té com a objectiu la creació d’un espai regional integrat en tots els àmbits a semblança de la Unió Europea En foren membres fundadors l’Argentina, Bolívia, el Brasil, Colòmbia, Equador, Guyana, el Paraguai, Perú, Surinam, Uruguai, Veneçuela i Xile Té com a document fundacional les declaracions de Cusco i Ayacucho, i a la cimera de Brasília del setembre del 2005 els…
Aragó
Història
Forma simplificada, originada al segle XIII a la cancelleria catalana i generalitzada a partir del segle XIV, per a designar el conjunt d’estats de la corona catalanoaragonesa (regnes d’Aragó, corona d’Aragó o simplement, Aragó).
Alguna vegada, especialment en època moderna, aquesta designació és limitada als estats patrimonials Principat de Catalunya, amb els comtats de Rosselló i Cerdanya Regne d’Aragó, amb el comtat de Ribagorça Regne de València Regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, i Regne de Sardenya amb l’exclusió d’alguns d’aquests territoris o amb la inclusió d’altres, segons les circumstàncies polítiques Els càrrecs i els organismes de govern comuns han estat sovint designats d’una manera semblant consell o consell suprem d’Aragó vicecanceller i tresorer general d’Aragó o del consell d’Aragó inquisidor…
Sant Jaume Salerm (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc antic d’Esdernars, avui conegut com a Salerm Primerament tingué categoria de parròquia que degué perdre molt aviat i quedà com a capella de la parròquia de Castelltallat El lloc d’Esdernars és documentat el 1022, situat a Castelltallat i amb la grafia d’ Esdernardes La funció parroquial és comprovada en unes llistes de parròquies del bisbat anteriors al 1154, on apareix la parròquia d’ Esdarnars o Esdarriads , entre la d’Aguilar i la de Castelltallat, la qual cosa contribueix a la identificació d’aquesta…
Castell de Miravalls (Montseny)
Art romànic
Aquest castell, així com el de les Agudes, apareixen sempre units en un sol domini i formant una unitat Així, la família Sesagudes i més tard els Montseny, Montclús i Cabrera, consten des del 1121 fins el 1390, com a mínim, com a senyors dels castells de les Agudes i Miravalls Aquest castell consta ja com a enrunat i ignorat el 1273 Malgrat això la documentació constantment en repeteix el nom, junt amb el de les Agudes, en tota l’antiga documentació Alguns autors, com l’arquitecte Josep Maria Pericas, intentaren precisar la situació d’ambdós castells ja el 1916 Situaven el de les…
Torre de la Faneca (Bellcaire d’Urgell)
Art romànic
Torre d’origen islàmic emplaçada dins l’actual terme municipal de Bellcaire, en un indret imprecís, entre la vila actual i el Pedrís El 1091 apareix per primer cop com a Indret que delimita pel nord —juntament amb el Pedrís— el terme del castell de Bellcaire El 1139 la torre destruïda —d’origen islàmic— de Faneca delimitava el terme de Bellcaire per la zona septentrional, i el 1143 la torre —encara destruïda— i el seu terme foren atorgats per Emengol VI d’Urgell als germans Pere i Arnau Bernat, els quals l’havien de posseir en alou ple i lliure, tal com havia estat donada al seu pare, en…
Sant Feliu de Veri (Bissaürri)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble del mateix nom i donà nom també a tota la vall solcada pel torrent anomenat de Sant Feliu o de Gavàs És esmentada des del 1068, en què consta que els homes de Sant Feliu tenien vinyes a Castillo de Sos L’any 1080 Miró Roger, en professar a Sant Vicenç de Roda, aportà a la canònica un alou a Sant Feliu L’església de Sant Feliu va ésser lliurada a l’esmentada canònica pel bisbe Ramon Dalmau 1092, 1093 Després d’algunes disputes, l’any 1136 s’arribà a un acord entre els canonges de Roda, representats per l’ardiaca i prevere de…
Caffarelli
Música
Cantant castrat italià.
El seu nom autèntic era Gaetano Majorano tanmateix, com feien molts cantants italians de l’època, adoptà el nom del seu protector, i potser també mestre, probablement un tal Domenico Cafarelli Després d’haver estudiat a Nàpols amb Nicola Porpora durant sis anys, el 1726 debutà a Roma en un paper femení de l’òpera Il Valdemaro , de DN Sarro, i durant els anys següents actuà per tot Itàlia amb gran èxit El 1730 fou nomenat virtuoso da camera del duc de Toscana i el 1734 ingressà a la capella reial de Nàpols, tasques que alternà amb actuacions a diverses ciutats…
folia
Música
Terme que designa un tipus de dansa, de cançó dansable o un conjunt de variacions instrumentals sobre un baix obstinat, en compàs ternari.
Folia © Fototecacat/ Jesús Alises Aquestes variacions foren molt populars des del 1670 fins al final del Barroc El nom de folia està documentat per primer cop en escrits portuguesos del final del segle XV Originàriament, era una dansa o cançó ballada associada a Espanya, molt viva i arrauxada, de metre ternari i amb freqüents hemiòlies S Covarrubias Orozco, a Tesoro de la lengua Castellana 1611, justifica el seu nom - folia , ‘follia’ en català- dient que "és l’apropiat per a aquesta dansa perquè qui la balla sembla que sigui foll" Com tantes altres danses, amb el…
Novello
Música
Editora musical britànica fundada per Alfred Novello (1810-1896).
Els orígens de l’empresa cal cercar-los en el seu pare, Vincent Novello Fou, però, el fill gran, Alfred, el que es dedicà exclusivament a l’edició El 1829 creà la seva pròpia empresa editora amb el nom de Novello & Co La seva primera publicació fou l’edició completa de l’obra sacra de H Purcell, que ja havia estat començada pel seu pare el 1828 L’empresa posà l’accent en la música coral sacra, amb títols com Novello’s Chorals Handbook , obres de J Hullah i Singing for the Million , del pedagog alemany J Mainzer Alfred Novello inventà un procés d’impressió que li permeté d’…