Resultats de la cerca

Enginyer químic per la Universitat de Wiesbaden En morir el seu pare, Josep Antoni Muntadas i Campeny 1880, accedí a la direcció de L’Espanya Industrial Fou tinent d’alcalde de Rius i Taulet durant els preparatius de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Alfons XIII el creà comte de Santa Maria de Sants 1908 Client i amic dels pintors del seu temps, la seva important collecció —iniciada el 1894— sobresortí, però, per les peces medievals obres de Bernat Martorell, Jaume Huguet, Pere Garcia de Benavarri, Fernando Gallego, Aine Bru, etc fou exhibida parcialment al Segon Saló…

Establert a Barcelona com a retratista 1851, fundà un estudi de daguerreotip i, posteriorment, de fotografia Adoptà primer el nom comercial de Fernando & Anaïs i, més tard, el de Napoleon , amb el qual seria conegut, com també els seus descendents Obtingué la representació de la casa Lumière de París, cosa que li permeté donar a conèixer el cinematògraf a Barcelona el 1896 Investit amb l’orde d’Isabel la Catòlica, el succeïren al capdavant de l’estudi el seu fill Aleix Emili Fernández i Tiffon Barcelona 1851 — 1933 i, posteriorment, el nebot d’aquest, Santiago Feliu i…

Estudià arquitectura, matemàtiques i també art a l’Academia de San Fernando i a la Escuela de Artes Gráficas de Madrid, on fou deixeble d’Àngel Ferrant El 1952 feu la primera exposició individual a Madrid i el 1954 participà en la Biennal de Venècia Becat, anà a París i a Itàlia, on principalment visqué i treballà del 1967 al 2004 El 1957 abandonà la pintura i el dibuix i començà les obres que li donaren més reconeixement, les escultures a base d’elements formals metàllics desmuntables produïts de forma seriada La temàtica és bàsicament antropomòrfica i tractada amb un cert humor…

Lope Garcés de Azagra , ric home navarrès, fou senyor d’Ayerbe i d’Estella, feus que passaren al seu fill Rodrigo López de Azagra mort el 1156-57, el qual, amb Toda López, fou pare de Pedro Ruiz de Azagra , primer senyor d’Albarrasí Pere I d’Albarrasí , i del seu successor Fernando Ruiz de Azara Ferran I d’Albarrassí Aquest es casà amb Teresa Ibáñez de Guevara i foren pares de Pedro Fernández de Azagra Pere II d’Albarrasí , que tingué per fill i hereu Álvaro Pérez de Azagra Àlvar I d’Albarrasí Aquest es casà amb Agnès, filla illegítima del rei Teobald I de Navarra, i foren…

Estudià música amb Manuel Mendes a Évora, on esdevingué mestre de la catedral Posteriorment aconseguí el mateix nomenament a Lisboa, primer a l’Hospital Real i després, a partir del 1594, a la catedral Un cop retirat, i poc abans de la seva mort, fou nomenat director musical del seminari de Sant Bartomeu, també a Lisboa Es dedicà a l’ensenyament durant diversos anys Entre els seus deixebles destaquen Fernando de Almeida, António Fernándes, JA Frouvo i Manuel Machado Lobo compongué música religiosa d’excellent factura en la qual mostrà una gran mestria i domini del contrapunt És…

Es formà musicalment amb el seu pare, Indalecio Soriano Fuertes Fou professor al Conservatori de Madrid des del 1843 Dirigí diversos teatres lírics, entre els quals el Liceo Artístico y Literario de Còrdova 1844, el Teatro de San Fernando de Sevilla 1849, el Teatro Principal i el teatre La Comedia de Cadis i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1852 Fundador de les revistes "La Iberia Musical" i "La gaceta barcelonesa", escriví la primera història de la música espanyola, titulada Historia de la música española desde la venida de los fenicios hasta el año 1850 Madrid i Barcelona…

Feu els primers estudis musicals amb Rafael Pascual i Pascual Posteriorment estudià al Conservatori de Madrid, on més tard fou professor d’harmonia El 1888 obtingué una pensió a instàncies de l’Academia de San Fernando per a ampliar la seva formació a Roma En aquesta ciutat escriví l’oratori Débora L’any 1904 guanyà la càtedra d’harmonia del Conservatori de Madrid, on romangué la resta de la seva vida També feu classes al Colegio de Ciegos de Santa Catalina i dirigí diverses orquestres d’alguns teatres madrilenys Com a compositor destacà en el gènere líric, sobretot en sarsuela…

Fundat el 1953, nasqué sota la tutela de l’escola Pedagògium de San Fernando El primer president fou Vicenç Quer Debutà a l’Obra Atlético Recreativa i el 1959 s’inscriví en competicions federades El 1962 ascendí a segona divisió estatal, Trofeu Gonzalo Aguirre, i l’any 1966 disputà la promoció d’ascens a primera A excepció de l’any 1967, que jugà a tercera divisió estatal, fou present a segona fins el 1972 En aquest període jugà en diverses pistes per manca de pista pròpia Sagrat Cor de Sarrià, Lluïsos de Gràcia i La Salle Durant aquest període també tingué un equip femení que jugà en…

Conegut com Mike Davis , fitxà pel FC Barcelona com a pivot la temporada 1983-84, any que fou subcampió d’Europa En la final de la primera Lliga ACB protagonitzà un incident amb els jugadors del Real Madrid López Iturriaga i Fernando Martín, fet que desembocà en l’abandonament de la competició del seu club, en desacord amb les sancions dictades pel Comitè de Competició La temporada següent, última a les files del club, collaborà en la consecució del títol de campió de la Recopa d’Europa i del Mundial de clubs que es disputà al Palau Blaugrana Després de passar per diversos equips…

Jugà habitualment amb Enric Sanmartí de parella i guanyà diversos campionats en l’àmbit català i estatal Aconseguí deu Campionats de Catalunya, un en categoria mixta i quatre Màsters Catalans, i fou diverses vegades número 1 del rànquing català Per equips guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya i el de Catalunya de primera categoria Ha estat seleccionador català, director del projecte de detecció de talents de la federació espanyola a Catalunya i director esportiu de la federació catalana Ha dirigit l’àrea de pàdel del Reial Club Tennis Barcelona 1995-2000 i la del Club Tennis…