Resultats de la cerca

Entre el 1874 i el 1880 feu estudis de medicina, filosofia i lletres i dret, que no completà, a la Universitat de Barcelona Treballà com a administrador del balneari Blancafort de la Garriga Promogué la Gazeta Vigatana  i collaborà a la Gazeta Montanyesa  i La Veu del Montserrat de Vic, i a La Renaixença , La Illustració Catalana i La Illustració Llevantina , entre altres publicacions Fou fundador i primer president de la societat Catalunya Vella, professor d’història de Catalunya dels Estudis Universitaris Catalans, en substitució, a partir del curs 1905-06, de Francesc Carreras…

La seva denominació inicial fou la d' Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña , i el seu primer president fou Lluís Góngora En una etapa inicial, quan els laboratoris de la ciutat eren pràcticament inexistents, dedicà una atenció preferent a tasques experimentals cursos de bacteriologia, d’histologia, etc des del 1927 foren abandonats gradualment els laboratoris i hom procurà un engrandiment de la biblioteca, que ha arribat als 80000 volums i a les 500 revistes El mateix any de la fundació inicià la publicació dels Anales de la Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de…

Estretament vinculat al món geganter, contribuí a la fundació de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya Fou tècnic de l’Ajuntament de Terrassa i de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya 1988-2021 Collaborà en la creació de l’Associació Cultural Joan Amades 1995, on assumí la direcció de la Biblioteca Joan Amades fins al dia de la seva mort —aquí dirigí la collecció “Biblioteca Joan Amades” i la reedició de la “Biblioteca de Tradicions Populars”— Fou un dels impulsors de la renovació de la Festa Major de Terra a Terrassa,…

El 1565 aixecà uns estricadors per a l’assecatge de les peces, i el 1581 un rentador Fundà la confraria de Sant Roc i Sant Sebastià a la capella de l’Hospital 1566 El 1732 obtingué noves ordinacions Amb les disposicions de llibertat de treball de les corts de Cadis, tingué un llarg període de crisi, que tanmateix superà El 1863 fundà l' Institut Industrial de Sabadell El 1879 escometé una profunda reorganització, i creà la Unió Llanera Espanyola 1881 i La Invalidesa i Foment de la Indústria 1883 Essent-ne president Joan Sallarés i Pla, creà la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell…

Mobilitzat el 1962 per la guerra amb la Xina, l’any següent s’enrolà a l’exèrcit, on fou conductor de vehicles militars Participà en la guerra contra el Pakistan i fou ferit de gravetat dos cops El 1978 es retirà a Ralegan Siddhi, on passà la infantesa, i es posà al front d’un projecte de renovació, que convertí en un exemple d’organització comunitària per al desenvolupament a través del compromís actiu dels habitants i al marge dels ajuts del Govern Promogué també l’alfabetització, l’abolició de l’alcohol i del tabac per mètodes que foren criticats per autoritaris, combaté la…

Membre del Partido Democrático Nacional des del 1938 a partir del 1941, Acción Democrática , el 1945 interrompé els estudis de dret en ser nomenat secretari personal del president Rómulo Betancourt y Bello Diputat a l’Assemblea de l’estat de Táchira 1946 i al Parlament 1947, en ser enderrocat el Govern de Rómulo Gallegos , el dictador  Marcos Pérez Jiménez l’empresonà 1949 i l’obligà a exiliar-se, bé que tornà clandestinament a Veneçuela Restablert el sistema democràtic 1958, el 1960 fou nomenat ministre de l’Interior i combaté la guerrilla procubana A l’oposició durant els governs de Raúl…

Procedent d’una família humil, en esclatar la guerra civil del Líban 1975 anà a viure al sud del país Els anys següents s’uní al moviment xiïta Amal i inicià estudis religiosos a Najaf Iraq, d’on fou expulsat, junt amb altres seminaristes libanesos el 1978 De tornada al Líban, impartí ensenyament religiós al seminari de Baalbek En esclatar la primera guerra del Líban 1982, abandonà Amal i fou un dels fundadors de Ḥizb Allāh , del qual esdevingué un dels líders més carismàtics El 1992 succeí ’Abbas al-Mūsavī a la secretaria general i, sota el seu lideratge, estrenyé els vincles de l’…

El 1943 ingressà a l’Esbart Dansaire de Tarragona Tingué com a mestres Màrius Blanch, director de l’Esbart Sabadell Dansaire, Manel Comas, director de l’Esbart Verdaguer, Juan José Linares Martiáñez en la dansa internacional i Domènec Aleu, mestre de dansa a Tarragona El 1943 debutà com a director de dansa al Grup de Valls Seguiren l’Esbart Dansaire de Tarragona 1956-67, l’Esbart Dansaire de Vilabella 1968-72, el Grup de Danses de l’Aleixar 1970-78 i altres esbarts de les comarques tarragonines, entre els quals, novament, l’Esbart Dansaire de Tarragona des del 2007 Com a coreògraf s’inicià el…

Es formà a l’École Normale Supérieure de París, a la Universitat de Columbia Nova York i a la Sorbona de París, on es doctorà l’any 1967, any que hi inicià també la carrera acadèmica i docent fins el 2002, que n’esdevingué professor emèrit Fou director de la revista L’Année Sociologique i del Centre d’Estudis Sociològics del CNRS de París Fou membre de l’Institut de France 1990 i de l’Acadèmia Internacional de la Filosofia de la Ciència de Brusselles 1995 Influït per Raymond Aron, els mètodes quantitatius de la sociologia nord-americana que introduí al seu país, Émile Durkheim i Alexis de…

Aquestes entitats cristianes de base CIC —Cultura-Informació-Cristianisme—, Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, Centre Ecumènic, Collectiu de Dones en l’Església, Cristianisme i Justícia, Cristians pel Socialisme, El Pregó, Espai Obert, Foc Nou i Moviment Internacional Som Església convocaren a Barcelona, del 9 a l’11 d’octubre de 1999, el Congrés Cristianisme, Església i Societat, al qual assistiren prop d’un miler de persones Els organitzadors es proposaven descriure i avaluar quins models de vida eclesial i d’actuació poden considerar-se superats o rebutjables i quins models alternatius…