Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
gavial
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels crocodiliansde la família dels gaviàlids, que ateny fins a 7 m, amb el morro molt estret i dilatat a l’extrem (en els adults aquest extrem fa tres vegades i mitja l’amplària de la base) i el cos amb escuts nucals i dorsals que formen una cuirassa.
Els dits de les mans i dels peus, són parcialment units per una membrana Habita als rius de l’Índia i de Birmània i s’alimenta d’una gran quantitat de peixos Bé que no són perillosos, hom els destrueix a causa de la desfeta de la població piscícola que produeixen
rosegadors

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…
negret
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 45 cm i té el cos tou i poc esvelt, aplanat per la part cefàlica i per la superfície ventral, amb els denticles dèrmics de la pell piliformes, molt flexibles, i és de color molt fosc, amb la regió ventral quasi negra.
Habita en fons de 100 a 1 000 m, però en latituds més altes es troba prop de la superfície La carn no és comestible, però en alguns casos hom obté oli de fetge S'alimenta de peixos, cefalòpodes i gambes Habita a la Mediterrània occidental i a la costa atlàntica europea i nord-africana
porc marí

Porc marí
Fausto Tinti, Universitat de Bolonya (CC BY-NC-SA-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 2 m de llargada i és d’aspecte inflat, bé que el cos sigui de secció triangular, té la boca petita, els ulls i els espiracles grossos, cadascuna de les dues aletes dorsals proveïda d’una espina i la pell és aspra i negrenca.
Habita damunt els fons sorrencs, a profunditats superiors als 500 m
Guyana

Vista aèria de la cascada Kaieteur
Estat
Estat del NE de l’Amèrica del Sud, que limita al N amb l’oceà Atlàntic, a l’E amb Surinam, al S i SW amb el Brasil i a l’W amb Veneçuela; la capital és Georgetown.
La geografia Situada sobre el massís de roques primàries de la Guaiana, ofereix un relleu que s’aixeca suaument cap als confins del Brasil i de Veneçuela Al S, un altre massís granític, amb serres aïllades, s’eleva a 1500 m a la Sierra de Acarí, fronterera amb el Brasil De clima equatorial, el territori que hom dedica als conreus és una mínima franja costanera 2,3% del territori, que per la fertilitat dels alluvions i l’abundor d’aigua obté bones collites d’arrels i tubercles, hortalisses i fruita cocos, plàtans i mangos per al consum nacional, i taronges i bananes per a exportar Però…
Castell de la Manresana (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Torre mestra del castell, l’element més ben conservat de l’antiga fortalesa, restaurada els darrers anys ECSA - F Junyent i A Mazcuñán El castell, situat a l’enclau de la Manresana, s’alça en un lloc aturonat 580 m d’altitud proper a la carretera de les Malloles, al SE dels Prats de Rei Mapa 35-14362 Situació 31TCG796173 El camí que hi mena arrenca, a mà dreta, poc abans del quilòmetre 2 de la carretera dels Prats de Rei a Igualada FJM-AMB Història El terme d’aquest castell comprenia la part més ponentina de l’actual terme municipal dels Prats de Rei, ja que els antics termes de…
Les grafidals
Caràcters microscòpics principals de les grafidals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Graphis scripta ascs i ascòspores jove la de la dreta i madura la de l’esquerra noteu els septes gruixuts i més estrets del centre B Diploschistes ocellatus ascs de reacció I- i ascòspores murals i brunes Biopunt, original de Mireia Giralt Formen un ordre d’ascomicets liquenificats, unitunicats, de tallus crustaci, amb algues clorococcals o trentepolials i amb ascocarps en forma de lirella o d’apoteci, i ascs amb la paret engruixida a l’àpex, però no amiloide I…
Sant Vicenç de Rià (Rià i Sirac)
Art romànic
Situació Bonic campanar d’estructura romànica, l’element més destacat de l’antic temple romànic que, amb alguns fragments de murs, es va aprofitar en la nova església bastida entorn del 1628 ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Vicenç de Rià és a la part baixa del poble de Rià, a la riba esquerra de la Tet, 2 km a l’oest de Prada de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 36” N - Long 2° 24’ 5” E Per a arribar a Rià cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Tot i que la villa de Rià és coneguda des del segle IX, de la seva parròquia no se’n sap res…
Sant Miquel de Fontaneda (Sant Julià de Lòria)
Situació Una vista general del nucli de població arrecerat a la muntanya i dominat per l’església, situada a la part més alta J Vigué Sant Miquel de Fontaneda, església titular del poble homònim, situat a 1 293 m d’altitud, vora el riu de Fontaneda, afluent, per la dreta, de la Valira, que neix al pla de Mossets, pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria Situació x 1°27′45” — y 42°27′15” Hom arriba a Fontaneda des de Sant Julià de Lòria, població de la qual dista uns 5 km, per carretera vers el sud-oest la carretera és asfaltada i en bones condicions, bé que molt desnivellada, com la…
Tòquio
Centre comercial de Tòquio a la nit
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital del Japó i del to homònim.
Situada al SE de Honshū, és travessada de N a S pel Sumida al S s’estén al llarg de la badia de Tòquio, en una àrea edificada contínua fins a Yokohama La ciutat prosperà al segle XV, i el 1868 s’hi traslladà la capital Al segle XX ha estat reconstruïda dues vegades després del terratrèmol del 1923 i després de la Segona Guerra Mundial això no n’ha aturat el creixement el 1923 hi havia 2200000 h el 1940, 735000 h, a causa de la immigració Actualment, es beneficia de la funció administrativa, industrial un cinquè de la producció del sector, comercial i cultural i de la gran concentració urbana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina