Resultats de la cerca
Es mostren 4031 resultats
Ralph Vinton Lyon Hartley
Enginyer electrotècnic nord-americà.
S'especialitzà en radiotècnia, perfeccionà diversos sistemes de telegrafia i telefonia i construí l’oscillador de tubs electrònics que duu el seu nom Estudià la transmissió d’informació i el 1928 enuncià la llei segons la qual la potència quantitativa d’un mitjà de transmissió és proporcional a l’amplitud de la banda de freqüència pròpia d’aquest mitjà
Daily Mirror
Periodisme
Diari britànic fundat el 1903 pels germans Alfred i Harold Harmsworth.
Concebut en un principi com a diari feminista redactat per dones, l’escàs èxit d’aquesta iniciativa impulsà a convertir-lo en un diari illustrat d’informació, el primer d’aquest gènere L’èxit fou immediat, i el 1960 se situà al capdavant de la premsa britànica El 1985 assolia un tiratge de 3 750 000 exemplars
Organització Meteorològica Mundial
Meteorologia
Organització de les Nacions Unides destinada al camp de la meteorologia.
El 1951 substituí l’IMO International Meteorological Organization i té la seu a Ginebra Els seus objectius són la cooperació entre els estats membres 173 el 1993, l’establiment d’una xarxa d’estacions meteorològiques, l’intercanvi d’informació sobre el temps, la normalització de les observacions meteorològiques, l’aplicació de la meteorologia a les activitats humanes, etc
criptografia
Matemàtiques
Aplicació de tècniques matemàtiques que permeten xifrar i desxifrar missatges, de manera que només pugui ésser interpretat pel receptor al qual van adreçats.
Hi ha diferents estratègies per a xifrar la informació, però gairebé totes consisteixen a modificar algun paràmetre de la comunicació segons una seqüència pseudoaleatòria coneguda per l’emissor i pel receptor La seqüència és pseudoaleatòria en aquest sentit el receptor que desconeix la clau amb què ha estat generada interpreta que és del tot aleatòria, mentre que aquell que sí que la coneix pot reproduir la seqüència amb una certa facilitat El xifratge de la informació s’estén a tot tipus de comunicació que requereixi un cert grau de seguretat i als sistemes de…
astrosismologia
Astronomia
Branca de l’astronomia que estudia l’espectre dels modes propis d’oscil·lació de tots els grups d’estels on és possible d’identificar, si més no, tres modes diferents d’oscil·lació.
Semblantment al que fa l'heliosismologia amb el Sol, l’astrosismologia obté informació dels interiors estellars estudiant les oscillacions globals observables a l’atmosfera dels estels Les dades al nostre abast per a descriure l’estat d’un estel qualsevol són, en el millor dels casos, la lluminositat si la distància a l’estel és coneguda, la massa si l’estel forma part d’un sistema binari i el radi determinable, en molt pocs casos, per mesures interferomètriques Una vegada elaborat el model teòric de l’estel, els valors prevists pel model són només contrastables amb els observats…
boia lagrangiana
Geografia
Boia dissenyada per a seguir corrents marins.
Una de les tècniques disponibles en oceanografia per a mesurar corrents consisteix a deixar que una boia especialment dissenyada i equipada amb un emissor de ràdio o de comunicació via satèllit vagi a la deriva A partir de les posicions de la boia en diferents moments es pot conèixer la intensitat i la direcció del corrent Aquestes boies sovint tenen altres sensors que donen informació d’altres magnituds oceanogràfiques, com per exemple la temperatura de l’aigua Una versió molt més sofisticada permet seguir corrents profunds Aquestes boies es fixen perquè es mantinguin a una…
Historia Urbana
Historiografia catalana
Revista sobre la història de les idees i de les transformacions urbanes, editada a València entre el 1992 i el 1995 per la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI), la Universitat Politècnica de València i la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat Valenciana.
Només n’aparegueren quatre números, ja que el 1995 el relleu en la direcció de la IVEI –després de les eleccions autonòmiques i municipals que donaren la victòria al Partit Popular– suposà el final de la publicació Escrita en castellà, tingué una tirada de 1500 exemplars, i fou dirigida per Juan Luis Piñón, professor del Departament d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València El consell de redacció estava format per A Álvarez Mora, J Amelang, Carmen Blasco, A Collantes de Terán, María Rosa Jiménez, Rafael Mas, Javier Monclús, el mateix Piñón i Trinitat Simó La revista…
optoelectrònica
Electrònica i informàtica
Part de la física i de la tècnica que estudia conjuntament els fenòmens òptics i electrònics, llurs interaccions i la concepció dels dispositius que associen ambdós fenòmens.
Hom considera dispositius optoelectrònics aquells elements o dispositius, semiconductors o no, capaços de produir una radiació lluminosa compresa dins l’espectre visible per a l’home o bé en la zona de l’infraroig, dits emissors els components sensibles a aquestes radiacions, dits receptors, captadors o detectors Entre els primers hi ha els emissors de llum coherent, com els làsers de díodes, o els de llum incoherent, com els focus convencionals de llum, els díodes electroluminescents, etc entre els segons hi ha els diversos tipus de fotodetectors , com les cèllules fotoelèctriques, els…
ressonància de spin electrònic
Química
Tècnica analítica, de fonament anàleg al de la ressonància magnètica nuclear, que pot ésser aplicada únicament a substàncies paramagnètiques, és a dir, amb electrons desaparellats.
Es basa en les variacions de les poblacions dels diversos nivells energètics deguts al moment magnètic electrònic, quan la substància, disposada en un camp magnètic d’intensitat constant, és sotmesa a una irradiació de freqüència apropiada radiofreqüència-microona La separació dels nivells energètics és relacionada amb el valor del camp magnètic aplicat H per l’expressió essent g el factor de Landé propi de cada electró desaparellat, h la constant de Planck i μ Β el magnetó de Bohr En el cas d’una molècula amb un sol electró lliure, l’espectre és constituït per una sola línia, generalment…
Joan Manuel Tresserras i Gaju

Joan Manuel Tresserras i Gaju
© Generalitat de Catalunya
Política
Historiador i polític.
Doctor en Ciències de la Informació i professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona , s’ha especialitzat en història de la comunicació, anàlisi de la societat de la informació i estudi de les indústries culturals i la cultura de massa, i també en l’impacte dels mitjans en la conformació de la identitat Fou membre de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió 2000-2006, president de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual 2005-06 i membre de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat 2004-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina