Situació
Vista aèria de l’estratègica situació d’aquest castell, sobre un esperó rocós que domina la vall del Segre. Al fons, el pantà d’Oliana.
ECSA - M. Catalán
Els vestigis d’aquest castell es troben situats sobre una elevació eminent al costat dret del Segre, en un lloc que resulta inexpugnable i que, amb el castell d’Oliana, dominava el pas natural de la vall del Segre cap als Pirineus, a l’anomenat Grau d’Oliana.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG586608
Per a arribar-hi, cal prendre primer la carretera que condueix a Peramola, la qual agafarem a 3 km d’Oliana passat el pont del Segre. Fets 4,5 km trobarem a mà dreta una carretera que va a l’Hostal de Can Boix. Per sota de l’Hostal, una pista forestal de 3,5 km ens portarà fins a les restes del castell i del santuari de Castell-llebre. (MTV-VRM)
Història
Documentem el lloc i el castell per primera vegada en una escriptura del 942 (o 967) on el comte Borrell i la seva esposa Engelrada fan donació a Santa Maria de Kastro Veteri de les possessions que tenien en el terme de l’esmentat castell. La menció d’Oliana en aquest document permet identificar el topònim amb Castell-llebre. L’indret i l’església de Castell-llebre surten repetidament esmentats en la documentació dels segles posteriors.
El terme de Castell-llebre formava part de la baronia de Peramola, que fins a la fi del segle XV fou del llinatge dels Peramola. Consta que l’any 1378 la comanda de Susterris hi tenia establerts dos homes propis. (MTV-VRM)
Castell
Un aspecte de les ruïnes del castell, situades prop de l’església de Santa Maria, on s’aprecia l’obra de diverses èpoques.
ECSA - J.A. Adell
En l’actualitat solament resten uns fragments de l’antic castell en la part alta del turó, al costat de l’església, seguint la forma del terreny.
És difícil fer una datació de les ruïnes, ja que hi ha diversitat de materials que pertanyen a l’època en què es féu la restauració de l’església i que es barrejaren entre les pedres de l’antiga edificació. Per aquesta raó també resulta temerari proposar quina fou l’estructura d’aquesta fortalesa, avui dia pràcticament desapareguda. (MTV-VRM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 255; Baraut, 1979, vol. II, doc. 102, pàgs. 76-77; Bertran, 1986-87, vol. VIII, pàg. 387.