Resultats de la cerca

Nasqué com a secció d’escacs del Casino Colón, posteriorment conegut com Ateneu Colón, fundat al setembre del 1889 El primer president fou Josep Miró Principalment tingué la funció de centre social, aplegant les seccions d’excursionisme, teatre i ball, entre d’altres Durant la dècada de 1960 la secció d’escacs prengué embranzida La sala de joc s’ubicà en una nova seu de l’Ateneu Colón i s’hi sumà el Club d’Escacs Klein Prengué el nom de Club de Ajedrez Klein de Ateneo Colón i passà a tenir una secció d’escacs federada Al cap d’uns anys només perdurà la secció d’escacs, tot i que posteriorment…

De nom de soltera Ruth Barbara Grasemann, després d'acabar l'ensenyament obligatori, s'inicià en el periodisme en un diari local, que hagué d'abandonar per haver fet la crònica d'un acte al qual no havia assistit Casada a vint anys, amb un fill i dedicada a les feines de la llar durant més d'una dècada, el 1964 aconseguí publicar la seva primera novella, From Doon with Death , que iniciava la sèrie de misteri protagonitzada per l'inspector Wexford, i de la qual escriví 23 volums més, entre d'altres,  Not in the Flesh 2007 Un dels autors més llegits en el gènere policíac, fou una…

El vot pot ésser considerat com una funció pública o com un dret En el primer cas, el vot és un deure, i no exercir-lo és una falta que ha d’ésser castigada Amb el liberalisme s’imposà la concepció del vot com un dret i, per tant, la llibertat de votació Però aquesta fou aviat limitada en alguns països, que readoptaren l’antiga concepció del vot com a deure, per tal d’evitar l’abstencionisme Així, alguns règims a Austràlia, a Bèlgica, a Espanya, a Itàlia, etc forjaren diversos procediments coactius per tal d’assegurar el principi de l’obligatorietat del vot econòmics, civils, administratius,…

Durant la Comuna intentà en va de fer de mediador entre el govern i els revolucionaris Diputat per París 1876-93, milità entre els republicans radicals i atacà la política dels moderats Orador incisiu, féu perdre la majoria al govern Ferrey 1885 en denunciar-ne la política colonial Les relacions amb persones implicades en l’escàndol del canal de Panamà li feren perdre l’escó de diputat 1893 Més tard, el cas Dreyfus li féu guanyar popularitat, novament, en publicar al diari “L’Aurore”, que ell dirigia, l’article de Zola J'accuse Quan la victòria del dreyfusisme determinà l’…

El 1913 s’allistà a la Legió Estrangera, experiència que reflectiria més tard a Afrikanische Spiele ‘Jocs africans’, 1936 Destacat combatent durant la Primera Guerra Mundial, relatà les seves experiències i les seves idees sobre la guerra en diverses obres, com ara In Stahlgewitter ‘En tempestes d’acer’, 1920 i Auf den Marmorklippen ‘En els espadats de marbre’ 1939, en les quals palesa una concepció aristocràtica de la vida i una inclinació pels valors militaristes El 1923 abandonà l’exèrcit per a cursar estudis de filosofia i zoologia, i posteriorment es dedicà a la literatura Integrat…

Acció del Crèdit del Foment de Gràcia, 1887 Es va constituir a Gràcia l’11 d’octubre de 1883 Era un banc amb tots els ets i uts, al servei d’aquella vila, amb plena autonomia municipal El seu domicili era al carrer de l’Or, número 46 El seu capital inicial sembla que fou de 2 milions de pessetes, però el 1887, quatre anys després de la seva constitució es va rebaixar al que s’havia realment desemborsat, que eren 500 000 pessetes Hi havia en circulació 4 000 accions de 125 pessetes de capital nominal El banc va publicar balanços i va repartir modestos beneficis fins a la fi del…

Es formà a Barcelona, on començà a publicar dibuixos i caricatures a  L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , a més de fer-ho en diverses publicacions de la seva comarca, com ara  La Gralla L’any 1923 es traslladà a l’Argentina, on collaborà als diaris La Acción ,  Diario de Plata i a les publicacions franceses  Le Sourire i Le Miroir, i fou director artístic de la revista Atlántida durant anys L’any 1932 prengué part en un concurs internacional de caricatura celebrat a Nova York, on obtingué el primer premi amb una caricatura de Francesc Macià i Llussà Féu…

Editat per Màrius Gifreda , fou dirigit per Josep Maria Planes , i artísticament, durant un quant temps, per Valentí Castanys El seu to indiscret, mordaç, sarcàstic i fins provocador correspon a una època d’àmplies llibertats polítiques Bé que gairebé totes les collaboracions eren sense signar, en foren redactors principals Rossend Llates , Àngel Ferrant , Joan Cortès , Carles Sindreu , Just Cabot , Manuel Amat i Josep Maria de Sagarra , que hi publicava sobretot uns versos satírics molt personals Les caricatures eren arma de crítica i complement valuós de les sàtires i paròdies en prosa o…

Llicenciat en dret, participà activament en la “Sanjurjada” del 1932 dirigí els insurrectes de Tablada, Sevilla i exercí de fiscal en els consells de guerra ulteriors a la insurrecció d’Astúries del 1934 i la Guerra Civil Espanyola Entre els anys 1939 i 1946 comandà l’Assessoria Jurídica del Ministeri de l’Aire i fou membre del Consell Suprem de Justícia Militar 1946-51 Amb el final de la vaga de tramvies, fou designat governador civil de Barcelona 1951-60, on, després de la primera gran manifestació massiva de rebuig al franquisme a la Ciutat Comtal, intentà atreure les personalitats més…

Juntament amb el seu germà Jules Goncourt París 1830 — 1870 es dedicaren al treball literari i artístic L’estudi històric del s XVIII francès els portà a publicar Histoire de la société française pendant la révolution 1851, Portraits intimes du XVIII siècle 1857, Histoire de Marie Antoinette 1858, Les maîtresses de Louis V 1860, etc La preocupació per donar als escrits una base de veridicitat fa que hom els pugui considerar precursors del naturalisme El 1860 s’iniciaren en la novella amb Charles Demailly , seguida per Soeur Philomène 1861, Renée Mauperin 1864, Germinie Lacerteux…