Resultats de la cerca

Es formà a París a l’Escola de Ballet del Théâtre du Châtelet De retorn a l’Estat espanyol, el 1943 debutà a Madrid Els anys següents i fins a final de la dècada dels anys seixanta féu freqüents gires per Llatinoamèrica, Europa i els EUA amb la seva companyia Mariemma Ballet d’Espanya i actuà també amb Léonide Massine al Teatre de l’Òpera de Roma i com a ballarina convidada del Gran Ballet del Marqués de Cuevas, entre d’altres Entre els seus èxits internacionals cal esmentar Córdoba , d’Isaac Albéniz i les seves coreografies Iberia i Danza y tronío El 1960 s’inicià com a professora de dansa…

Formà part dels clubs Seur de Lleó, MG Madrid, Integra 2 de l’Hospitalet de Llobregat, Club Atlètic Manresa i Futbol Club Barcelona Participà en cinc edicions dels Jocs Paralímpics, des de Barcelona 1992 fins a Pequín 2008 Guanyà la medalla d’or a Sydney 2000 i la de plata a Atlanta 1996 i Atenes 2004 Fou campiona del món 1994, 2002 i d’Europa 1995, 2003 de salt de llargada, i aconseguí la medalla d’or 2003 i de plata 1998, 2007 al Mundial per a Cecs de l’International Blind Sports Federation IBSA També fou medalla de bronze al Campionat del Món 2006, al Mundial en…

Collaborador de Luchino Visconti i, posteriorment, de Michelangelo Antonioni i Mario Monicelli, el 1956 codirigí Kean - Genio e sregolatezza , amb Vittorio Gassman El 1958 rodà el seu primer film, La sfida Proper al Partit Comunista, gran part de la seva obra s'orienta vers temes socials i polítics, amb la corrupció, el crim organitzat i l'exercici del poder com a eixos centrals De la seva filmografia posterior cal destacar,  I magliari 1959, Salvatore Giuliano premiat en el Festival de Berlín del 1962, Le mani sulla città 1963, premiat amb el Lleó d'Or a Venècia, Il momento…

Començà la seva carrera en el món de l’esport en el basquetbol professional femení Obtingué els títols mundials del 1997 i del 1999 en la prova de 100 m llisos Fou una de les figures dels Jocs Olímpics de Sydney 2000, on aconseguí cinc medalles, tres d’or 100, 200 i 4 × 400 metres llisos i dues de bronze salt de llargada i 4 × 100 metres llisos L’any 2001 guanyà la medalla d’or dels 200 m als campionats del món d’Edmonton

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Als Campionats d’Espanya, fou medalla d’or en outrigger de vuit 1947 i, en la mateixa modalitat, subcampió 1949 i tercer classificat 1951 També fou tercer en quatre amb timoner 1950 Als Campionats de Catalunya, fou medalla d’or en iol de quatre amb timoner 1949 i subcampió 1947 i tercer classificat 1948 en outrigger de vuit També fou tercer classificat en outrigger de quatre amb timoner i en iol de dos amb timoner 1948

Fou membre de la junta directiva del Club Natació Barcelona en diferents èpoques Fou vicepresident i president del Collegi Català d’Àrbitres 1949-57 i membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Natació FCN com a representant dels àrbitres 1953-57 Fou també vicepresident de la FCN 1969-77 Rebé la medalla d’or de Serveis Distingitsde la Federació Espanyola de Natació 1966, la medalla al millor àrbitre de la FCN 1994 i l’escut d’or de la FCN 2002

Frontal de l’Epifania, procedent del monestir de Sant Joan de les Abadesses, obra de la segona meitat del segle XV La iconografia mostra els símbols dels sants Joans i la representació d’una Epifania que remet a l’estil del taller de Jaume Huguet o d’algun dels seus seguidors ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Aquest frontal, conservat al Museu Episcopal de Vic núm inv 1949, procedeix del monestir de Sant Joan de les Abadesses Ja era en aquest museu en el moment de la seva obertura, perquè consta en el catàleg del 1893 Fa 110 cm d’alçada per 240 cm d’amplada Va ser encarregat per Joan de Rovira…

Quan Atamant anà a sacrificar els seus dos fills a Zeus, aquest els trameté un moltó alat amb velló d’or, el qual se'ls emportà vers l’Orient i els salvà del sacrifici Pel camí, Helle caigué a la mar i s’ofegà Frixos arribà a la Còlquida, on el rei Eetes li donà la seva filla Calcíope en matrimoni Agraït, Frixos sacrificà el moltó a Zeus i oferí al rei el velló d’or, la recerca del qual fou, més tard, el motiu de l’expedició dels argonautes

Format a les universitats de Geòrgia 2000 i Stanford 2004, guanyà dues medalles d’or als campionats del món de Moscou 2002 en 4x100 estil lliure i 4x100 estils, una d’argent en 50 m esquena i una de bronze en 100 m esquena Als campionats mundials d’Indianàpolis del 2004 aconseguí el bronze en 50 m espatlla El 2008 guanyà la medalla d’or dels 50 m esquena del campionat del món de Manchester i la Copa del Món dels 100 m esquena a Berlín, en què baté el seu propi rècord mundial

Fou el millor gimnasta masculí dels Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 i de Sydney el 2000, i guanyà sis medalles en cada una de les edicions A Atlanta aconseguí dues medalles d’or salt de poltre i concurs per equips, una d’argent concurs individual i tres de bronze poltre amb anelles, barra fixa i terra Als Jocs de Sydney guanyà dues medalles d’or barra fixa i concurs individual, una d’argent terra i tres de bronze barres paralleles, poltre amb anelles i concurs per equips