Resultats de la cerca
Es mostren 2098 resultats
Benet de Magarola i de Castellví
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana Fou catedràtic de filosofia a Cervera El 1793 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou secretari Dels seus escrits, només en restà un dietari 1808-14, que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva
Josep de Llupià i d’Agulló-Pinós
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Fill del general Manuel de Llupià i de Ballaró Fou canonge de la seu d’Urgell Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, més tard ho fou de la de Bones Lletres Participà amb una composició poètica en una sessió d’aquesta darrera en honor de Felip V i la seva muller 1701
Joan Dimes Lloris
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Bisbe d’Urgell 1572-76 i de Barcelona 1576-98 A Barcelona continuà l’obra reformadora posttridentina protegí les fundacions d’ordes religiosos carmelitans descalços, mínims, caputxins, introduí el missal i el breviari romans, i fundà el seminari diocesà 1593 Promogué la canonització d’Oleguer i Ramon de Penyafort És autor d’un tractat sobre la confessió, el Memorial de manaments i advertències per als sacerdots Barcelona 1598 Sembla que encarregà a M A Camós la reforma de les comèdies a la diòcesi barcelonina
,
Josep Maria Llorens i Cisteró
Música
Musicòleg i eclesiàstic.
Es formà al seminari conciliar de Barcelona, on estudià humanitats, filosofia, teologia i música, i el 1949 fou ordenat sacerdot Amb una beca, viatjà a Roma per cursar estudis superiors de música i ciències musicals a l’Institut Pontifici de Música Sacra, amb Higini Anglès, i s’hi doctorà el 1968 amb una dissertació sobre el ressorgiment musical a la capella papal amb el pontífex Pau III 1534-49 Formà part de diferents institucions, tant docents com de dedicades a la investigació Cal esmentar-ne l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia a Roma, de la qual fou membre 1951-55 la Biblioteca…
,
Francesc Llompard
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fou examinador sinodal de la diòcesi mallorquina i professor d’hebreu i de retòrica Alguns dels seus sermons, força eloqüents, foren impresos també publicà el tractat De re grammatica hebreorum 1627
Lluís Llobet
Astronomia
Cristianisme
Eclesiàstic i astrònom.
Era conegut amb el nom de pare Melitó Ingressà en l’orde caputxí 1702 i fou lector de filosofia i teologia al convent de l’orde, a Tolosa Llenguadoc Era membre de l’Académie des Sciences, de Tolosa Publicà estudis sobre la reforma gregoriana del calendari, com Les épactes grégoriennes éclaircies et justifiées 1738, i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí Colònia, 1743
Galceran de Vilanova
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
El 1375 era ardiaca de Besalú, a Girona, i el 1388 fou elegit bisbe d’Urgell El 1396, ensems amb el seu germà Francesc, ajudà amb homes i diners els comtes Hug Roger II de Pallars i Pere II d’Urgell a combatre el comte Mateu I de Foix, que pretenia la corona d’Aragó El 1400 disposà la celebració de la festa de la Puríssima a tota la diòcesi, intentà, sense èxit, de reduir el nombre de canonges i d’ardiaques d’Urgell i el 1408 assistí al concili de Perpinyà convocat per Benet XIII Mort el rei Martí I tingué bregues per qüestió de jurisdiccions amb el comte de Pallars formà part, entre el 1410…
Luis Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Marquès de Montesclaros i comte de Palma del Río El 1669 fou creat cardenal pel papa Climent IX Fou virrei de Sicília 1677-78, i en retornar ocupà la seu de Toledo i fou membre del consell reial de Carles II de Castella Influí poderosament dobre el rei li féu canviar de confessor i aconseguí que Josep Ferran de Baviera fos nomenat successor de la corona Quan aquest morí, es decantà pels Borbó Mort Carles II 1700, ocupà la regència fins a l’arribada de Felip V, que el nomenà lloctinent de Catalunya 1701, tot i que el rei no havia jurat encara les constitucions del Principat, fet que hi provocà…
Guifré de Foixà
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu, ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Guifré fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué…
Antoni Navarro i Grauger

Antoni Navarro i Grauger
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Home de lletres, afavorí l’intercanvi cultural entre els cenacles poètics de Lleida i Barcelona, l’assimilació de noves tendències literàries, la difusió de l’ideal catalanista i la normalització lingüística Fou collaborador, entre d’altres, d’ El Diario de Lérida , La Falç , Vida Lleidatana i Catalunya Participant assidu als Jocs Florals de Barcelona —hi fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat mestre en gai saber el 1922—, també fou mantenidor de certàmens literaris La seva poesia orientada a descriure les terres pirinenques, influïda per Verdaguer, Maragall i Carner,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina