Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava al lloc de la Foradada, prop del llit del riu Anoia, a la zona del Pas de Piles No es conserva cap indici del seu possible emplaçament És documentada per primera vegada l’any 1279 en la relació dels delmes que el bisbat de Barcelona pagà a la Santa Seu per les croades En aquell moment l’església de la Foradada pagava 36 sous pel mateix concepte el 1280 va pagar també 36 sous El 1509 l’església ja estava caient i s’aguantava mitjançant unes traves El 1731 consta que es trobava en ruïnes, tot i que encara hi havia un benefici titular a Sant Miquel…

Aquesta capella, ara pràcticament desapareguda, era situada en un indret a ponent del poble de Vimbodí, prop del límit amb Tarrés No se’n tenen notícies històriques, però sembla d’origen medieval Procedent d’aquesta ermita, es conserva a la parròquia de Tarrés un fragment d’escultura que presenta una figura humana dempeus, vestida amb túnica, la mà esquerra de la qual subjecta un bàcul Li manca el cap És possible que aquesta peça formés part d’un sarcòfag, els vestigis del qual es trobaren fa uns quaranta anys en un marge situat a 1 km aproximadament de les ruïnes de l’ermita de…

S’alça damunt un roquissar que domina el llac d’Ohrid, sobre les ruïnes d’un castell i d’una església bizantina parcialment convertida en mesquita És un nus de comunicacions i un centre turístic Bisbat ortodox Denominada Lychnidos al segle III aC, fou ocupada pels romans el 148 dC i passà després al domini dels bizantins amb el nom d’ Akhrida 395 i dels búlgars 861 Seu episcopal des del 344, es convertí, el 971, en capital del regne búlgar A partir del 1018 pertangué successivament a Bizanci, als normands, al despotat d’Epir i al regne serbi, fins que el 1394 caigué a les mans…

En una primera etapa, anterior a la Segona Guerra Mundial, feu cases de camp per a la burgesia Entre les seves creacions posteriors més importants cal esmentar el pavelló de la mar del Festival of Britain de Londres 1951, el teatre de la Universitat de Southampton, el conjunt d’habitatges de Gorbals a Glasgow, el centre cívic de Basildon, l’església de Saint-Catherine a Sheffield, la Facultat de Física de la Universitat de Liverpool, la nova catedral de Coventry, en la qual incorporà, amb molt d’encert, les ruïnes de l’antiga catedral gòtica del segle XIV, destruïda en un…

Vora el mas Martorell, en un relleix de la serra capçalera del Pla de Bages i dominant les terres planes per on circula la séquia que duu l’aigua del Llobregat a Manresa, les ruïnes de l’esglesiola romànica de Santa Magdalena de Bell-lloc conserven el record del petit veïnat o sagrera, especialment documentat al segle XIV És també una fita curiosa de la història de la séquia de Manresa, ja que aquí van reunir-se, un dia de l’any 1345, representants de Vic i de Manresa tractant de resoldre les diferències que havien sorgit entre la ciutat i el bisbe a causa d’aquella obra tan…

Fou centre d’una petita demarcació parroquial de l’antic castell d’Ardesa, fusionat amb el de Rubió, situat al S del municipi, al puig de Sant Miquel 734 m alt, veí de l’església Té un absis de mitjan segle XI, amb arcuacions llombardes i lesenes i un fris amb dent de serra A la fi del segle XII es completà la nau i es construí un portal nou al mur de migdia Fou consagrada el 1192, i fou sufragània de la parròquia de Rubió des del segle XV Al segle XVII fou de nou modificada Perdé la categoria parroquial a mitjan segle XIX, i no té culte des del 1936 Edifici abandonat i en ruïnes…

D’aquesta església, avui desapareguda, en coneixem molt poca cosa Segons sembla era situada a l’actual cruïlla de l’avinguda de Mossèn Cinto Verdaguer amb el passeig del Mas Roig de Valldoreix Una referència documental notifica que l’any 1107 Borrell lliurà a Berenguer, almoiner de Sant Cugat, un alou i una vinya que tenia dins del terme de l’església de Sant Cebrià d’Aiguallonga i “Sancti Martini de Buscheruns” Aquesta església es torna a citar, en la darrera escriptura coneguda, l’any 1119, quan Bonadona feu donació al monestir santcugatenc d’una peça de terra que termenejava per una part…

Al nord-oest de Bages, al sud del Rard, hi havia a l’edat mitjana el poble de Rard, al vessant d’una serra orientada de nord a sud Al cim d’aquesta serra es dreçava el castell Hom troba l’únic esment de la fortalesa de Rard l’any 1303, en l’epitafi de la làpida de la tomba de Guerau de Bac, abat d’Arles La inscripció fa referència als treballs que aquest abat feu fer als castells de Rard i de Forques “fecit operari castrum de Riardo et fecit operari castrum de Furchis” Hom sap, per altres textos, que el castell de Forques no és pas anterior a la fi del segle XII els anys 1188 i 1193 l’abat…

Situació Una vista de les ruïnes del poblat amb els vestigis de l’església de Sant Martí R Viladés Les ruïnes d’aquesta església i del poble medieval són situades dalt un petit serradet, als peus de la riera del Gol, no gaire lluny de la Colònia Rosal i força a prop de la casa Minoves Aquest conjunt figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 × 08,7 —y 59,2 31 TDG 087592 S’hi va per la carretera de Manresa a Berga A la Colònia Rosal, abans de travessar el pont sobre el Llobregat, hom trenca cap a la…

Situació Vista aèria de l’estratègica situació d’aquest castell, sobre un esperó rocós que domina la vall del Segre Al fons, el pantà d’Oliana ECSA - M Catalán Els vestigis d’aquest castell es troben situats sobre una elevació eminent al costat dret del Segre, en un lloc que resulta inexpugnable i que, amb el castell d’Oliana, dominava el pas natural de la vall del Segre cap als Pirineus, a l’anomenat Grau d’Oliana Mapa 34-12291 Situació 31TCG586608 Per a arribar-hi, cal prendre primer la carretera que condueix a Peramola, la qual agafarem a 3 km d’Oliana passat el pont del Segre Fets 4,5 km…