Resultats de la cerca

El primer vescomte de qui hom té notícia fou Berard 854 El 873, davant el castell, hom celebrà un judici i fou presidit per un missus del comte narbonès Isembert, anomenat Salomó que molt de temps fou confós amb el comte Salomó de Cerdanya Ramon BerenguerI de Barcelona, en el testament, deixà als seus fills tot el que tenia al Menerbès Jaume I de Catalunya-Aragó renuncià a tots els drets al Menerbès pel tractat de Corbeil 1258 Vers el 990 recaigué en Guillem I, fill del vescomte de Narbona Ponç de Menerba, besnet seu, sembla ésser l’homònim que es crià a la cort d’Alfons VII de Castella on…

A l’edat de 14 anys oferí el seu primer concert a Le Havre, i a 16 anys ingressà al Conservatori de París, on estudià harmonia amb X Leroux, i fuga i composició amb Ch Lenepveu Autor de brillant trajectòria, guanyà el Premi de Roma l’any 1901 amb la cantata Myrrha Començà la seva trajectòria com a director en convertir-se en assistent d’E Colonne, i l’any 1899 el contractaren com a director a l’Odéon de París Del 1910 al 1914 fou director de l’òpera de Boston Dirigí l’estrena de Le martyre de Saint-Sébastien de Claude Debussy, de qui fou amic íntim i collaborador en l’orquestració d’alguna…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Buch-Sanjuán Barcelona ARGUMENT VAranda GUIÓ VAranda, RGubern, Ricardo Levy Ricardo Bofill FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Santiago Gómez MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO José Mancebo INTERPRETACIÓ Germán Cobos Antonio, Serena Vergano Montse, Josefina Güell Carmen, Arturo López Lorenzo, Josep Maria Angelat López, Gloria Osuna, Aurora Julià Mónica Randall , Lluís Nonell, Carlos Ibarzábal, Maria Quadreny ESTRENA Barcelona i Madrid, 05041965 Sinopsi Antonio, un jove provincià sense…

Compromís envers Déu i, en general, per motius religiosos, pot ésser condicionat a una gràcia o un favor que hom espera obtenir equival a la prometença o bé és espontani En aquest cas, obliga l’individu a fer quelcom que no és de simple prescripció religiosa normalment, abstinència alimentària o sexual Entre els grecs dominava l’aspecte d’ofrena, mentre que els romans, més formalistes, donaren valor primordial al ritu i a l’obligació sagrada A l’Antic Testament va unit a la idea general de consagració a Déu En altres religions també acompanya el fenomen del monaquisme És en…

La consideració de l’economia com a ciència va lligada a la formulació d’unes lleis positives que permetin d’explicar els fets econòmics i també de preveure'ls, establint unes regularitats en les causes i els efectes o bé en els elements que componen un fenomen determinat Malgrat les pretensions de ciència empírica, en economia ha estat freqüent la presentació com a lleis de simples suposicions basades en observacions de la realitat insuficients o incompletes, o bé de truismes sense valor explicatiu Als problemes que planteja la formulació de lleis econòmiques, s’afegeixen els relacionats amb…

Important centre d’indústria tèxtil, té també indústries químiques i mecàniques i adoberies Antiga capital del poble nervi, més tard fou dominada per Roma, que l’anomenà Tornacum Presa pels alans 406 i pels francs salis 431, aquests la feren capital del regne merovingi Seu episcopal segle VI, passà al regne franc arran del tractat de Verdun 843 Més tard depengué del comtat de Flandes El 1187 fou incorporada al reialme francès Part de l’Imperi 1489, el 1518 fou recuperada per Francesc I de França, però l’emperador Carles V la reconquerí 1521 i, pel tractat de Madrid 1526, obligà aquell a…

Treballà de comptable i s’interessà per la investigació històrica Secretari personal de Josep Irla 1936, la tuberculosi l’obligà a abandonar aquest càrrec Durant la guerra civil collaborà  a La Humanitat Exiliat el 1939, després d’un breu període d’internament al camp de Sant Cebrià, anà a París, on participà en tasques d’organització dels exiliats catalans Arran de l’ocupació alemanya es traslladà a Montpeller, on cursà la llicenciatura de lletres, en l'especialitat d’història 1940-1945, i posteriorment preparà una tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no acabà a causa de la seva malaltia…

Succeí el seu pare Pere VIII de Queralt i d’Icard A les corts del 1626 no s’adherí gaire a la política d’Olivares Anà a les guerres d’Itàlia 1630 i el 1637 rebutjà el càrrec d’ambaixador a Venècia El 1638 fou nomenat lloctinent general de Catalunya A causa de la guerra amb França, de les necessitats militars i econòmiques de la corona i de la situació de Catalunya com a teatre d’operacions militars francohispàniques, hagué de bestreure diners per al manteniment de les tropes i la reparació de les fortificacions, fer lleves per a assegurar la defensa del Principat i per a la guerra d’Itàlia, i…

Després d’una etapa dedicada a la publicitat, debutà en el cinema amb el curtmetratge neorealista Nan va Koutcheh ‘El pa i Alley’, 1970 Posteriorment dirigí, entre d’altres, els llargmetratges  Lebassi Baraye Arossi ‘Un vestit de casament’, 1976, Rah Hal-e Yek ‘Solució número 1’, 1978, Hamsarayan ‘El cor’, 1982, Khane-ye doust kodjast 'On és la casa del meu amic', 1987, que el donà a conèixer internacionalment, i Mashgh-e Shab ‘Deures’, 1989 Però l’èxit internacional li arribà amb Close-up 2010, Zendegi va digar hich 'La vida, i res més', 1992,  Zire darakhatan zeyton ‘A través…

Era pagès Exasperat pels abusos de l’impost sobre la sal, i contrari al domini francès del Rosselló, prengué les armes contra els ocupants 1666 i esdevingué aviat el cap d’un grup de guerrillers Dirigí la revolta dels angelets i assolí victòries damunt els francesos a Arles i a Prats de Molló, on entrà el 1670 i féu alliberar el guerriller Joan Miquel Mestre, mitjançant el segrest de la muller i els fills del batlle del poble En augmentar el nombre dels seus seguidors, que anomenà miquelets, pogué apoderar-se de Ceret fins que la presència d’un nombrós exèrcit francès l’obligà a passar la…