Resultats de la cerca

Passà la Guerra Civil a Blanes i el 1940 la seva família s’installà a Sabadell, ciutat on residí la resta de la seva vida Freqüentà l’estudi d’Anglada i Camarasa i estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona Durant aquests anys inicials participà en les biennals de Sabadell 1953-59 i evolucionà de la figuració estilitzada a l’expressionisme abstracte feu també alguns treballs de decoració mural El 1960 participà en la fundació i en les primeres accions del grup Gallot, que desenvolupà diverses activitats d’avantguarda a Barcelona en línia amb l’anomenada  action-painting…

El 1892 començà a estudiar violí amb R Figueroa i harmonia amb S Cifuentes a l’Acadèmia Nacional de Música de Bogotà El 1903 marxà a Nova York i en tornar, dos anys més tard, fundà l’Orquestra Simfònica de l’Acadèmia Nacional de Música, de la qual fou el primer director L’any 1907 es traslladà a París per estudiar a la Schola Cantorum amb V d’Indy i violí amb A Parent, instrument que perfeccionà a Brusselles Durant la seva estada a Europa conegué M de Falla, F Pedrell i E Satie Novament a Bogotà, fou nomenat director de l’Acadèmia Nacional de Música, que convertí en conservatori seguint el…

Nen prodigi, feu una gira pianística per la zona de Graz a l’edat de set anys amb obres de WA Mozart Publicà la seva primera composició el 1891, quan només en tenia onze El 1902 esdevingué segon director al Teatre de l’Òpera de Salzburg i més tard dirigí al Teatre Alemany de Brno 1903-05 i al Theater an der Wien 1905-17 El 1908 dirigí l’estrena de Der tapfere Soldat 'El soldat valent', de R Strauss, a Viena Visqué a París entre el 1938 i el 1940, on compongué l’opereta La montagne bleue 1939, i als Estats Units del 1940 al 1946 Escriví diverses bandes sonores de films, per les quals guanyà…

El seu nom apareix emparellat amb el de Jehan Bretel en dos dels seus jeux-partis - Perrin d’Angicourt, respondés i Prince del pui -, i és esmentat també en altres escrits per membres associats al Puèi d’Arràs, amb el qual degué estar vinculat Pel que fa a aquesta vinculació, s’ha de tenir en compte que almenys dues de les seves obres, Quant partis sui de Provence i J’ai un joli souvenir , se citen com a cançons premiades chansons couronées per, probablement, aquesta institució Segurament es pot identificar amb el Petrus de Angicuria que el 1269 era al capdavant de la capella de Carles d’…

Fill illegítim d’un sacerdot, el seu cognom autèntic era Dujardin, però ell mateix utilitzà l’apel lació ’de Orto’ en alguns autògrafs Fou cantor a la capella papal de Roma entre el 1483 i el 1499 Gaudí del favor i de la protecció del papa Innocenci VIII i obtingué alguns beneficis eclesiàstics El 1489 ocupà el càrrec de degà de la collegiata de S Gertrude a Nivelles Tot i no residir permanentment a Nivelles, durant tota la vida mantingué una relació estreta amb la seva església i la seva comunitat El 1505 entrà al servei de la cort borgonyona de Felip el Bell, a qui l’any següent acompanyà a…

Passà la seva infantesa a Sevilla, i a onze anys es traslladà a Madrid amb la seva família Ingressà a la famosa escola coneguda com Las Niñas de Leganés, sota el patronatge del marquès de Leganés Estudià amb Aspa, i tot seguit fou alumna de B Saldoni El tenor E Tamberlick quedà sorprès per l’encant de la seva veu, però també per la seva bellesa personal El 1868 debutà al Teatre de Chambery a París Aviat guanyà anomenada, cantà a Itàlia i, segons algunes fonts, a l’Amèrica del Sud, i debutà a la Scala amb La favorita , al costat de J Gayarre B Pérez Galdós diu que era "…

Es graduà en ciències polítiques i història per la Universitat de Darthmouth 1970 El 1976 inicià la trajectòria professional com a fotògraf en un diari de Nou Mèxic El 1980 es traslladà a Nova York, on començà a treballar com a fotògraf independent El seu primer treball d’impacte fou a Irlanda del Nord, on fotografià els presos de l’IRA que feien vaga de fam 1981 Des d’aleshores ha documentat els principals conflictes bèllics del món l’Amèrica Central El Salvador, Nicaragua, Guatemala, l’Orient Mitjà el Líban, Cisjordània, Gaza, Israel, l’Afganistan, Ruanda, Bòsnia, Txetxènia, Kosovo, etc, i…

Iniciat en gimnàstica artística, l’any 2003 començà a practicar la gimnàstica aeròbica passant pels clubs Creu Alta Club, Club Esportiu Bunkay i el Club de Gimnasia La Mina-Gervasio Deferr Becat al CAR de Sant Cugat, debutà amb la selecció estatal l’any 2004 i un dels seus primers èxits fou la consecució de la medalla de plata al Campionat del Món júnior 2004 En categoria sènior, fou dues vegades campió del món individual 2008, 2012, dues vegades campió d’Europa 2009, 2011 i guanyà la medalla d’or als Jocs Mundials de Kaohsiung 2009 Prèviament havia aconseguit la medalla de plata al Campionat…

Filla d'un matrimoni jueu secularitzat, a onze anys la seva mare la retirà de l'escola i l'educà a casa seva, adduint una malaltia del cor Cursa estudis, sense graduar-se, a la Universitat de Witwatersrand, i de ben jove començà a escriure per a publicacions locals La seva obra tingué com a tema central la crítica del règim de l' apartheid  sud-africà, crítica que sostingué en nombroses preses de posició pública en contra del sistema de govern de la minoria blanca i en favor d'una societat multiracial i igualitària Afiliada a l'African National Congress, algunes de les seves…

S’inicià en curses fora d’asfalt i, a catorze anys, participà en el Critèrium Solo Moto de velocitat en 125 cc i guanyà el Campionat de Catalunya de Supermoto en 80 cc El 1995 debutà en el Campionat del Món de velocitat i disputà quatre Grans Premis en la categoria de 250 cc A partir del 1997 disputà el Mundial de Supersport, i el 1998 debutà en les superbikes en el Campionat d’Alemanya professional El 1999 aconseguí la primera victòria en el Mundial de Supersport al circuit italià de Misano El 2000 fitxà per Ducati, i l’any següent disputà el seu primer Mundial de superbikes i es convertí en…