Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
halterofília
Sergi Martínez durant el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona del 2006
© Federació Catalana d’Halterofília
Halterofília
Esport que consisteix a aixecar un halter fins més amunt del cap.
Es practica sobre una tarima de 4 m 2 i amb un halter composts per una barra de 2,20 m de llargada i 20 kg de pes per als homes i de 2,10 m i 15 kg per a les dones, als quals es fixen uns discs pels extrems en funció del pes que es vol aconseguir Els discs, de metall o cautxú, segueixen un codi de colors segons el seu pes 25 i 2,5 kg, vermell 20 i 2 kg, blau 15 i 1,5 kg, groc 10 i 1 kg, verd, i 5 i 0,5 kg, blanc En les competicions, els participants es classifiquen per categories segons el seu pes la masculina consta de vuit categories, fins a 56, 62, 69, 77, 85, 94, 105, i més de 105 kg, i…
Mauritània

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, que limita amb el Sàhara Occidental i Algèria al N, amb Mali a l’E i el S, amb Senegal al S i amb l’oceà Atlàntic a l’W; la capital és Nouakchott.
La geografia Mauritània, constituïda per una gran plana dominada per altiplans rocallosos de poca alçada, és l’extrem del sector occidental del Sàhara Cap al NE, després d’una gran regió de dunes, hi ha els contraforts de l’altiplà muntanyós de l’Adrar, amb cingles abruptes La costa és baixa, i és vorejada de dunes només la badia de Lévrier és un bon refugi, i hom hi ha construït Port Étienne El clima, en conjunt, és desèrtic, bé que les ciutats de Nouadhibou i Nouakchott reben la influència dels vents marins les temperatures mitjanes anuals són superiors als 22°C 28,6°C a Atar Hi ha poca…
Informalisme i matèria
El període que va del 1955 al 1961-62 inclou els Salons de Maig impulsats per l’Associació d’Artistes Actuals, els intents per organitzar un Museu d’art contemporani a Barcelona a la Cúpula del Coliseum, els grups d’abstractes Zerofigura, Cicle d’art d’avui, Cogul i les escoles d’art FAD, 1960 Elisava, 1963 Eina, 1967 El ressò de Dau al Set es trobava encara en l’obra de Francesc Garcia Vilella, Joan Brotat Barcelona, 1923, Josep Guinovart Barcelona, 1927, i Armand Cardona Torrandell Barcelona, 1928 entre d’altres Ramon Rogent 1920-1968 va tenir un gran i efímer pes al seu taller es van…
L’art sota el primer franquisme
Introducció El 29 de març de 1939, l’Ajuntament de Barcelona aprovava un pressupost extraordinari per canviar els noms de carrers, places i grups escolars Parallelament, la victòria del franquisme es traduïa en la promoció de monuments públics centrats en el tema de la victòria, de l’apoteosi del soldat franquista caigut en combat i de la glorificació del qui es va proclamar generalissim d’Espanya Començava una etapa difícil per a l’art, una etapa que, com a mínim pel que fa a Catalunya, encara està poc estudiada Molts arquitectes i artistes s’havien exiliat Els que eren al país van haver de…
guerra dels Segadors
Dibuix que representa la guerra dels Segadors
© Fototeca.cat
Història
Aixecament secessionista català (1640-52) contra la monarquia hispànica dels Àustria d’accentuat caràcter social agrari enfront del règim senyorial català.
La revolta s’insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII directament enfrontades amb el procés de cristallització de l’estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat El conflicte esclatà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat generalitat i Consell de Cent i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia La política imperial que els Àustria mantenien a Europa imposava enormes despeses a les finances de Felip IV…
la Torre de Fontaubella

La Torre de Fontaubella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a l’extrem sud-oriental de la comarca, limitant amb Pradell de la Teixeta N, Argentera E i Colldejou S, aquests dos últims termes pertanyents a la comarca del Baix Camp, a la qual es vincula històricament formà part de la baronia d’Escornalbou El territori és molt trencat per tal com forma part dels vessants septentrionals de la mola de Colldejou al voltant dels 700 m dins el terme i els de ponent de la serra de l’Argentera, i les aigües que en davallen van a parar a la capçalera de la riera de Marçà barranc de la Rasa de la Teula i barranc de la Torre El poble…
serra de Collserola

Sector central de la serra de Collserola, entre la torre de telecomunicacions de Collserola (esquerra) i el Tibidabo (dreta)
© Lluís Prats
Serra
Massís de la serralada de Marina, limitat pel Besòs, a llevant, i la riera de Rubí i el Llobregat, a ponent, que separa el Vallès Occidental del pla de Barcelona.
La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel, de la Rovira i de la Peira…
despotisme il·lustrat
Història
Configuració del poder estatal, variant de l’absolutisme monàrquic, que es donà a la segona meitat del s. XVIII en molts estats europeus.
És anomenat així perquè hom hipostatitzà en una estructura política global bàsicament autoritària i unipersonal una ideologia dimanant de la Illustració Hom l’anomena també despotisme ministerial , puix que en molts de casos l’efectiu detentor del poder no fou el sobirà, sinó un “primer ministre” Pombal, Tanuncci, Struensee, etc, o despotisme legal, nom donat pels fisiòcrates per contraposar-lo a un “despotisme arbitrari” El despotisme illustrat no es donà en determinats estats, bé perquè llur estadi d’evolució havia superat aquesta forma o perquè no hi havia arribat En el primer grup cal…
Constitució del 1978
Dret constitucional
Constitució de l’Estat espanyol, sancionada pel rei Joan Carles I d’Espanya el 27 de desembre de 1978.
El 1977, després de les primeres eleccions generals un cop acabat el franquisme, el Congrés dels Diputats , en una de les primeres sessions, designà una Comissió Constitucional anomenada més tard Comissió d’Assumptes Constitucionals i Llibertats Públiques, que trià la ponència redactora de l’avantprojecte de Constitució, i que era formada per Gabriel Cisneros Laborda, Manuel Fraga Iribarne , Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón , Gregorio Peces-Barba , José Pedro Pérez Llorca, Miquel Roca i Junyent i Jordi Solé i Tura Després dels tràmits parlamentaris pertinents, el dia 31 d’octubre de 1978…
Joaquim Torra i Pla

Joaquim Torra i Pla
© Òmnium.cat
Literatura
Advocat, escriptor i editor, més conegut com Quim Torra.
Treballà durant més de vint anys a l’empresa privada i residí dos anys a Suïssa, com a executiu d’una multinacional d’assegurances Posteriorment retornà a Catalunya i es dedicà a l’articulisme i a l’assaig polític Ha publicat els llibres Ganivetades suïsses 2007, Periodisme Permetin La vida i els articles d’Eugeni Xammar 2008, Viatge involuntari a la Catalunya impossible 2009, premi Carles Rahola d’assaig i Un bohemi al cabaret del món Vida de Manuel Fontdevila, un senyor de Granollers 2013 El juny del 2008 fundà l’editorial A Contra Vent, que publica bàsicament assaig i que ha destacat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina