Resultats de la cerca

Es dedicà a la docència a diferents centres de Das Baixa Cerdanya, Roses i Figueres Fou fundador de l’Acadèmia Monturiol 1913, prestigiosa entitat, on estudiaren, entre d’altres, Alexandre Deulofeu, Jaume Terrades i Anna Maria Dalí Afeccionat al periodisme, collaborà, des de molt jove, a La Veu de L’Emporda El 1928 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica Hi residí en una propietat que anomenava Mon Clos Conegué el català Lluís Quer i Boule, ambaixador d’Espanya en aquest país, amb el qual hi creà I'Instituto Hispánico Fou autor de poesia en català i en castellà, redactà articles per a…

Catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica de la Universitat Autònoma de Barcelona L’afecció a la geologia l’ha portat a exercir la professió com a consultor de companyies petrolieres, donant així una aplicació als coneixements científics fruit de la seva pròpia recerca Aquesta quedà plasmada i sintetitzada, fins el moment actual, en més d’un centenar de publicacions en revistes nacionals i estrangeres i en la direcció d’una vintena de tesis de doctorat, cinc de les quals a estudiants estrangers, i en una quarantena de tesis de llicenciatura Ha estat introductor i promotor…

Estudià Filosofia i Lletres i es doctorà en filologia catalana amb una tesi sobre Guerau de Liost, poeta que ha estudiat a La poesia de Guerau de Liost natura, amor, humor 1985, i ha fet l’edició comentada de Somnis, de Guerau de Liost 1993 Actualment és professor universitari i ha exercit la docència a universitats dels EUA Ha collaborat en la Història de la literatura catalana de Riquer-Comas-Molas, ha dirigit el Nou diccionari de la literatura catalana 2000, i ha publicat, entre altres, els assaigs i estudis literaris següents  Josep Carner, llengua i literatura amb altres autors 1985,…

Cursà estudis de física i de matemàtiques a Munic i exercí la docència de grau mitjà Des de molt jove s’interessà per la propulsió de coets, principalment en els aspectes teòrics i de disseny El 1923 publicà l’obra Die Rakete zu den Planetenräumen ‘Els coets cap als espais interplanetaris’, que despertà força interès i originà polèmiques i que, juntament amb la posterior Wege zur Raumschiffahrt ‘Rutes per als viatges cosmonàutics’, 1929, serví de base al desenvolupament de la V-2 alemanya Les seves realitzacions experimentals culminaren, a l’estiu del 1930, amb l’assaig del propulsor coet…

Es llicencià en dret el 1970 a la Universitat de València, on es doctorà el 1973 i exercí la docència en 1970-84 En fou degana de la Facultat de Dret en 1985-87 El 1987 fou nomenada directora general de Cultura de la Generalitat Valenciana, el 1988 directora de l’Institut Valencià d'Art Modern IVAM i el 1990 directora general de l’Institut Valencià d’Arts Escèniques Renuncià aquests càrrecs en ser nomenada ministra de Cultura del govern espanyol 1993-96 Afiliada al PSPV-PSOE , fou escollida diputada al Congrés en les legislatures 1996-2000, 2000-04 i 2004-08, i aquest any obtingué l’escó al…

Es titulà arquitecte a la Universitat Tecnològica de Hèlsinki el 1966 Tot i que ha projectat nombroses arquitectures com la reforma de la Casa de Cultura de Rovaniemi 1984-86 i 2009-10, el Museu del Banc de Finlàndia 2002-03 o el centre comercial Kamppi a Hèlsinki 2003-06, la seva contribució a l’arquitectura internacionalment més reconeguda és la seva obra teòrica, sovint considerada una de les més destacades aportacions al pensament fenomenològic des de la professió arquitectònica El seu llibre The Eyes Of The Skin Architecture And The Senses ha tingut una destacada influència des que fou…

De pare mallorquí, pescador, i mare empordanesa, l’ambient familiar de la seva infantesa, com també l’entorn geogràfic, influïren molt en la seva obra El 1958 ingressà amb la seva germana bessona al monestir de Sant Pere de les Puelles de Sarrià Barcelona, d’on sortí el 1961 Després d’una estada a París, entrà en contacte amb el món de la cultura En tornar, treballà com a mestra d’un parvulari a Barcelona i el 1974 començà els estudis de filologia catalana Després de llicenciar-se, exercí la docència de llengua i literatura catalanes en un institut de secundària de Barcelona En vida publicà…

Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en l’ensenyament secundari i des del 1994 és professor de llengua i literatura catalanes a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra Destaca per la seva obra com a dramaturg, que inicià amb El sol dels crisantems 1982, premi Joan Santamaria 1980 i continuà amb El vi més ardent 1984, premi Ciutat de Granollers 1982, El somriure del marbre 1988, Fedra o La inclemència del temps 1993, Com un mirall entelat  1996, Memòria de Natzarè 1997 i, en collaboració amb Joan Cavallé, Diàlegs 2…

Combinà la seva activitat professional amb la docència, que exercí gairebé durant mig segle a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual en fou catedràtic de Construcció 1954-1980 i director 1967-1969 També fou vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya 1972-74 i degà del Collegi d’Arquitectes de Catalunya COAC entre els anys 1954 i 1964, des d’on n'impulsà el trasllat a la nova seu, a la plaça de la Catedral, el 1962 Contribuí a modernitzar la institució i a obrir-la a l’exterior en els moments difícils de la dictadura Entre les seves obres destaquen la…

 Al Gran Teatre del Liceu ha assolit èxits destacats amb un gran nombre d’òperes També ha actuat sovint en concerts al Palau de la Música Catalana i en altres ciutats europees i asiàtiques, amb orquestres de renom internacional Guanyadora de l’Orphée d’Or per la seva activitat discogràfica, es dedica també a l’ensenyament del cant com a professora del conservatori del Liceu Estudià al Conservatori del Liceu amb Dolores Frau i Galli Markoff El 1961 obtingué el Premi de Santa Cecília Poc després debutà amb el conjunt Ars Musicae, i el 1960 ho havia fet al Gran Teatre del Liceu amb el paper de…