Resultats de la cerca

De família barcelonina, estudià a Alcalá de Henares El 1808 fugí de la invasió napoleònica i es refugià a Saragossa, on lluità en la defensa de la ciutat Pres pels francesos, fou deportat, el 1809, a França, on estudià enginyeria, s’incorporà a l’exércit francès al servei de Napoleó i lluità contra els prussians 1813 Posteriorment es traslladà a Londres, on fou membre de la Royal Geographic Society i conegué els polítics independentistes argentins Manuel Belgrano i Bernardino Rivadavia, que Ii aconsellaren d’anar a l’Argentina El 1816 s’establí a Buenos Aires, on exercí com a…

Fill d’una família benestant, començà a escriure poemes imitant APope, Scott i Milton, encara que la seva gran admiració fou lord Byron A 19 anys publicà, juntament amb el seu germà Charles, Poems by Two Brothers 1827 Ingressà a la Universitat de Cambridge, on guanyà algun premi amb composicions poètiques, encara que no completà els estudis Allí fou membre d’una prestigiosa societat secreta, The Apostles, juntament amb el seu amic íntim AHallam, que morí prematurament, mort que li inspirà un dels seus poemes més famosos, In Memoriam 1850, una seqüència de poemes especulatius…

Procedent d’una antiga família de funcionaris, el 1920 començà estudis d’idiomes estrangers a Chengdu, Xangai i Nanquín Aquests anys gravità vers l’anarquisme i adoptà el pseudònim Ba Jin, fusió dels noms de Bakunin i Kropotkin El 1926 anà París, on escriví la seva primera novella  Miewang ‘Anorreament’, 1927-28, de caràcter romàntic i revolucionari, i el seu èxit el decidí a dedicar-se a la literatura El 1928 s’establí a Xangai com a escriptor i traductor El 1931 publicà la seva novella més celebrada, Jia 'Família', primera  de la trilogia Jiu ‘Torrent’, a la qual seguiren Chun ‘Primavera’,…

Sabater i fonedor d’ofici, entre el 1908 i el 1915 collaborà en les publicacions  El Obrero Balear , Es Puput i Sa Llonja Després de residir a Buenos Aires i a Barcelona 1915-17, fundà i dirigí el setmanari Foc i Fum 1918-36, de to satíric, anticaciquista i anticlerical Excomunicat el 1918, la seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona 1919 Fruit d’aquest exili foren unes Memòries d’un desterrat en vers Escriví una gran quantitat de monòlegs i diàlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de…

Postal de la primeria de segle El terme municipal de Capellades, de 2,90 km 2 , és el més petit de la comarca de l’Anoia i un dels més reduïts de Catalunya No obstant això, és un dels centres industrials paperers catalans i el seu nom va ser sinònim de qualitat, de manera que els fabricants dels municipis veïns es presentaven sovint com a fabricants de Capellades "El fonament principal de l’existència i prosperitat històrica de Capellades és l’aigua de la bassa del Molí de la Vila, d’on brollen onze milions de litres diaris" Gran Geografia Comarcal de Catalunya , vol IV, pàg 326 En un país…

D’una família de fortes conviccions nacionalistes, des de jove fou membre actiu de grups com la Lliga Gaèlica i la Societat Literària Cèltica, i començà a collaborar en periòdics republicans Des dels quinze anys treballà de comptable mentre estudiava ciències morals a la Royal University de Corcaigh Cork, on es graduà el 1907 Membre del Sinn Féin , el 1913 fundà a Corcaigh la branca local dels Voluntaris Irlandesos, que presidí, organització paramilitar rèplica dels Voluntaris de l’Ulster Per la seva participació en la insurrecció coneguda com l’aixecament de Pasqua 1916 fou empresonat i…

De periodicitat mensual i un tiratge d’un miler d’exemplars, se subtitulava Literatura, Arts, Informació En sortiren cent vint-i-sis números, dels quals el primer correspon al 15 de setembre de 1952 i el darrer a octubre-desembre de 1963 Fou iniciada per Ramon Fagregat i després dirigida per Vicenç Riera-Llorca, el secretari de redacció era Josep Soler i Vidal també, més tard, Marc Hurtado, el responsable d’arts plàstiques, Josep Maria Giménez-Botey i J B Climent n’era el gerent El propòsit de la publicació era crear un òrgan literari comú en el qual els escriptors catalans poguessin …

Estrictament ideogràfica a l’origen, evolucionà més tard cap al fonetisme, bé que continuà fent un gran ús dels ideogrames Consta dels elements següents ideogrames , o signes mots, que poden expressar una idea o més, emprats, en general, per a anotar noms i verbs signes sillàbics , que no són sinó ideogrames, utilitzats, però, en funció del valor fonètic i no pas de l’ideogràfic Servien per a escriure diferents elements gramaticals, com ara les preposicions, i només rarament servien per a noms i verbs Els texts escrits de forma sillàbica, tots literaris, són escassos en sumeri, a diferència…

Fill de l’alcalde de Manresa, i solsoní d’origen, Josep Corbella i Sunyer, que exercí el càrrec del 1936 al 1938, s’exilià a França amb la seva família Cursà el batxillerat i medicina a Barcelona, on es llicencià en Medicina el 1960 i es doctorà el 1965 Dugué a terme activitat assistencial i pràctica forense i fou catedràtic de medicina legal i toxicologia 1976 a la Facultat de Medicina de Barcelona fins a la seva jubilació 2007 Creà un centre d’informació toxicològica a la Universitat de Barcelona Estudià el suïcidi a Catalunya, la responsabilitat professional i la patologia del talli La…

Paleta i gravador, fou també actor i, a partir del 1868, es dedicà intensament a escriure peces teatrals de circumstàncies, en castellà i en català, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, o altres de més convencionals, sempre sense pretensions literàries, entre els quals cal esmentar La perla de Catalunya o La Verge de les Mercès 1869, Catalans, fora les quintes 1870, Fray Patricio o La máscara del crimen 1871, arranjament, en llengua castellana, fet en collaboració amb Joaquim Dimas, Joan Garí en les muntanyes de…