Resultats de la cerca
Es mostren 3147 resultats
cicle geològic

El cicle de les roques
© fototeca.cat
Geologia
Cicle constant de creació i destrucció experimentat per la Terra.
A la superfície terrestre, les roques són sotmeses a processos erosius que donen lloc a sediments, els quals, un cop soterrats per un altre procés anomenat litificació, es transformen en roques sedimentàries En determinats contexts geodinàmics per exemple, durant la formació d’una serralada, on poden donar-se unes certes condicions de pressió i temperatura les roques sedimentàries són sotmeses a una sèrie de transformacions, les quals donen lloc a les roques metamòrfiques Quan se supera un límit en la pressió i la temperatura es produeix la fusió de la roca anatèxia amb la formació d’un magma…
pedal
F. Mendelssohn: Tres preludis i fugues per a orgue, op. 37, fuga núm. 2, compàs 43 i següents
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Fenomen que té lloc quan una veu s’immobilitza sobre una nota tot i els canvis d’harmonies en les altres veus.
El pedal es caracteritza per la tensió que suposa la resistència de la veu immòbil a integrar-se en la progressió harmònica de la resta Per a alguns autors, com ara H Schenker, el pedal és pròpiament aquesta tensió, tensió que es manifesta de manera singular quan la nota mantinguda no pertany a cap dels acords que es produeixen sobre ella En aquest sentit, el pedal pot ser l’escenari de dissonàncies que altrament no serien possibles vegeu les marques de l’exemple 1 Habitualment el pedal se situa en el baix, tot i que pot aparèixer en altres veus i aleshores es parla de pedal…
Castell de la Pedra (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Detall d’un pany de mur, el qual, a desgrat de la seva ruïna i abandonament totals, deixa veure un aparell molt endreçat L Prat Es troba al peu de la serra de Pratformiu, a mà esquerra del Cardener i a l’altura d’uns 100 m, sobre l’església de Sant Serni, estratègicament situat dalt un turó espadat Mapa 292M781 Situació 31TCG847692 Al punt quilomètric 5 de la carretera de Sant Llorenç a la Coma hi ha un trencall ben senyalitzat, el qual, en poc més d’1 km, porta a Sant Serni Pel costat de tramuntana de l’església hi ha un petit camí que en uns deus minuts, passant per can Marcó i pel…
Etapes de creixement i desenvolupament psicomotor de l’infant
El procés de creixement i desenvolupament psicomotor, des del naixement a l’edat adulta, és continuat i progressiu No obstant això, per a poder avaluar regularment el procés, amb la finalitat de veure si l’infant evoluciona adequadament, hom ha considerat de dividir-lo en diverses etapes Tot i que, en realitat, el límit d’aquestes etapes és artificial i flexible, la utilitat de la divisió està a poder comprovar si, al final de cadascuna, l’infant ha assolit el creixement i s’han desenvolupat les funcions psicomotores que es consideren normals en el seu entorn social Es parla,…
Herència multifactorial
Genètica
Es parla d’ herència multifactorial quan una característica o una malaltia de l’individu és determinada per una combinació de factors genètics i ambientals, és a dir, quan hom hereta conjuntament algun factor genètic —ja sigui un sol gen en cas d’herència mono-gènica, o diversos gens en el cas d’herència poligènica— i a més hi concorre algun factor ambiental, com per exemple un determinat tipus d’alimentació Un exemple d’herència multifactorial per a una característica normal és l’estatura el potencial d’estatura d’una persona és determinat per l’acció conjunta de diversos gens heretats, però…
Rasigueres
Municipi
Municipi de la Fenolleda, estès a la vall de l’Aglí, entre les muntanyes que la separen, al N, de la vall de Maurí i el riu, que només depassa, vers el S, en una minsa extensió, entre el poble i el mas del Regaliu (on hi ha una fàbrica d’electricitat).
La vinya és el conreu dominant 248 ha, de les quals 241 de denominació d’origen controlat Hom hi explota també una pedrera de feldespat Durant el mes de juny hi té lloc un festival de música El poble 153 h agl i 9 h diss 1982 120 m alt és establert a l’esquerra de l’Aglí, a la seva confluència amb la riera de Termena afluent, per l’esquerra, de l’Aglí, vora la qual, aigua amunt, hi ha el castell de Termena Hom hi parla un occità de transició vers el català, igual que el de Planeses i Caramany
saṃsāra
Hinduisme
Budisme
Transmigració incessant de l’ànima dintre el cercle de les existències (reencarnació).
Alguns el relacionen amb la idea vèdica de la set d’esdevenir pròpia dels deva, lligada a la funció regeneradora del sacrifici d’altres, més aviat, amb la llei del karma, segons la qual en l’individu hi ha tendències vāsana acumulades a través de les accions passades, idea implícita ja en la concepció vèdica de la reproducció dels poders de la mentida vṛta, pāṇi La formulació no apareix fins als Upaniṣad Més aterridor que l’infern, hom en parla com de la “gran por”, i les diverses escoles hindús i budistes assenyalen camins marga per a atènyer l’alliberament mokṣa nirvana
flux
Economia
Corrent de recursos establert entre sectors, agents econòmics o àrees geogràfiques.
Hom parla de fluxos reals quan són recursos físics béns i serveis, i de fluxos monetaris si hom es refereix a actius líquids Les magnituds flux representen un moviment més o menys regular de béns que engrosseixen un determinat fons o estoc Aquests estocs capital, patrimoni, productes emmagatzemats només es poden incrementar mitjançant la incidència de magnituds flux renda, ingressos, productes acabats, que l’expressen sempre en quantitat per unitat de temps El concepte de flux és utilitzat per la comptabilitat estatal per a determinar macromagnituds, com el PNB, i per a l’…
Josep Bassó
Música
Compositor, organista i poeta català.
Fou deixeble a l’Escolania de Montserrat del pare Joan Marc 1582-1658 i condeixeble del pare Joan Cererols 1618-1680, vers el 1632 i el 1638 En aquesta darrera data, entrà de monjo al monestir de Montserrat A més de compositor i organista, també fou considerat un bon poeta El pare Martí Marvà 1600-1678, en el seu Memorial 1650, en parla com un dels deixebles vius del pare Marc que feien honor a l’Escola montserratina La destrucció de l’arxiu de Montserrat per part de les tropes franceses el 1811 impedí que les seves obres arribessin als nostres dies
patologia
Patologia humana
Branca de les ciències biològiques i de la medicina que estudia les causes de les malalties i la fisiologia dels organismes que les pateixen.
Hom la subdivideix en diverses parts la patologia clínica , que tracta dels problemes clínics la mèdica o interna, que s’ocupa de les malalties de la medicina interna la quirúrgica o externa, que estudia els processos morbosos en relació amb la terapèutica quirúrgica la comparada , l' experimental, etc Hom parla també de patologia general per a referir-se als estats patològics de les diverses malalties en diferents òrgans El camp de la patologia és molt ampli i és tractat parcialment per diferents branques mèdiques, com l' etiologia , la patogènesi , la morfologia patològica anatomia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina