Resultats de la cerca

Aquest darrer sector, on hi ha els pobles de Bena , Feners i Brangolí , hom l’anomena la Muntanya d'Enveig Hom conrea 619 ha, la majoria de les quals són ocupades per prats i farratge, que possibiliten una ramaderia important de bestiar boví 400 caps, oví 950 caps, cabrum i equí Hom conrea també 9 ha d’hortalisses i de cereals Darrerament s’ha incrementat força el turisme d’estiu Hi ha una certa activitat econòmica que es manté gràcies a l’existència de l’estació del tren de la línia Barcelona-la Tor de Querol, i del tren groc, de via estreta, de Vilafranca de Conflent a la Tor…

Les colles dels Verds de Vilafranca, els Minyons de Terrassa, la Vella dels Xiquets de Valls i la Joves Xiquets de Valls protagonitzen a Vilafranca del Penedès una de les millors diades de Sant Fèlix dels darrers temps La colla local aconsegueix carregar el quatre de deu amb folre i manilles al segon intent Els Minyons de Terrassa carreguen per setena vegada en la seva història el tres de deu amb folre i manilles La Vella de Valls i els Castellers de Vilafranca també descarreguen aquest castell D’altra banda, la Joves descarrega el dos de nou amb folre i…

Passà als Valls i després als Ram de Viu Fou reconeguda com a títol del regne per Felip V a favor de Jaime Ram de Viu y Valls, avi de Rafael Ram de Viu y Pueyo

Estudià a l’escola de pintura i escultura de Tarragona sota la direcció de Joan Rebull i exposà per primera vegada l’any 1943 No obstant això, la major part de la seva obra, la realitzà per encàrrec Entre la producció religiosa sobresurt la imatgeria per a diverses esglésies vallenques És igualment l’autor de monuments, com ara el dedicat als castellers, a Valls 1969 El seu estil personal, influït per l’obra de Manolo Hugué, arrenca del Noucentisme tardà, bé que tendí vers una suau estilització Fou un dels principals impulsors del Museu de la Ciutat de Valls i en els…

Vida Fou deixeble de Pablo Nassarre, i obtingué la plaça d’organista de la basílica del Pilar el 1695 Mestre de capella del mateix centre des del 1708, el 1714 aconseguí la plaça d’organista a la seu de Palència, on a partir del 1718 fou també mestre de capella D’ençà del 1723 visqué a Toledo, ciutat en què fou organista de la seu El llegat musical de Martínez de la Roca comprèn una òpera Los desagravios de Troya , 1712, representada a Saragossa el 1712, vint-i-nou obres litúrgiques en llatí, quinze composicions de romanç i una tocata per a orgue Intervingué en la polèmica de la Missa Scala…

Fou el tercer intent de crear un banc tarragoní, després del Banc de Tarragona-Local de Tarragona i del Comercial de Tarragona, que suspengué pagaments el 1926 El Banc Mercantil, constituït el 8 d’octubre de 1929, tenia per socis els bancs de Valls 45% del capital, l’Urquijo Català 45% i elements tarragonins el 10%, minoritari però decisiu Ingressà a l’Associació de Banquers de Barcelona i s’inscriví a la Comissaria Règia de la Banca Espanyola El 1936, el banc era presidit pel marquès d’Urquijo, el vicepresident era Josep Barrau —Banc de Valls— i com a vocals figuraven personalitats com Lluís…

La Llei d’associacions del 1887 va permetre la legalització i la constitució de moltes societats agrícoles Les de més força i empenta social van ser les primeres a fer-ho La segona disposició legal que ajudà la ratificació estatutària de societats i de sindicats agrícoles —segons tinguessin o no tinguessin uns pressupòsits socials avançats— va ser la Llei de sindicats del 1906 Societat de Treballadors Agrícoles de Barberà de la Conca, 1896-97 ECSA / GC-P La Societat Agrícola de Valls l’Alt Camp, hereva i continuadora de la Societat de Treballadors del Camp 1888, va ser la primera…

Formada al Segle XX, posteriorment jugà a l’Associació Esportiva Sedis Bàsquet 2002-05, la Unió Esportiva Mataró 2005-06, el Club Bàsquet Puig d’en Valls 2006-07, l’Uni Girona 2007-08, el Club Bàsquet Valls 2008-09 i el CD Irlandeses 2009-10