Resultats de la cerca
Es mostren 2023 resultats
Baeza
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, drenat pel riu Guadalquivir.
És un centre agrícola cereals, vi, oli, industrial alimentació, sabons, trulls, ceràmica, destilleries de licors i ramader cavalls Conserva importants testimonis de l’arquitectura renaixentista andalusa en molts dels seus monuments intervingué el gran arquitecte Andrés de Vandelvira 1509-75 Sobresurten la catedral, amb restes mudèjars i gòtiques, l’església de San Andrés, la del convent de San Francisco obra mestra del renaixement andalús, acabada el 1566, avui molt deteriorada, i la casa de la vila 1559, que té dues interessants portades italianitzants Fou seu d’una universitat…
cerussa
Química
Pigment blanc, de poder cobrent i solidesa a la llum excel·lents, format per carbonat bàsic de plom amb alguna quantitat de carbonat neutre de plom.
És obtingut per diversos mètodes tradicionals, com l’holandès, basats en l’atac del plom amb vapors d’àcid acètic i la transformació de l’acetat obtingut en carbonat bàsic per l’acció de diòxid de carboni La cerussa era molt emprada en la pintura a l’oli, però el seu ús ha minvat a causa de la seva toxicitat i de la seva inestabilitat enfront del gas sulfhídric, que sol ésser present a l’atmosfera de les ciutats És conegut també amb el nom de blanc de plom
cària
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les juglandàcies, d’escorça grisa, molt temps llisa, fulles imparipinnades, flors masculines en aments i femenines terminals i fruit globulós, semblant a una nou però amb la coberta carnosa gruixuda que s’obre en quatre valves.
Originaris d’Amèrica del Nord fins a Mèxic, tenen interès per llur fusta hickory , molt dura, densa, tenaç i resistent als xocs, emprada per a fer raigs i llantes de rodes, mànecs d’eines, etc, i també com a llenya i per a fumar carn Les espècies més utilitzades són C ovata, C tomentosa i C glabra Els fruits d’algunes espècies de cària, sobretot els de la noguera blanca americana C ovata i els de C laciniata , són comestibles, semblants a nous grosses 6-12 cm, i proporcionen un bon oli de taula
elemí
Botànica
Grup d’oleoresines de consistència sòlida i tova, de color groguenc més o menys fosc i d’olor aromàtica que hom empra en l’elaboració de vernissos i laques, en productes farmacèutics i en perfumeria.
Hom coneix diverses classes d’elemís, que extreu de plantes tropicals pertanyents principalment a les famílies de les burseràcies i de les terebintàcies el més important de tots és l’elemí de Manila, que hom extreu de la Canarium commune L , burseràcia de les Filipines d’aquest elemí hom extreu l’anomenat oli d’elemí, líquid gairebé incolor compost bàsicament de limonè Uns altres tipus són la goma d’elemí, extreta de la Bursera gummifera de les Antilles, i l’elemí de Mèxic i del Brasil, extret de l' Amyris elemifera
elefant marí

Elefant marí
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels pinnípedes, de la família dels fòcids, d’una gran llargada (6,5 m), amb un apèndix en forma de trompa erèctil (40 cm) present només en els mascles.
L’espècie Mangustirostris té el cos molt gros i pot pesar fins a 3000 kg El tronc és fusiforme, i la pell, bruna grisosa, canvia de color segons l’edat, el sexe i l’estació Viu en petites colònies a les costes de Califòrnia i Mèxic L’espècie Mleonina arriba a pesar 3500 kg i viu en les mars australs Són espècies en procés d’extinció a causa de l’abusiva caça que hom n'ha fet, puix que de la seva gran quantitat de greix hom pot extreure molt d’oli
Robert Martínez i Baldrich
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Signava només Baldrich Fill gran del tinent general Severiano Martínez Anido Fou deixeble esporàdic de dibuix a l’Ateneu de Tarragona 1905, on fou company de Julio Antonio Residí a Tetuan, i s’establí a Madrid 1917 Dedicat a la illustració de revistes i a cartells publicitaris, elaborà un tipus de dona elegant i frívola molt característic dels anys vint Establert a Nova York 1928, collaborà a Vogue i a d’altres importants revistes de modes, i fou molt cotitzat Darrerament conreà també la pintura a l’oli
sabó

Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras…
Grosseto
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Situada al cor de la plana de la Maremma, a 12 km de la costa de la mar Tirrena i a 1 km de la vora dreta del riu Ombrone És un mercat agrícola i ramader, amb comerç de vi, oli, blat i llana Té indústria mecànica, alimentària, petroquímica i de materials per a la construcció Envolta la ciutat antiga una muralla hexagonal s XVI, al nord i al sud de la qual han sorgit nous barris de planta rectilínia, que han crescut parallelament al desenvolupament econòmic de la regió, iniciat a partir del 1930 amb treballs de sanejament i colonització
ocre
ocre vermell
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Química
Nom genèric d’un cert nombre de materials terrosos, pulverulents, emprats com a pigments.
Són constituïts essencialment per òxids fèrrics hidratats, barrejats amb proporcions variables d’argila i de sorra Els ocres són grocs, marrons o vermells, aquests darrers obtinguts per calcinació de les varietats grogues Generalment, els grocs i els marrons són varietats de limonita ocre groc , i els vermells, d'hematites ocre vermell També hi ha altres ocres, com el d’antimoni , el de bismut , el de molibdè , etc, que són varietats terroses pulverulentes més o menys groguenques d’altres minerals Llur vàlua com a pigments depèn de la intensitat del color i de la quantitat d’oli…
terpina
Química
Alcohol dihidroxílic d’estructura ciclohexànica i natura monoterpènica.
Pot existir en dues formes, d’acord amb la configuració de les cadenes substituents de l’anell L’isòmer cis , que es fon a 105°C, forma un monohidrat cristallí, eflorescent, anomenat hidrat de terpina , el qual es fon amb descomposició a 123°C i ha estat emprat en medicina com a bèquic Per contra, l’isòmer trans , que es fon a 159°C, no origina hidrat La terpina es forma per tractament amb àcid sulfúric diluït en ebullició de l’oli essencial de pi i és emprada com a producte de partida per a l’obtenció de terpineol
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina