Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Selva de Mallorca
Selva de Mallorca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, entre la serra de Tramuntana i es Raiguer.
El sector de la serra, molt rost, ocupa una part del vessant interior de la dita serra, el de solell, mentre que la baga correspon a Escorca, en el vessant de Tramuntana que inclou la carena mestra la del puig de Massanella El límit entre Selva i Escorca correspon a una segona carena, que va de sa Fita 905 m alt, al SW, fins a la serra des Pas d’En Bisquerra 600 m alt, al NE, culminant a 1088 m serra de Darrere Aquest sector més alt és cobert, on s’ha pogut formar un tou de sòl, de brolla, alzinar de 900 m en avall i pineda Cap als 600 m un replà el separa de la serra de Davant, on dominen…
vescomtat de Cardona
Història
Jurisdicció feudal que comprenia, a l’origen, a la frontera occidental del comtat d’Osona-Manresa, el castell de Cardona, part de la vall del Cardener incloent-hi Bergús a ponent, la riera de Navel i l’aigua d’Ora, i, al nord, Sorba i Gargallà.
Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també amb aquesta…
Andratx

Municipi
Municipi de Mallorca que ocupa els darrers contraforts de la serra de Tramuntana.
El relleu, accidentat, s’obre en tres valls, recorregudes per torrents que, com les serres que les separen, estan orientats de NE a SW Aquestes serres, on predominen les roques calcàries, estan disposades en escates i imbricacions, i corresponen a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana La costa és rectilínia, alta i escarpada, i a la part oriental i meridional presenta accidents importants com el del port d’Andratx es Port d’Andratx i les platges de Sant Elm i la de Camp de Mar Enfront de Sant Elm es troba l’illot des Pantaleu i l’illa de sa Dragonera A la part muntanyosa…
castellania d’Amposta
Priorat
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.
Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…
Damasc

Interior de la mesquita de Zeinab, Damasc
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de Síria, que constitueix un muḥāfaẓa independent i a la vegada fa les funcions de capital del muḥāfaẓa homònim.
És a l’extrem occidental del desert de Síria, al peu del mont Qāsyūm, prop de les falles orientals de l’Antilíban, en un fèrtil oasi, el Guta, regat pel riu Baradā La ciutat, voltada d’hortes de fruiters, amb una zona intermèdia de cereals i oliveres, és una important cruïlla de camins que la convertí en un florent centre comercial entre Orient i Occident Poc temps després de la independència, la ciutat tenia 303952 h, i d’aleshores ençà ha crescut molt ràpidament, a raó del 5,5% anual Té famoses indústries artesanes tapissos, objectes de metall i fusta i perfums, però també s’hi han…
saxó | saxona
Història
Individu d’un poble germànic procedent de Jutlàndia.
A la fi del segle III, s’estengué al sud del riu Elba, absorbí els pobles veïns i amb les seves contínues pirateries al nord de la Gàllia obligà els romans a la creació del dux litus saxonicum ‘duc del litoral saxó’, que administrà la província romana de la Bèlgica II i tenia a les seves ordres la flotilla del Somme Amb ells, l’usurpador Marc Aureli Carausi ocupà la Britània romana 287 També cridats pels bretons, lluitaren plegats amb els angles contra els escocesos i restaren al país 450, bé que fins al segle IX no l’acabaren de sotmetre anglosaxó Aparegueren també als Camps Catalàunics,…
pagès de remença
Història
Història del dret català
Pagès que a l’edat mitjana estava adscrit a la terra i sotmès als mals usos senyorials, que només podia abandonar mitjançant el pagament d’una redempció o remença.
L’origen dels remences catalans remunta al segle XI, quan nombrosos sectors de pagesos lliures de la Catalunya Vella entraren en una situació de dependència respecte als grans propietaris, els quals procuraren convertir aquesta dependència en hereditària Els senyors adscriviren aquests pagesos a un predi determinat per tal d’assegurar-ne el conreu El paper preponderant que els grans terratinents acompliren en la vida política del Principat els permeté de sancionar legalment aquests drets A partir del 1380, la caiguda dels preus agrícoles, com a conseqüència de la Pesta Negra del 1348, provocà…
Pasqua
Cristianisme
Festa cristiana, corresponent a la Pasqua jueva, en què hom commemora la mort i la resurrecció de Crist, celebració distinta del diumenge de Pasqua ja al segle II.
És anomenada també Pasqua de Resurrecció , Pasqua Florida i primera Pasqua Bé que el mot grec páskha assimilat a páskhein , ‘sofrir’ s’aplicà de moment a la commemoració de la passió, aviat segle IV inclogué ja la vetlla nocturna del dissabte al diumenge i, al segle V, indicà només el diumenge de Resurrecció La celebració de la mort i resurrecció fou anomenada tridu pasqual , que al començament incloïa només el Divendres Sant, el Dissabte Sant i la vetlla pasqual, com a aspectes diversos d’un únic misteri Avui el tridu inclou també la missa vespertina del Dijous Sant Ja des del segle III la…
predicació
Cristianisme
Anunci públic de la paraula de Déu, fet en forma de discurs (oratòria) pels ministres autoritzats, per tal de moure els oients a rebre d’una manera conscient i lliure el missatge de la salvació i construir i edificar l’Església.
N'hi ha de diverses menes, d’acord principalment amb la situació dels oients en relació amb la fe i la pertinença a la comunitat cristiana la predicació missionera o evangelitzadora també dita querigmàtica querigmàtic, que s’adreça als qui encara no creuen perquè es converteixin i acceptin la fe la catequètica catequesi, que exposa d’una manera sistemàtica als creients tot el contingut doctrinal i moral de la fe acceptada la litúrgica o homilètica , que explica la paraula de Déu proclamada en la litúrgia i en fa veure les aplicacions concretes a la vida dels membres de la comunitat la…
pou del glaç

Pou de glaç de la Franquesa (Moià)
© Joan Carrera Vilardell
Cavitat, eventualment excavada, on hom emmagatzemava la neu o el gel natural extret de les glaceres.
A Catalunya, la majoria de poues de glaç es troben situades a la vora dels corrents d’aigua de les rieres i en indrets obacs al fons de les valls, ja que el glaç que s’empouava era el que s’obtenia de la congelació de l’aigua estancada a les basses construïdes al mateix costat de les poues Les poues generalment tenen forma cilíndrica i estan fetes amb parets de pedra seca i cobertes amb una cúpula semiesfèrica del mateix material solen tenir una o més obertures petites i una porta per on entraven els que hi treballaven i per on es posaven i es treien els blocs de glaç La profunditat d’…