Resultats de la cerca
Es mostren 849 resultats
Castell i poble d’Aguilar (Bassella)
Art romànic
Situació Vista del notable conjunt de ruïnes d’aquest castell i del poble que l’envoltava, entre les quals hi ha els vestigis de la seva desapareguda església ECSA - F Tur El castell d’Aguilar de Bassella, amb les ruïnes de l’antic poble, és situat en un lloc encimbellat, a la dreta del riu Segre i al peu de la serra de Sant Marc Mapa 34-12291 Situació 31TCG573533 Per anar-hi s’agafa la carretera de Peramola fins a Tragó, i d’allí a Nuncarga Tot seguit es continua per la pista fins a arribar a Aguilar al cap de 8 km Davant de l’església que hi ha al peu del camí se segueix el trencall que va…
Sant Bartomeu (el Torricó)
Art romànic
Situació Vista del costat nord-est, la part més genuïna de l’edifici, que conté la porta primitiva i la que es va obrir més tard a l’absis de llevant ECSA - JA Adell Singular església, formada aparentment per dos absis enfrontats, bé que de distinta època ECSA - JA Adell L’ermita de Sant Bartomeu es dreça al sud-oest del poble del Torricó, als afores de la vila i vora la carretera local que du a la Melusa, per on passa la N-240 de Lleida a Osca i la línia de ferrocarril Mapa 31-14 358 Situació 31TBG841306 S’hi accedeix per una pista, en uns 2 km, que surt a ponent del Torricó JBP-JAA Història…
Sant Llorenç de Palau-surroca (Terrades)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l ’edifici, amb l ’absis, els murs del qual foren substancialment sobreaixecats Aquest absis, del segle X, cal adscriure’l dins una de les primeres construccions de l’art romànic F Tur Aquesta església, posada sota l’advocació de sant Llorenç, és la del poblat de Palau-surroca, de masies escampades, situat a llevant de Terrades, en una contrada lleugerament accidentada per petits turons i barrancades Mapa 258M781 Situació 31TDG875832 Cal seguir la carretera de Figueres a Albanyà i agafar un camí a mà esquerra que es troba a 3,5 km després de passar…
Enciclopèdia de Menorca
Historiografia catalana
Enciclopèdia temàtica sobre l’illa de Menorca, cabdal per al coneixement de l’illa, dirigida per Josep Miquel Vidal i Hernàndez i editada per l’Obra Cultural de Menorca.
El projecte d’edició de l’ Enciclopèdia de Menorca nasqué durant la transició democràtica amb l’objectiu inicial d’oferir una obra de divulgació i de referència per al món educatiu de l’illa La consciència, però, de la ruptura imposada pel franquisme en el terreny de la investigació obligà a redefinir-ne l’abast per tal de plantejar una enciclopèdia d’alta cultura, capaç de respondre al repte d’oferir síntesis monogràfiques, rigoroses i actualitzades, que fossin el resultat de nous processos de recerca Aquesta filosofia de construcció s’adequava més a l’estructura temàtica que no…
tamborí

El tamborí s’introduí a Catalunya l’any 2004 i es juga amb una pala que es pot agafar amb una mà o amb l’altra indiferentment
FEDERACIÓ CATALANA DE TAMBORÍ
Altres esports de pilota o bola
Esport de pilota practicat entre dos equips amb diferents combinacions de nombre de jugadors i gènere, segons la modalitat, que té com a element comú diferenciador la utilització del tamborí, un element circular amb el qual es projecta la pilota.
Les seves dimensions difereixen en pes i diàmetre segons la modalitat esportiva El tamborí ha evolucionat amb el temps fins a convertir-se en un objecte de plàstic circular sense mànec, recobert amb una tela acrílica que dona nom a l’esport La nansa, a diferència d’altres esports amb objectes, és un agafador de pell que està unit a la base per mitjà de dos punts d’ancoratge amb cargols i femelles Aquest fet permet colpejar la pilota amb les dues mans Tot i que la pala és coneguda globalment com tamburello , el seu nom originari en italià, rep diferents noms segons el país on es practica A…
concòrdia de Vilafranca del Penedès
Història
Acord concertat el 21 de juny de 1461 a Vilafranca del Penedès entre Joan II de CatalunyaAragó, representat per la seva muller Joana Enríquez, i la diputació del general de Catalunya, que confirmava el triomf del príncep Carles de Viana, que era reconegut com a primogènit i com a lloctinent reial de Catalunya, càrrecs que, en cas de mort, passarien al seu germanastre Ferran.
El rei conservava en teoria la plenitud de la potestat reial, però sense intervenció efectiva, i no podia entrar al Principat sense consentiment de les autoritats locals Podia, tanmateix convocar corts i nomenar funcionaris públics, l’actuació dels quals podia ésser fiscalitzada La concòrdia establia de fet un règim constitucional, però la mort de Carles de Viana precipità els esdeveniments vers una guerra contra el rei Joan II
L’escultura a Nàpols durant el segle XV
Art gòtic
La producció escultòrica napolitana en temps d’Alfons el Magnànim 1442-58 registra orientacions estilístiques heterogènies, les quals, per bé que en part alienes a les preferències artístiques del monarca, constitueixen el teló de fons sobre el qual es retalla la complexa història de l’arc triomfal que corona l’entrada del Castell Nou, ben aviat convertit en la seu i principal plaça forta de la cort aragonesa i restaurat o reparat A partir del 1451 se signà el contracte de reconstrucció del castell, compreses “ le doy torre de nante la porta ” L’arc, flanquejat per les dues imponents torres,…
Provença
Paisatge de la Provença
© B. Llebaria
País d’Occitània, limitat a l’W pels territoris del Llenguadoc, a l’E per la Ligúria i el Piemont, al N pel Delfinat i al S per la mar Mediterrània.
En la divisió administrativa francesa resta inclosa en la regió Provença-Alps-Costa Blava, la qual comprèn els departaments dels Alts Alps, Alps de l’Alta Provença, Alps Marítims, les Boques del Roine, Var i Valclusa Des del punt de vista físic, el relleu del país provençal presenta una estructura esglaonada des d’una línia de crestes prealpines o alpines mont Ventor 1912 m mont Lura, 1827 m mont Pelat, 3053 m fins a la mar Aquest fet explica el clima mediterrani uniforme, sec i lluminós El conjunt, però, és modificat en la seva estructura per diversos accidents secundaris, masses montuoses…
Miralcamp

Vista de Miralcamp
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell límit amb les Garrigues i l’Urgell, al centre de la plana oligocènica d’Urgell, recoberta per dipòsits quaternaris i regada pel canal del mateix nom.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Torregrossa W, Mollerussa NW, Golmés NE, Vilanova de Bellpuig E i amb un enclavament del terme de Juneda SW, Puiggròs S i Arbeca SE, aquests darrers de les Garrigues Va pertànyer al Segrià fins l’any 1988 En direcció NW, i prop de Miralcamp, circula el fondo de les Borgetes El poble de Miralcamp és l’únic nucli de població agrupada del terme Les principals partides són les del Fondo, els Vilars, Bellfort, la Plana, els Colls i el Pla Pel que fa a les comunicacions, una carretera local uneix el poble amb Mollerussa i continua vers el S fins a…
Vallbona d’Anoia

Vallbona d’Anoia, amb Montserrat al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Vallbona d’Anoia, de 6,45 km 2 , s’estén a l’esquerra de l’Anoia que el separa del de Cabrera d’anoia, a la seva sortida del congost de Capellades Limita a l’E i al SE amb Piera, al SW amb Cabrera d’Anoia, a l’W amb Capellades i al NW amb la Pobla de Claramunt El curs del riu segueix a partir de Vallbona una falla en direcció NW-SE perpendicular a la Serralada Prelitoral i deixa enrere la Conca d’Òdena i la Depressió Central per solcar la plana penedesenca Aquest sector de la vall de Vallbona és accidentat al N pels vessants de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina