Resultats de la cerca
Es mostren 1139 resultats
Rat-penat orellut meridional
La distinció entre les espècies de rats-penats orelluts gènere Plecotus presents a la nostra fauna P austriacus i P auritus és sovint difícil si hom no pot recórrer a les mesures de la dentició i a l’observació de l’os penial El dibuix posa de relleu les dimensions desmesurades dels pavellons de l’orella en comparació amb la resta del cos que les caracteritzen Ambdues espècies poden trobar-se freqüentment als campanars de les esglésies Jordi Corbera El rat-penat o orellut meridional gris és un quiròpter mitjà que es caracteritza perquè té unes orelles desmesuradament llargues…
Els cal·lionímids: dragons
Callionímids de la mar catalana 1 dragó ver Callionymus lyra , mascle 1a i femella 1b , 2 dragó maculat C maculatus , mascle 2a i femella 2b , 3 dragó banyut C risso , 4 dragó marbrat C reticulatus i 5 dragó vermell Synchiropus phaeton no s’ha representat el dragó petit Callionymus pusillus , amb bandes argentines als flancs, molt menys abundant Carlos Moreno La família dels callionímids és conformada per espècies de cos allargat i més o menys deprimit a la regió del cap, que és ample i subtriangular, amb un rostre lleugerament prolongat, uns ulls grossos, ovalats i dirigits cap…
Castell de Mura
Art romànic
Situació Els esfondralls del castell són encimbellats dalt un pujol de 702 m d’altitud, sota el qual, a llevant, transcorre la carretera de Terrassa a Talamanca, mentre que, a ponent, s’arredossen el mas i la capella de Sant Lleïr i, més enllà, vers el nord-oest, la població de Mura Long 1°59’45” - Lat 41°41’54” Aspecte interior dels basaments de la torre del castell F Junyent-A Mazcuñan L’únic pany de mur que subsisteix, ultra els basaments de la torre, al castell F Junyent-A Mazcuñan Per arribar al turó on es dreçava el castell, cal que ens dirigim a Navarcles, on emprendrem la carretera…
flota de bruc
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 6 a 15 cm d’alt d’un color gris brunenc, de carn blanca i dura i amb les làmines lleugerament decurrents.
Forma flotes compactes de molts exemplars units per la base
esfenisciformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de plomatge dens i compacte, de color gris o negre al dors i blanc al ventre, coll curt, bec robust, cames molt curtes i cua molt reduïda.
Les ales, transformades en òrgans natatoris, manquen de l’articulació del colze i es mouen rígides Són ocells adaptats a la vida aquàtica Habiten a les costes antàrtiques i a les meridionals d’Austràlia, Àfrica i Amèrica del Sud Les espècies més comunes són els pingüins australs de l’Amèrica del Sud
Jan Baca i Pericot
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Arquitecte, el 1956 s’inicià en la realització amb el pèrit industrial Toni Garriga i Gimferrer Barcelona 1933 El 1958 realitzaren Dos quarts de cinc medalla d’honor del Concurs Nacional del CEC i seleccionat per al concurs anual de la UNICA Fou el principi d’una llarga i brillant trajectòria que al final del 2002 presentava un balanç de 59 títols, alguns sota la marca Pinchus Films 16 medalles d’or i 10 d’argent de la UNICA, i altres guardons rebuts a Catalunya, l’Estat espanyol i l’estranger El 1978 Baca i Garriga presentaren una mostra de la seva obra a la Photokina de Colònia…
sargantana
Sargantana: animal triploblàstic celomat deuterostomat (e vetebrats, cl rèptils
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de saures de la família dels lacèrtids, de dimensions inferiors a les dels llangardaixos, que pertanyen a diversos gèneres, com Lacerta, Psammodromus, Acanthodactylus, Algyroides i Podarcis (sargantanes de paret).
Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses La sargantana àgil Lagilis , d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles habita als Pirineus La sargantana comuna septentrional Lmuralis , d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana…
medul·la espinal

Mèdul·la espinal: a) visió posterior; b) secció al nivell de la columna dorsal; c) segment amb la sortida de les arrels nervioses
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part intrarraquídia del sistema nerviós central que ocupa el conducte vertebral des del forat occipital fins a la vora inferior del cos de la primera vèrtebra lumbar.
En l’home és un cordó cilíndric lleugerament aplanat que presenta dos engruiximents fusiformes, el cervical i el lumbar, que corresponen a les porcions de la medulla que innerven els membres superiors i inferiors, respectivament La medulla espinal és una estructura contínua, però els 31 parells de nervis raquidis que en surten 8 nervis cervicals, 12 de dorsals, 5 de lumbars, 5 de sacres i 1 de coccigi li confereixen un aspecte segmentat La seva superfície és plena de solcs longitudinals que van de dalt a baix solc mediodorsal, solc medioventral, dos solcs posterolaterals i dos solcs…
color i música
Música
L’ús de la llum en l’àmbit de la música, és a dir, la reunió de les dues esferes de la percepció, la visual i la sonora, és un fenomen que ha preocupat pensadors de tots els temps, des d’Aristòtil fins a escriptors com E. T. A. Hoffmann, passant per la Teoria dels colors de Goethe o els estudis de J. Kepler, que associava els colors als intervals, o d’I. Newton i el seu Tractat d’òptica.
En la pràctica, el cas paradigmàtic és el d’Aleksandr Skr’abin, que, imbuït d’idees teosòfiques, compongué Prometeu, el poema del foc 1908-10 El compositor, però, s’inspirà en els escrits de Louis-Bertrand Castel, inventor d’un clavicèmbal ocular el 1734 D’altres seguiren aquest exemple, sobretot Bainbridge Bishop, que construí un orgue de llums el 1881, o A Wallace Rimington, el 1895, fins a arribar al clavilux de Thomas Wilfred, del 1925 En la partitura del Prometeu , Skr’abin hi inclogué un pentagrama luce específic per al clavier à lumières piano de llums i les notes que hi apareixen…
Miguel Delibes Setién

Miguel Delibes Setién
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor castellà.
Voluntari a la marina 1938 en el bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola, posteriorment cursà estudis de comerç, dret i belles arts El 1941 s’inicià com a periodista al diari El Norte de Castilla , on collaborà durant molts anys amb articles i, inicialment, també amb caricatures i del qual fou nomenat director l’any 1958 i destituït el 1963 pels seus enfronatments amb la censura, que afectà tant la seva obra literària com la seva activitat periodística El 1945 obtingué la càtedra de dret mercantil i compaginà la literatura i el periodisme amb la docència a l’Escola de Comerç de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina