Resultats de la cerca
Es mostren 2343 resultats
Micologia mèdica
Els fongs poden produir tota una sèrie d’efectes adversos per a la salut tant dels humans com dels animals Aquests organismes poden ser la causa de diferents tipus d’allèrgies a més, la ingestió d’aliments contaminats o la inhalació d’espores fúngiques poden tenir efectes tòxics sobre diferents òrgans i, igual que els bacteris i els virus, també poden causar infeccions, anomenades micosis Segons el lloc afectat, les micosis poden ser superficials, cutànies, subcutànies i sistèmiques Les micosis superficials són causades per fongs que colonitzen les capes més externes i queratinitzades de la…
infrasò
Música
So inaudible, la freqüència del qual està per sota dels 20 Hz -fora, per tant, del camp d’audibilitat humà-.
Aquest tipus de so acompanya sovint fenòmens naturals, com ara terratrèmols i canvis meteorològics Els infrasons també poden aparèixer associats a vehicles que es mouen a gran velocitat avions, trens, etc Hi ha molts animals i en particular els ocells que són sensibles a aquests sons, i capaços de respondre-hi amb actuacions concretes Així, l’actitud d’alguns animals pot ser un avís de sisme o de canvi atmosfèric important Alguns éssers humans també poden presentar una certa sensibilitat als infrasons, que se sol manifestar en forma de símptomes de mareig De totes maneres, el coneixement dels…
aigües residuals
Tecnologia
Aigües que contenen residus diversos procedents bé de la indústria, bé dels nuclis de poblament humà (aigües fecals o negres).
Són abocades generalment en pous morts, o, mitjançant una xarxa de clavegueres, als rius o a la mar En aquest darrer cas, i per tal d’evitar la pollució de les aigües receptores, cal sotmetre les aigües residuals a un tractament previ de depuració depuració d’aigües residuals
crítica
Filosofia
Disciplina que té per objecte discernir la natura, les condicions de possibilitat, els límits i els pressupòsits del coneixement humà.
El terme fou introduït en el llenguatge filosòfic per Kant Juntament amb aquesta denominació, d’ús preferent en els manuals neoscolàstics antigament hom en deia logica maior , hom utilitza indistintament els termes de gnoseologia , epistemologia, teoria del coneixement i, àdhuc, criteriologia La consideració del coneixement com a problema filosòfic central és relativament recent Locke, Leibniz, Berkeley, Hume, etc, bé que hom pot trobar reflexions epistemològiques disperses en filòsofs de l’antiguitat i de l’edat mitjana A partir del sistema kantià restaren assentats els pressupòsits per a…
cor
El cor humà com a centre suposat de les facultats intel·lectuals i especialment de la memòria i de l’enteniment.
Cadira del Rei Martí
Història
Cadira d’argent daurat del tresor de la catedral de Barcelona, suposat donatiu o llegat del rei Martí l’Humà.
De fet, des de l’any 1412 dos anys després de la mort del rei era posada a l’altar major com a peanya de la creu principal A mitjan s XV serví per a posar-hi la custòdia, i després 1482 per a portar-la, com fins ara, a la processó de Corpus És obra barcelonina del s XIV, i és plegable, per mitjà de frontisses, com si efectivament hagués pogut servir de tron transportable Pot comparar-se amb el tron representat en els segells reials, especialment els de Pere III El 1887 en fou feta una còpia, donada al papa Lleó XIII
desig mimètic
Filosofia
Instrument fonamental de l’obra de R. Girard per a la desconstrucció que aquest autor fa de les concepcions romàntiques de la vida i de la literatura.
Per a Girard la noció de desig, tal com ha estat plantejada per la nostra tradició, és un mite que es fonamenta en l’exaltació del jo que caracteritza la cultura contemporània El desig humà és fonamentalment mimètic no és original, sinó que desitgem allò que algú altre desitja Per això Girard parla de la triangularitat del desig, perquè entre el subjecte i l’objecte s’interposa sempre algú altre el mediador a qui el subjecte imita, sovint de manera inconscient i involuntària Girard distingeix entre mediació externa, quan el subjecte i el mediador pertanyen a universos diferents,…
clonació terapèutica
Biologia
Obtenció de cèl·lules genèticament idèntiques a les d’un pacient compatibles per a trasplantaments.
El procés és similar al de la clonació reproductiva Consisteix a trasplantar un nucli a un oòcit enucleat, però en lloc d’implantar-lo en una mare adoptiva perquè es desenvolupi, es cultiva in vitro fins que assoleix l’estadi de blastocist L’objectiu és utilitzar les cèllules mare embrionàries d’aquests embrions per a generar un tipus cellular diferenciat concret, el qual podrà ésser trasplantat al pacient que subministrà el nucli sense risc de rebuig immunològic L’any 2002 l’empresa Advanced Cell Technology dugué a terme la primera clonació terapèutica amb cèllules humanes El 2004, el grup…
morfologia urbana
Geografia
Aparença externa de la ciutat, formada per la trama dels carrers i els espais urbans que originen el pla de la ciutat, pels seus edificis i per la funció d’aquests carrers i aquests edificis, que li proporciona unes característiques determinades d’animació.
La morfologia urbana és fruit de l’evolució històrica de la ciutat, i per la seva construcció, amb materials sòlids, i per l’estructuració, en solars de propietat, esdevé molt durable correntment la forma sobreviu a la funció que l’ha originada A més del simple paisatge urbà, la morfologia urbana inclou també la conformació del seu contingut humà, és a dir, les característiques de la població que l’habita i la representació de l’estructura socioeconòmica en què ha estat organitzada, de la qual és un reflex ben fidel La morfologia urbana ha estat revalorada els darrers anys Aquest…
Centre d’Estudis del Bages (CEB)
Historiografia catalana
Entitat fundada l’any 1978 a Manresa –tot i que no elaborà i aprovà els estatuts fins el 1980–, amb l’objectiu de fomentar la recerca i la divulgació de la temàtica bagenca en tots els camps de la ciència.
Segons els estatuts fundacionals, el Centre ha de donar ajut moral, humà i material al Museu i a l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa, així com assistència a les entitats que ho sollicitin És format per socis investigadors i socis protectors Els òrgans directius són l’assemblea general i la junta directiva Formen part del CEB les seccions següents arqueologia, art antic, ciències naturals, geologia, geografia, història medieval i història moderna i contemporània S’hi organitzen activitats diverses i es disposa de la collaboració de l’Arxiu Històric i del Museu Comarcal de Manresa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina