Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
Les ascomicètides (III): plectomicets
Reunim en aquest grup els ascomicets que produeixen ascomes tancats clistotecis En realitat, l’evolució dels ascomicets ha arribat a produir aquest tipus de fructificació diverses vegades i de forma independent Per això, els diversos grups que inclourem aquí no tenen una veritable relació filogenètica entre ells, ja que es poden relacionar amb altres gèneres, unes vegades amb peritecis i altres amb apotecis Malgrat, doncs, que el terme plectomicets no tingui actualment cap valor taxonòmic, ens és útil per a reunir una sèrie d’ordres que presenten típicament ascomes tancats Són els següents…
Els heteròpters: bernats i xinxes o escarabats xinesos
Característiques del grup Els heteròpters són insectes hemimetàbols proveïts d’un aparell bucal picador-xuclador en forma de rostre o bec lliure i situat gairebé sempre davant del cap, i amb el cos de forma variable i acolorit diversament És característica la pudor que desprenen algunes espècies com a estratègies advertidores i de defensa Dins del grup, hi ha, tanmateix, una gran varietat de morfologies Actualment hom coneix unes 40 000 espècies d’heteròpters a tot el món, distribuïdes especialment per les regions càlides del planeta Al voltant d’unes 1200 espècies habiten als Països Catalans…
Els feòfits o algues brunes
Característiques del grup Els feòfits es distingeixen bé de la resta dels fílums d’algues pel seu color, referible sempre a la gamma dels bruns, des del daurat fins al negre, passant per tonalitats bruno-olivàcies, bruno-vermelloses, etc Per això són també coneguts amb la denominació d’ algues brunes A nivell sistemàtic, però, i per a una correcta definició del grup, hem de recórrer a criteris més estrictes, encara que siguin menys immediats per a l’observador Per exemple, és fonamental la natura química dels pigments fotosintetitzadors, que als feòfits són clorofilles a i c mai b ,…
Els carnívors: guineu mostela, linx i afins
Els carnívors constitueixen un grup homogeni pel que fa a les seves característiques generals, amb un nombre bastant reduït d’espècies actuals unes 230, agrupades en 91 gèneres i 7 famílies Actualment, el grup és considerat monofilètic La història dels carnivors s’inicia a mitjan Paleocè en separar-se del tronc ancestral dels insectívors i donar lloc a la primera superfamília de l’ordre, els miacoïdeus Aquests es van extingir a començament de l’Oligocè, després de donar lloc, durant l’Eocè fa 5425 milions d’anys, a les dues superfamílies actuals, els canoïdeus i els feloïdeus La primera de…
Els himenomicets afil·loforats
Els afilloforats reuneixen un collectiu heterogeni de fongs, majoritàriament sapròfits, descomponedors de matèria orgànica, sobretot fusta, capaços de causar pèrdues econòmiques importants A vegades poden envair la fusta d’arbres debilitats Són ben patents els efectes causats pel fong Ganoderma applanatum sobre un garrofer del Jardí de la Universitat, a Barcelona, al qual correspon la fotografia el podriment blanc causat destruí la lignina de la fusta i l’estovà tant que l’arbre s’esfondrà la part baixa de la soca trencada deixa veure zones blanques una part del miceli Xavier…
Les ciperàcies
És una família important, que comprèn uns 90 gèneres amb més de 4000 espècies distribuïdes pel món, preferentment a les regions àrtiques i subàrtiques La majoria es troben en hàbitats pantanosos i en zones humides o entollades Sovint s’ha unit aquesta família amb la de les gramínies en un únic gran grup, les glumiflores, especialment per la similitud en el port i, fins a cert punt, en l’estructura floral Les ciperàcies també s’assemblen, d’altra banda, a les juncàcies i a la família exòtica de les restoniàcies De fet, allò que tenen totes en comú és l’adaptació a l’anemofília, que es tradueix…
Pere de Fontaines
Art gòtic
Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…
Braçal
Historiografia catalana
Revista del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, fundada el 1989 pel cronista de Sagunt, Jaume Bru i Vidal, que es publica amb la col·laboració de la Fundació Bancaixa Sagunt i la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana.
La revista té un consell de redacció format per JM Blasco Soriano, M Civera Gómez, M Ferri Ramírez, A Forment Romero, JC Gomis Corell, J Martín Martínez, JA Millón Villena, JM Palomar Abascal, E Rodríguez Cuadros, R Tomàs Llopis i A Vitoria Martí, i un consell assessor del qual formen part reconeguts catedràtics i investigadors com ara F Agües, C Aranegui, E Bono, M Girona, JM Iborra, R Lapiedra, J Michavila, RLl Ninyoles i VM Roselló La publicació, que inclou articles en valencià i castellà, s’estructura en les seccions Estudis, Documenta i Vària bibliogràfica, i dona a conèixer treballs i…
niuet
Micologia
Bolet de la família de les nidulariàcies en forma de copa o de niu, de color bru i tomentós per fora, i de color gris i estriat per dins, que conté uns 10 o 12 peridíols semblants a petits ous d’ocell.
Creix sobre fusta vella i al terra dels boscs
mussol
mussol
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes
, de la família dels estrígids, de 21 cm, d’aspecte rodanxó, que té les parts superiors de color terrós pigades i llistades de blanc groguenc, les inferiors blanques llistades de bru fosc, i l’iris groc.
És sedentari i s’alimenta, preferentment, de petits vertebrats i insectes Habita a tot Europa, i és comú a la Catalunya continental i raríssim a les Illes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina