Resultats de la cerca

Situació Vista de la façana de migdia N Ontiveros Situada al NE del terme municipal de Mataró, gairebé limitant amb el de Llavaneres Al vessant meridional de la Serralada Litoral, a 314 m d’altitud, s’alça aquesta bonica capella de Sant Martí de Mata, que pertany al veïnat del mateix nom Mapa 37-15393 Situació 31TDG550027 S’hi arriba per la carretera de Mataró a Arenys de Munt Al quilòmetre 3,8 una pista porta fins a l’església, i abans passa per la capella de Sant Miquel i per Can Flaquer Cal demanar les claus de Sant Martí a la masia de Can Flaquer NOB Història El temple de Mata és una…

Situació Vista aèria d’aquesta important fortalesa, formada per dos recintes ben diferenciats ECSA - Camara JP Joffre Espectacular vista aèria d’aquest castell, amb el seu camí d’accés format per un seguit de rampes en ziga-zaga ECSA - Camara JP Joffre Aquest castell és construït al cim d’una gran roca espadada 751 m d’altitud, immediatament al NW del petit poble de Puèg-laurènç Tenia com a funció vigilar la vall de la Bolzana, via natural de comunicació entre l’alta vall de l’Aude i la plana de la Fenolleda Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′17″ N - Long 2° 17′59″ E Hom arriba a Puèg-laurènç…

Situació Fortificació d’estructura complexa, una de les més ben conservades del Segrià ECSA-J Bolòs El castell de Sarroca és situat dalt d’un turó de roca sorrenca als peus del qual, per la banda S-E, s’estenen les cases del poble de Sarroca de Lleida, el qual s’emplaça a la confluència de la vall de Cova Bona amb la de la Vall Major Mapa 32-16 416 Situació 31TBF965926 Sarroca de Lleida és a 18 km de Lleida per la carretera N-230 JRG Història La fortalesa de Sarroca té potser el seu origen en època islàmica, tot i que alguns historiadors creuen que és més tardà, com revela la seva…

Entre el 1808 i el 1814, les illes Balears i les Pitiüses van ser dels pocs territoris metropolitans de la monarquia espanyola que no es van veure en cap moment ocupats per les tropes napoleòniques, ni convertits en escenari del conflicte armat que aquella ocupació va generar Seria un error, però, pensar que en van quedar al marge L’efervescència viscuda durant aquells anys a l’illa de Mallorca, i particularment la commoció que es va produir a Palma, en són la millor prova L’arribada de refugiats i de presoners, la vinculació de l’illa a les necessitats de sosteniment de la guerra i,…

Situació i presentació El terme municipal de Rubió, de 38,5 km 2 , limita amb els termes bagencs de Castellfollit del Boix NE i Aguilar de Segarra N i amb els de l’Anoia dels Prats de Rei NW, Copons W, Jorba S i Òdena S i E És situat al sector NE de la comarca, al límit amb el Bages La serra de Rubió forma, en direcció NE-SW, l’eix del territori i separava antigament les sotsvegueries d’Igualada i dels Prats de Rei alhora és la divisòria d’aigües entre les quals vessen a l’Anoia a través de la riera de Rubió i les que vessen al Cardener a través de la riera de Maçana afluent a la de Rajadell…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Garrigoles N, Verges E, Foixà S i Colomers W Jafre, escrit Jafare , Jaffare , Jafiro i Jafero al segle XIII, és l’únic topònim aràbic que Joan Coromines assenyala a l’Empordà, però altres investigadors el consideren derivat d’un nom personal germànic El terme té sectors planers, de terres alluvials, sobretot al SW i també al SE En la seva major part comprèn, però, terrenys suaument ondulats pels primers contraforts de les serres que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià El rec del Molí travessa el sector meridional, gairebé parallel i…

La geografia L’oest, l’ocupen les muntanyes que reuneixen l’altiplà d’Armènia amb Anatòlia És un país muntanyós, que culmina als 5 165 m en el mont Ararat, de constitució volcànica i on no són rars els terratrèmols, amb predomini de conques endorreiques, la més gran de les quals és la del llac Van La regió és drenada per l’Araxes i el curs alt de l’Eufrates i el Murai, que són aprofitats per a produir energia hidroelèctrica A causa de la seva altitud, el clima hi és continental, amb estius calorosos i secs i hiverns freds la pluviositat hi és escassa La història Llevat de cites esporàdiques…

La geografia És travessada pel riu Moskva, a una altitud mitjana de 120 m Moltes particularitats del relleu són conseqüència dels canvis introduïts per l’activitat de la població al llarg dels segles El clima és moderadament continental, amb una temperatura mitjana de -10°C gener i de 18°C juliol La diferència entre la temperatura del centre de la ciutat més elevada i la de la perifèria pot arribar, a l’hivern, a 12-10°C Al Moskva conflueixen el Jauza, que travessa la ciutat pel NE i desemboca al Moskva en el punt més antic de la ciutat, que li donà origen, i el Setun’, per l’extrem oest de…

Terme aplicat, per extensió, a l’esport practicat a totes les muntanyes del món i que fou iniciat al final del segle XVIII, coincidint amb la primera ascensió al Mont Blanc i la progressiva exploració dels cims més importants dels Alps El 1786 pujaren per primera vegada al Mont Blanc Jacques Balmat i el doctor Paccard l’any següent, Horace Bénédict de Saussure, científic ginebrí que promogué la primera ascensió, hi installà els seus aparells meteorològics La motivació científica i l’esport es barrejaren en l’esperit dels pioners Del 1800 al 1850 foren assolits els grans cims alpins de més…

Tot i que el cranc autòcton es troba en rius i rieres de característiques diverses, el seu hàbitat ideal són els cursos d’aigua calcaris, amb aigua durant tot l’any, sense contaminants ni processos eutròfics o anòxics, amb gorgs i amb microhàbitats i substrats heterogenis que ofereixen espais per al refugi diürn i hivernal i espais òptims per a alimentar-se i també amb una bona cobertura de vegetació de ribera, característiques que reuneix el tram de riu de la fotografia Gregori Conill La presència del cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes en cursos fluvials…