Resultats de la cerca
Es mostren 11897 resultats
glossodínia
Patologia humana
Dolor neuràlgic de la llengua, caracteritzat per la fixesa del punt dolorós.
dirigir
Fer moure vers un punt determinat, vers un objecte o fi determinat.
projecció estereogràfica
projecció estereogràfica
© Fototeca.cat
Cartografia
Tipus de projecció zenital en què el punt des del qual hom projecta és l’antípoda del punt de tangència del pla en què es fa la projecció.
Es pot presentar en les tres orientacions polar, equatorial i obliqua És conforme La projecció transforma cercles del globus en cercles del mapa Hom l’empra per a usos militars, en navegació aèria i en meteorologia
fletxa
Tecnologia
Distància entre el punt de la màxima deformació d’una biga sotmesa a flexió i el lloc que ocuparia teòricament el mateix punt si no hi hagués deformació.
espiral
espiral: (a) logarítmica; (b) d’Arquímedes; (c) hiperbòlica; (d) parabòlica
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba plana descrita per un punt que gira al voltant d’un punt fix allunyant-se contínuament segons una llei determinada, característica per a cada tipus d’espiral.
Analíticament són representades gairebé sempre en coordenades polars Les equacions de les espirals més importants són espiral logarítmica o equiangular, r = e aθ espiral d’Arquimedes , r = r o /2πθ espiral hiperbòlica, r θ = a /θ espiral parabòlica o de Fermat, r 2 = a θ, i espiral sinusoidal, r n = a n sin n θ
funció derivada d’una funció
Taula de funcions derivades d’una funció
Matemàtiques
Donada una funció f
: D
⊂ℝ→ℝ, funció f
’ que assigna a cada punt x
∈la derivada de f
en x
( derivada d'una funció en un punt
).
potencial gravitacional
Física
Per a un punt qualsevol de l’espai, funció de les seves coordenades espacials i del temps, de la qual es deriva el camp gravitacional en aquest punt.
Així, per exemple, l’acceleració de la gravetat g és expressada amb el gradient del potencial de gravitació ϕ, de la forma g = -grad ϕ
volt
Cadascuna de les figures circulars o aproximadament circulars que forma un cos allargat a partir d’un punt fins que es torna a trobar en el mateix punt.
equinocci
Equinoccis de primavera (ƴ) i de tardor (ƴ’)
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels punts de l’esfera celeste en els quals l’equador celeste talla l’eclíptica.
Aquests dos cercles màxims de l’esfera celeste es tallen segons un diàmetre que uneix dos punts i que rep el nom de línia dels equinoccis El primer punt és el lloc pel qual el Sol passa de l’hemisferi austral al boreal, i és anomenat equinocci de primavera, punt vernal o primer punt d’Àries El segon punt és el lloc pel qual el Sol passa de l’hemisferi boreal a l’austral, i és anomenat equinocci de tardor o punt Libra Quan el Sol és en un dels punts equinoccials, el dia i la nit tenen la mateixa durada a tots els punts de la…
òrbita
Matemàtiques
Donats un grup que opera sobre un espai i un punt de l’espai, conjunt de punts que hom obté multiplicant el punt donat i els elements del grup.