Resultats de la cerca
Es mostren 3145 resultats
cicle geològic

El cicle de les roques
© fototeca.cat
Geologia
Cicle constant de creació i destrucció experimentat per la Terra.
A la superfície terrestre, les roques són sotmeses a processos erosius que donen lloc a sediments, els quals, un cop soterrats per un altre procés anomenat litificació, es transformen en roques sedimentàries En determinats contexts geodinàmics per exemple, durant la formació d’una serralada, on poden donar-se unes certes condicions de pressió i temperatura les roques sedimentàries són sotmeses a una sèrie de transformacions, les quals donen lloc a les roques metamòrfiques Quan se supera un límit en la pressió i la temperatura es produeix la fusió de la roca anatèxia amb la formació d’un magma…
pedal
F. Mendelssohn: Tres preludis i fugues per a orgue, op. 37, fuga núm. 2, compàs 43 i següents
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Fenomen que té lloc quan una veu s’immobilitza sobre una nota tot i els canvis d’harmonies en les altres veus.
El pedal es caracteritza per la tensió que suposa la resistència de la veu immòbil a integrar-se en la progressió harmònica de la resta Per a alguns autors, com ara H Schenker, el pedal és pròpiament aquesta tensió, tensió que es manifesta de manera singular quan la nota mantinguda no pertany a cap dels acords que es produeixen sobre ella En aquest sentit, el pedal pot ser l’escenari de dissonàncies que altrament no serien possibles vegeu les marques de l’exemple 1 Habitualment el pedal se situa en el baix, tot i que pot aparèixer en altres veus i aleshores es parla de pedal…
l’Espina

Aspecte exterior del mas de l’Espina (Collsuspina)
© C.I.C. - Moià
Mas situat al S del nucli de Collsuspina (Moianès), al centre del terme.
A migdia del Pla de Querol, al sud-est del Molí de l’Espina i a llevant de la masia de l’Espinoi , és la masia tradicionalment més forta del terme Parla de la seva importància que el poble degui el seu nom al fet que es formà en el Coll de l’Espina Coll s’Espina , en català antic L’edifici és un gran casal amb annexos que revelen construccions dels segles XVI al XIX i disposa d’una gran galeria i alguns elements esculpits del segle XVI A ponent de la masia, passa el camí de Collsuspina a Santa Coloma Sasserra
mà

mà d’àguila
© Fototeca.cat
Heràldica
Representació heràldica de la mà.
Pot ésser palmellada i contrapalmellada La mà d’àguila és una pota d’àguila amb una ala oberta i estesa cap amunt adherida a la seca cuixa Hom parla de mà beneint quan és en acció de beneir, amb els dits primer, quart i cinquè encongits, el primer dels quals tocant els altres dos, i de mà jurant mà de justícia quan només resten encongits el quart i el cinquè i el primer és separat del segon i el tercer La mà de justícia és un bastó prim a l’extrem superior del qual hi ha una mà jurant d’or
paradigma
Gramàtica
En gramàtica tradicional, conjunt de formes que serveixen de model als diversos tipus de flexió nominal (declinació) i verbal (conjugació).
En lingüística moderna, un paradigma és tot conjunt d’unitats lingüístiques que mantenen una relació de possible commutació dins la cadena parlada, a diversos nivells possibles fonològic casa, capa, cala, cara, cama morfològic ensenyar, ensenyo, ensenyaré ensenyar, cantar, menjar semàntic ensenyar, educar, instruir, formar Les relacions paradigmàtiques anomenades associatives per Fde Saussure pertanyen al domini del sistema de la llengua, són virtuals i en absència oposen unitats lingüístiques presents dins un enunciat de parla donat amb d’altres unitats absents en aquest…
arquitectura orgànica
Arquitectura
Arquitectura que tracta d’organitzar les parts d’una construcció en consonància amb el conjunt de l’obra i d’aquesta amb el paisatge de l’entorn.
Si des de l’arquitectura grega es parla d’organisme en molts moments i estils, l’accepció fa referència bàsicament al corrent del segle XX A Europa, Alvar Aalto i Eric Gunnar Asplund, amb les escoles finlandesa i sueca, són els dos arquitectes que tipifiquen aquesta tendència i els que han tingut més influència en les joves generacions Però l’obra organicista més important és la realitzada pel nord-americà Frank Lloyd Wright, que, a través de la seva escola d’arquitectura de Taliesin i els seus escrits, adquirí una gran repercussió A Itàlia, la propagà i s’imposà l’historiador…
llengües nubianes
Lingüística i sociolingüística
Subgrup de llengües sudàniques orientals de la família niloticosahariana parlades en una àrea que abasta, aproximadament, les dues ribes del Nil entre l’alt Egipte i el N i diversos enclavaments del NE del Sudan.
Seguint el curs del Nil de N a S, hom classifica aquestes llengües en tres grups el kenuzi, el mahas i el dongola o dongolès a banda, als turons de Nuba nubià dels turons hom parla el midobi i el birked Les llengües nubianes fan ús dels sufixos en la declinació del substantiu set casos Històricament hom pot assenyalar tres etapes en el desenvolupament de les llengües nubianes el vell nubià, el nubià mitjà del s VIII al principi del s XIV i el nubià modern, que hom escriu emprant una forma modificada de l’alfabet copte
Rasigueres
Municipi
Municipi de la Fenolleda, estès a la vall de l’Aglí, entre les muntanyes que la separen, al N, de la vall de Maurí i el riu, que només depassa, vers el S, en una minsa extensió, entre el poble i el mas del Regaliu (on hi ha una fàbrica d’electricitat).
La vinya és el conreu dominant 248 ha, de les quals 241 de denominació d’origen controlat Hom hi explota també una pedrera de feldespat Durant el mes de juny hi té lloc un festival de música El poble 153 h agl i 9 h diss 1982 120 m alt és establert a l’esquerra de l’Aglí, a la seva confluència amb la riera de Termena afluent, per l’esquerra, de l’Aglí, vora la qual, aigua amunt, hi ha el castell de Termena Hom hi parla un occità de transició vers el català, igual que el de Planeses i Caramany
saṃsāra
Hinduisme
Budisme
Transmigració incessant de l’ànima dintre el cercle de les existències (reencarnació).
Alguns el relacionen amb la idea vèdica de la set d’esdevenir pròpia dels deva, lligada a la funció regeneradora del sacrifici d’altres, més aviat, amb la llei del karma, segons la qual en l’individu hi ha tendències vāsana acumulades a través de les accions passades, idea implícita ja en la concepció vèdica de la reproducció dels poders de la mentida vṛta, pāṇi La formulació no apareix fins als Upaniṣad Més aterridor que l’infern, hom en parla com de la “gran por”, i les diverses escoles hindús i budistes assenyalen camins marga per a atènyer l’alliberament mokṣa nirvana
proposició consecutiva
Gramàtica
De dues proposicions encadenades, la que assevera un fet presentat com a resultat o inferència del fet asseverat per l’altra.
En No em vol escoltar i doncs no insisteixo, la segona proposició és la consecutiva Però molts gramàtics parlen en aquest cas de proposició illativa i reserven el terme de consecutiva per a les construccions que contenen un element adverbial de manera, però bàsicament intensiu o quantificador van carregar tant, que es va trencar el cable i que pot restar implícit, mentre que la conjunció que apareix sempre estava nerviós que li tremolaven les mans Construïda amb el subjuntiu, una consecutiva d’aquest tipus s’aproxima molt a una proposició final sempre parla de manera que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina