Resultats de la cerca

Fill de pares italians, l’obra més important que escriví és Delle rivoluzioni della Catalogna , publicada entre el 1644 i el 1647 es tracta de la primera crònica d’un conjunt que escriviren diversos autors italians Bisaccioni, GB Birago Avogradro, i n’és sens dubte la més ambiciosa i ben documentada Explica els conflictes a Catalunya durant el regnat de Felip IV abans de la revolta del juny del 1640 llibre I, el procés de ruptura fins a la mort de Pau Claris llibre II, i els dos primers anys de guerra, fins a la presa de Perpinyà per Lluís XIII llibres III i IV L’autor, que el 1649 esdevingué…

Vida i obra Abat de Santa Maria de Poblet, és autor de l’obra Grandezas del Real Monasterio de Poblet 1694 Es tracta d’una selecció dels fets més destacats esdevinguts al monestir d’ençà de la seva fundació Aquest escrit, actualment perdut, fou consultat per l’erudit Pere Serra i Postius Prodigios y finezas de los santos ángeles hechas en el Principado de Cataluña , 1726, el qual posà de manifest la consulta de diversa documentació per l’abat Sayol Malgrat el presumible caràcter laudatori de l’obra, és remarcable el nivell científic que assolí SayolTambé escriví la interpretació d’una sèrie…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films JCamino, Barcelona ARGUMENT Romà Gubern idea GUIÓ J Camino FOTOGRAFIA Martín Ardanaz, Artur Olmo, Rafael Solís color, normal MUNTATGE Núria Esquerra MÚSICA Albert Guinovart  SO Josep M Bloch, Ricard Casals ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 30112001 PREMIS Valladolid 2001 2n ex aequo de la secció "Temps d’Història" al millor documental Sinopsi Durant la Guerra Civil Espanyola, aproximadament uns tres mil nens foren acollits per la Unió Soviètica A través del testimoni d’alguns d’ells, ara ja adults, el film investiga la seva peripècia vital i…

També inclou temàtica no específicament històrica geografia, art i estètica, lingüística i literatura, botànica, arquitectura o cultura popular de l’àmbit territorial que constitueix l’element definidor del seu contingut Pel que fa a la llengua dels treballs hi ha articles tant en castellà com en català, si bé predominen clarament els primers Des del primer número, el director i l’ànima de la revista ha estat Eugeni Díaz Manteca, director de l’Arxiu de la Diputació de Castelló Tot i que, inicialment, semblava orientada a una periodicitat anual ha tendit a la bianualitat, amb un important…

Les reserves poden actuar mecànicament, com la cera de l’estampació batik , o químicament Per exemple, els colorants sulfurosos eren reservats amb sals de zinc, el negre d’anilina és reservat estampant un reductor alcalí o un àlcali Les reserves poden ésser acolorides

Un cronògraf anota automàticament l’hora de pas de l’estel per 20 distàncies zenitals simètriques de la de 30°

Oberta a una façana marítima d’uns 70 km entre la serra d’Irta i la d’Almenara, arriba per l’interior a Talaies d’Alcalà, la rambla de la Viuda afluent del Millars per l’esquerra i la serra d’Espadà Les terres perifèriques apareixen fragmentades en contrades i rodalies, que fan de transició a les comarques circumdants Així, la serralada del Desert de les Palmes presenta alguns caràcters del Baix Maestrat el pla de l’Arc, de l’Alt Maestrat i l’Alcalatén la serra d’Espadà, que accidenta la rodalia d’Onda i la vall d’Artana, de l’Alt Millars i l’Alt Palància Només amb el Camp de Morvedre la…

A l’interior, tret dels casos de Sethi I, Ramsès II, Merenptah i Ramsès III, l’autoritat del faraó decau ràpidament, cosa que afavoreix l’ascensió del clergat d’Ammó, beneficiari d’innombrables donacions dels reis L’economia pateix la manca d’un poder fort i el país s’empobreix La corrupció administrativa i el lladronici esdevenen cosa normal saqueig sistemàtic de la necròpoli tebana A l’exterior, la política ofensiva de la dinastia XVIII a Síria-Palestina és continuada, sense tant d’èxit, per Sethi I i Ramsès II A partir, però, de la XX es torna defensiva i el camp…

Cal cercar-ne els orígens, a diferència de l’art croat i eslovè, en l’art bizantí, dins el qual representa un grup coherent, sobretot en la iconografia mural dels segles XII al XV Des del primer moment es caracteritzà per una sorprenent penetració de l’artista en l’observació de la realitat frescos de Santa Sofia d’Ohrid, ~1050, per un gran humanisme i refinament frescos de Nerezi, 1164 i per una linealitat monumental típic de la Macedònia dels segles XIII-XIV Una altra característica segle XIII és la inspiració en l’art musiva dels segles V-VIII així, els frescos de Milesevo 1236, pintats…