Resultats de la cerca

Fundador de la terminologia concebuda com a disciplina autònoma des de la presentació i publicació de la seva tesi doctoral, l’any 1931, titulada Internationale Sprachnormung in der Technik ‘La normalització internacional de la terminologia tècnica’ Publicà quatre llibres i més de 500 articles i creà l’anomenada Escola de Viena, des d’on concebia la disciplina terminològica centrada en el concepte i orientada a la normalització internacional dels termes cientificotècnics Destaca la publicació pòstuma, a Alemanya, del seu manuscrit compilat per Helmut Felber i titulat Introducción…

Sinònim del concepte, més ampli, d'integració, la cohesió és el resultat de totes les forces socials normes i valors, ideologies i formes de vida, coerció social i amenaces de marginació que actuen sobre els individus per possibilitar l’existència, l’estabilitat i la continuïtat del grup com a tal El grau de cohesió de les collectivitats influeix positivament en el comportament de llurs membres Durkheim, per exemple, estudià la relació existent entre el nombre de suïcidis dins un grup social i el grau de no-cohesió o desintegració que hi regna i és objecte de determinació…

Així, hom parla del camp semàntic constituït pels mots que designen el color, les relacions de parentiu, els cereals, etc Concepte creat per Jost Trier 1931, prové de la idea de Wilhem von Humboldt quan diu que la parla en realitat no és composta per la unió de mots preexistents, sinó que, al contrari, els mots resulten de la totalitat de la parla, i de la de Ferdinand de Saussure, més explícita, que diu que la part conceptual del valor d’un terme és constituïda únicament per les relacions i les diferències amb els altres termes de la llengua

Hom anomena aquestes interaccions quasipartícules i existeix una correspondència biunívoca entre elles i les excitacions individuals en un gas d’electrons lliures hom pot imaginar una quasipartícula com una partícula normal que va acompanyada d’una boira de distorsió dins el gas d’electrons Actualment el concepte de quasipartícula s’ha generalitzat per tal de descriure no tan sols certes excitacions en sistemes d’electrons, sinó qualsevol excitació dels sistemes formats per moltes partícules interactuants, com per exemple molts electrons en un sòlid, però també molts àtoms en un…

Mitjançant el concepte de psicomotricitat hom pretén de superar el dualisme cartesià cos-ànima i expressar la unitat funcional existent entre psiquisme i motricitat L’adequada realització psicomotriu pressuposa una correcta integració dels sistemes neurofisiològics que controlen els moviments El desenvolupament psicomotriu depèn de la maduració del sistema nerviós i de l’aprenentatge Són diversos els autors i les escoles psicològiques que fan palesa la importància de l’activitat corporal D’entre ells cal fer esment d’HWallon i de JPiaget, que la consideren fonamental per al…

L’afecte es troba a la base de la vida instintiva, essent, però, absolutament inseparable de la intelligència i de la voluntat, ja que ambdues neixen de la necessitat que té el subjecte d’adaptar-se a les exigències que la realitat li presenta L’afecte és desencadenat primitivament pel contacte amb el món exterior o per modificacions internes de l’organisme més tard, per mitjà d’un condicionament, també pot ésser provocat per una representació o per un concepte, els quals donen lloc als afectes intellectuals L’afecte és l’element essencial constitutiu de l'afectivitat

Aquestes reaccions són de caràcter neurovegetatiu i endocrí en la producció de les quals la hipòfisi i les glàndules suprarenals tenen una intervenció molt important La síndrome comença amb una reacció d’alarma , seguida d’un estat de resistència que és l’autèntic període d’adaptació i d’acreixement de les defenses L’exageració de l’activitat endògena produïda durant aquest període pot ésser causa d’un estat patològic permanent aquesta troballa clínica portà Hans Selye a formular el concepte de malalties d’adaptació Una tercera fase de la síndrome, dita d' esgotament , si arriba…

Arran de les seves investigacions a l’Amèrica Central fou un dels primers a interessar-se pels fenòmens relatius al canvi social i a l’aculturació, sobre els quals escriví Tepoztlán, a Mexican Village 1930, Chan Kom A Maya Village 1941, The Folk Culture of Yucatan 1941 i A Village that Chose Progress 1950 En un àmbit més teòric, fou l’introductor del concepte de cultura “folk”, amb el qual designa tradicions i institucions de tipus local subsumides en organitzacions d’àmbit estatal i en cultures d’abast universal Exposà aquestes idees en The Little Community 1955 i Peasant…

Fou el deixeble predilecte de Duns Escot a París Sembla que es doctorà també en medicina i fou professor a París i a Reims Escriví Commentarium in quatuor libros Sententiarum París 1516-17, obra de la qual es conserven molt pocs exemplars, i els llibres perduts Miscellanea philosophica et medica i Loci philosophici Estudià la possibilitat de l’infinit matemàtic, la possibilitat de molts o d’infinits mons, el concepte de quantitat de massa i la predestinació de Maria amb vista a la seva immaculada concepció Ha estat erròniament considerat francès o anglès per alguns autors

Escriví indistintament en llengua francesa i en llengua alemanya És autor, entre altres obres, de Photometrie , on féu una exposició de noves tècniques per a mesurar la intensitat de la llum, de Pyrometrie , en la qual exposà el concepte de “zero absolut”, i de Zur Theorie der Parallellinien , on insinuà la possibilitat de geometries no euclidianes Establí la fórmula que duu el seu nom sobre les radiacions lluminoses i estudià el moviment parabòlic dels cometes Fou un dels primers a demostrar la irracionalitat de π Per l’obra Novum organum és considerat un precursor del…