Resultats de la cerca

En molts pobles constituïa un acte solemne, fet entre els dos promesos i llurs famílies, amb la participació de parents i amics i amb la presència, sovint, del sacerdot o del cap religiós, i que comportava l’intercanvi dels dons esponsalicis Aquests costums es reflecteixen, per exemple, en els rituals matrimonials de tradició semítica una primera part, corresponent a les esposalles, conté l’expressió del consentiment dels promesos i la donació de l’anell a l’esposa

Hom l’anomena també disjunció inclusiva per a distingir-la de la disjunció exclusiva , simbolitzada per ↮ En el llenguatge corrent, hom acostuma a utilitzar la preposició “o” indistintament per a referir-se a una o a l’altra, bé que l’expressió “o bé o bé" designa la segona amb més propietat En la lògica clàssica, les proposicions disjuntives constitueixen una classe de les proposicions formalment hipotètiques, i hom en parla també com de judicis disjuntius

L’adjectiu qualificatiu clara , a la frase vàrem beure l’aigua clara d’aquell riu , és una forma d’epítet, perquè no funciona com a especificador respecte al substantiu aigua , el qual, en canvi, és especificat pel sintagma preposicional d’aquell riu La mateixa unitat qualificativa, en una expressió com l’aigua clara deixa veure la terra al fons l’aigua tèrbola no , té una funció especificativa i, per tant, no és epítet respecte a aigua

D’aquests, Jean-Louis Lemoyne 1665-1755 treballà als jardins de Versalles i Marly, i Jean-Baptiste I Lemoyne 1679-1731 executà l’obra Baptisme de Crist per a l’església de Saint-Roch, a París El fill d’aquest darrer, Jean Baptiste II Lemoyne 1704-1778, fou escultor de Lluís XV els seus busts excelleixen per la recerca de l’expressió momentània del retratat Réaumur 1751, Musée du Louvre, París, Montesquieu Musée des Beaux Arts, Bordeus

Des d’aquest prisma, qualsevol forma d’interacció social —i no solament aquelles vinculades a l’economia— pot ésser considerada com una forma d’intercanvi Amb tot, per tal d’accedir a aquest tipus de comprensió, cal desproveir el fet social del seu contingut més immediat i manifest, tractant-lo com una expressió simbòlica de la realitat per a retenir l’aspecte més objectiu de la distribució dels homes, dels béns, dels serveis i dels signes a l’interior del grup

L’estudi de les passions centrà bona part de la doctrina psicològica de l’escolàstica, que en féu resultat i expressió dels apetits sensitius, existents tant en l’home com en els animals, però que en el primer cas corresponen a actes que són o poden ésser morals Descartes considera sis passions fonamentals o primitives admiració, amor, odi, desig, joia i tristesa, mentre que Spinoza només parla de tres desig, joia i tristesa, a les quals redueix totes les altres

És el més emprat per a la mesura del pH Quan conté una solució 0,1 M d’àcid clorhídric i hom l’empra amb referència a l’elèctrode de calomelans, el pH de les solucions que hom mesura és donat per l’expressió pH Y 16,903 E E 1,873 25°C L’elèctrode de vidre pot ésser emprat per a la mesura del pH entre 0 i 13 i no és afectat per oxidants, reductors ni composts orgànics

El terme prové de l’expressió italiana alta musica en francès, haute musique , que designava la música feta amb instruments d’un cert volum sonor sacabutx, trompeta, timbales, etc Per oposició, la bassa musica basse musique designava el contrari interpretada per flauta de bec, viola, arpa, llaüt, etc Durant el segle XVI, l' alta desaparegué gradualment i deixà pas a formacions més grans i variades En un sentit ampli, es pot considerar que la cobla n’és un parent actual

Formà part del Centre Pilar Domínguez i fou campiona d’Espanya d’aeròbic en modalitat de trio 1998, juntament amb Mònica Riba i Noemí Irurtia El 2003 ingressà com a ballarina al grup Esbós Dansa i, posteriorment, dirigí el grup de dansa M’organitzo-Club INEFC És professora d’expressió corporal a l’INEFC de Lleida Ha escrit el llibre Complejidad y deporte 2011 amb Natàlia Balagué El 2013 copresidí el 18è Congrés de l’European College of Sport Sciences

Després d’una primera etapa de pintor es consagrà a l’escultura i investigà les formes elementals tot remarcant-ne l’estructura i expressant un sentiment tràgic, del qual s’alliberà 1916 fent una obra vigorosa, relacionable amb la de C Brancusi i d’A Modigliani, a base d’elements formals que tendiren vers una expressió simbòlica La Partida 1929, coll Atélier Freundlich, París, Composició 1933, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo Fou deportat per la Gestapo i morí en un camp de concentració