Resultats de la cerca
Es mostren 1359 resultats
El Museu Tèxtil de Terrassa i les seves col·leccions
Art romànic
El museu Fragment de teixit de seda hispanoàrab del segle XIII Arxiu Museu Tèxtil de Terrassa El Museu Tèxtil de Terrassa és situat al carrer de Salmerón, núm 25, al cor del Parc de Vallparadís, prop del centre de Terrassa Gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1981, el museu s’originà amb la collecció de teixits antics propietat de l’industrial terrassenc Josep Biosca, que, el 1946 i per iniciativa d’un grup d’industrials, passaren a formar el fons del Museu Tèxtil Biosca, regit per un patronat privat De la seu provisional inicial, els fons passaren a l’Institut Industrial el 1956,…
SEAT: conflicte permanent i solidaritat obrera
Augment de vendes i creixement de la plantilla de SEAT 1961-1976 L’any 1941, poc després d’acabada la Guerra Civil, el règim havia creat l’Instituto Nacional de Industria El 1949, aquest organisme va signar un contracte per a fabricar cotxes a Espanya amb el major grup industrial italià Fabbrica Italiana Automobile Torino FIAT El fruit d’aquesta relació, que es va perllongar durant trenta anys, va ser la Sociedad Española de Automóviles de Turismo SA SEAT, creada el 1950 L’autoritarisme i la disciplina de l’empresa —cal recordar que el seu staff de direcció fins els anys setanta el van formar…
Sant Antoni de Puigpardines

Sant Antoni de Puigpardines
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Església i antiga parròquia de l’antic municipi de Sant Privat d’En Bas (la Vall d’En Bas, Garrotxa), enlairada a ponent del poble de Puigpardines. Fou construïda a finals del segle XIV.
restitució
Dret penal
Condició principal de la responsabilitat penal civil nascuda dels delictes contra la propietat consistent en la devolució al perjudicat dels objectes de què fou privat per l’acció del delinqüent o del responsable civil.
Hi estan obligats el culpable, el responsable civil i el tercer que ha adquirit la cosa legalment
Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona
Educació
Institució de caràcter privat dedicada a l’educació i la promoció de les dones fundada el 1909 a Barcelona —amb el nom de Biblioteca Popular per a la Dona— per Francesca Bonnemaison de Verdaguer.
Vinculada de bon començament a l’Obra de Buenas Lecturas de la parròquia de Santa Anna, aconseguí en molt poc temps un desenvolupament notable, que li permeté d’independitzar-se Hom installà uns primers locals al carrer d’Elisabets 1910, i el 1922 fou inaugurat el local definitiu del carrer de Sant Pere més Baix, reformat totalment, amb un notable equipament i amb una capacitat per a 2 000 alumnes, gràcies a subvencions particulars Entre les activitats més importants de l’Institut cal esmentar, com a bàsica l’educació i la instrucció a més, oferia seveis de biblioteca, socors mutus i previsió…
Francesc Xavier Vives i Torrents
Economia
Economista.
Llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona 1978, anà als EUA per ampliar estudis i el 1983 es doctorà a la Universitat de Califòrnia - Berkeley, on fou professor assistent, càrrec que passà a exercir a la de Pennsilvània 1983-1987, on s’especialitzà en economia industrial i aplicacions de la teoria de jocs El 1987 tornà a Barcelona i s’incorporà a I'Institut d’Anàlisi Econòmica del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, on és professor investigador des de l’any 1990 i on ha ocupat el càrrec de director del 1991 al 2001 Des d’aquest any fins al 2005 fou catedràtic d’…
input-output

Model de taula input-output
©
Economia
Instrument analític utilitzat per a descriure el funcionament de l’activitat econòmica.
L’anàlisi de l' input-output , deguda a Sassily Leontieff, té els precedents en el Tableau économique de François Quesnay, en els esquemes de la producció de Marx i en el mètode de balanços de la planificació soviètica, i té com a principi bàsic la consideració de l’economia d’un país com a conjunt estructurat en sectors Les magnituds que hi són consignades —comptabilitzades en forma de taula de doble entrada— són expressades en termes monetaris i referides a un període de temps, normalment un any La lectura horitzontal de la taula fa aparèixer la destinació de la producció output de cada…
carnestoltes

La festa de carnestoltes a Solsona
© Fototeca.cat
Folklore
Nom habitual del carnaval als Països Catalans.
En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de Cendra, primer dia de quaresma originàriament, el dia anterior a l’inici de la quaresma En sentit més lat s’inicia el dijous anterior, el Dijous Gras , bé que en molts llocs comença per l’Epifania al País Valencià i a les Balears el dia de Sant Antoni abat A Barcelona assolí una esplendor que eclipsà el d’altres localitats fins al segle XVI la noblesa solia fer paròdies dels jocs cavallerescs En aquesta època ja era generalitzat el ball de màscares o de disfresses, malgrat les reiterades prohibicions…
adscripció a la terra
Història
Vinculació d’una persona o persones, amb llurs descendents, a la terra que cultivaven sota la jurisdicció d’un senyor, amb pèrdua de llibertat.
Comportava una sèrie de deures i alguns drets, diferents segons el temps i segons les regions Per a alliberar-se de l’adscripció calia redimir-la amb diner Des del baix imperi, la misèria i el desordre regnants feren que moltes persones restessin adscrites a l’ofici de llurs pares com en el cas dels curials, dels homes d’ofici, dels soldats, etc, i sobretot amb els rústics o camperols, que no podien abandonar les terres que cultivaven i passaven així a ésser considerats com una quasipossessió dels predis, que eren adquirits o alienats juntament amb llurs habitants Els pobles germànics, tot i…
bé
Economia
Cadascun dels mitjans obtinguts a partir de la natura —física o humana— pel procés econòmic de la producció, a través del treball, i utilitzats pels homes per a satisfer llurs necessitats.
Hom els anomena béns econòmics per distingir-los dels béns lliures tota la resta de béns no provinents del procés productiu, dels quals els diferencia el fet de tenir un cost i, per tant, un preu i que, per això, són objecte d’estudi de l’economia política Des d’un punt de vista econòmic hi ha, en un nivell general, dues classes de béns béns de producció maquinària, primeres matèries, etc, que serveixen indirectament per a la satisfacció de les necessitats i que alhora poden ésser objectes de treball és a dir, objectes obtinguts a través del treball, com, per exemple, els minerals, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina