Resultats de la cerca

Orfe des de molt petit, començà la seva carrera a la capella de música de Mondoñedo com a escolà de cor sota el guiatge d’AC Santavalla, el qual l’arribà a afillar A divuit anys passà a ésser mestre de capella en funcions de Mondoñedo, ja que encara no tenia edat suficient Allí romangué tota la seva vida, tot i que se sap que rebé ofertes d’altres catedrals i que feu oposicions al mestratge de Santiago de Compostella El capítol de la catedral de Mondoñedo, coneixedor de les bones condicions de Pacheco per a la música, l’envià a ampliar estudis a Santiago amb Melchor López Fou un…

Un dels compositors més influents en la vida musical basca i hispànica de la segona meitat del segle XIX Es formà com a nen cantor, i estudià orgue a Saragossa amb R Ferreñac A setze anys obtingué la plaça d’organista a Borja i el 1809 ocupà la de Tafalla, que havia estat refusada per Francesc Andreví Posteriorment és documentat com a organista a Calataiud, fins que el 1830 guanyà per oposició la plaça d’organista a la basílica de Santiago, a Bilbao, on al cap de poc fou nomenat també mestre de capella i on romangué fins el 1882, que demanà la jubilació Cal considerar la…

Des del 1735 formà part dels infants de cor de la catedral de Toledo i probablement fou deixeble de Juan de la Bermeja Segons alguns estudiosos, uns quants anys més tard apareix com a mestre de capella de l’església de la Soledad de Madrid El 1765 obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral d’El Burgo de Osma Sòria, però no hi romangué gaire temps, ja que el 1766 demanà al capítol que el deixés tornar a l’església de la Soledad madrilenya En aquesta capella musical continuà treballant fins a la seva mort Gaudí de força renom i fou consultat a l’hora de triar el nou…

Fou com a infant de cor que rebé la primera formació musical, sota el mestratge de Lluís Serra Més tard, anà a estudiar a Itàlia, possiblement en algun conservatori napolità El 1752 ocupava el càrrec de mestre de capella a Terni Úmbria i el 1756 apareix exercint les mateixes funcions a la catedral de Saragossa, on romangué fins a la seva mort En aquesta seu donà un impuls important al gènere de l’oratori i tingué un especial interès en la reintroducció dels responsoris en llatí durant les celebracions de Nadal per tal de substituir els villancicos , cantats en romanç Tingué com a…

Format per l’organista Andrés de Sola, el 1679 fou nomenat organista ajudant a la seu de Saragossa L’any següent aconseguí la plaça de segon organista a la catedral de Sevilla, on romangué fins el 1685, any en què es convertí en organista titular d’El Burgo de Osma Sòria Pel desembre del 1686 passà a ocupar el mateix càrrec a la catedral de Palència Cinc anys després, el 1691, fou nomenat organista de la capella reial de Madrid, on el 1701 accedí al càrrec de mestre de capella i rector del Colegio de Niños Cantorcicos Partidari de l’arxiduc d’Àustria, fou desterrat per Felip V el…

S’inicià a la guitarra a divuit anys Durant la primera joventut tocà en bandes locals i formà un grup amb els seus germans El 1948 entrà a l’orquestra de Lionel Hampton, en la qual romangué dos anys A continuació, durant un llarg període de temps, treballà en diversos clubs d’Indianapolis El 1959 es donà finalment a conèixer quan signà un contracte amb la discogràfica Riverside i enregistrà, entre altres, l’àlbum The Incredible Jazz Guitar of Wes Montgomery Feu alguns concerts amb el grup de John Coltrane, però no n’hi ha enregistraments Actuà molt sovint amb el pianista Wynton…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i el 1959 debutà a l’Òpera Nacional, també a Budapest Entre el 1959 i el 1961 fou solista de la Societat Filharmònica Hongaresa, i el 1961 passà al Berlín Est, on romangué fins el 1970 Durant aquest temps fou contractada pels teatres i festivals més prestigiosos, com els de Múnic o Salzburg, on interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica Fou una de les estrelles més aclamades de l’Òpera de Viena la dècada dels anys setanta, període en què actuà igualment a Berlín, Hamburg, Londres, Brusselles i París, entre altres…

Fou un davanter, extrem esquerre, que després de jugar dos anys al Girona Futbol Club arribà a Barcelona per formar part del filial CD Condal, que en la temporada 1956-57 havia de jugar a primera divisió Però l’entrenador Helenio Herrera l’incorporà al primer equip del FC Barcelona com a suplent de l’internacional Manchón i durant les cinc temporades que romangué en el club 1956-61 tan sols jugà en 50 partits, la meitat dels quals de Lliga Fou traspassat al València, on jugà dues temporades 1961-63 Després jugà al Granada la temporada 1963-64 i renuncià a fitxar pel Màlaga per tornar a…

Ingressà al FC Barcelona a tretze anys i del 1993 al 1995 jugà amb el Barcelona B La temporada 1995-96 passà a formar part del primer equip, en el qual romangué fins la temporada 1998-99 després d’haver guanyat dues Lligues 1998, 1999, dues Copes 1997, 1998, una Recopa 1997, una Supercopa d’Europa 1997 i una Supercopa d’Espanya 1996 La temporada 1999-2000 jugà al Celta i la següent fitxà pel Real Madrid, amb el qual jugà fins la temporada 2004-05, tot i que fou cedit una temporada 2003-04 al Girondins de Bordeus Amb el Real Madrid guanyà una Copa d’Europa 2002, dues Lligues 2001…

Vida El 1904 ingressà en el negoci cinematogràfic juntament amb Jaume Canals, installant projectors, generalment de la casa Gaumont, en locals de diversos pobles de Catalunya El 1907 començà a fer de projeccionista al cinema Portfoliograff de Barcelona, on uns quants anys més tard hi obrí les portes el Vergara En tancar aquesta sala marxà al Triunfo, on romangué fins a la inauguració del Cataluña, el 1912, cinema del qual acabà essent el director el 1914 El 1921 s’establí a Barcelona, i es feu càrrec de la representació de la Hansa Film Monopol d’Hamburg, de la qual estrenà…