Resultats de la cerca
Es mostren 2417 resultats
cotoner
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes de la família de les malvàcies que inclou unes 30 espècies, pròpies de països subtropicals, quatre de les quals proporcionen cotó i són extensament conreades.
Són arbusts, subarbusts o herbes de fulles poc o molt palmades i de flors caliculades, amb cinc pètals blancs o groguencs Els fruits són càpsules ovoides, allargades o esfèriques, de color verd amb taques vermelles de les llavors, que són recobertes de borra, hom n'extreu oli, i el tortó, ric en proteïnes, és utilitzat com a ingredient de pinsos per al bestiar o per a obtenir-ne derivats destinats a l’alimentació humana hidrolitzats de proteïnes El cotoner ha estat conreat des de temps molt antic, com ho testimonien les peces de cotó de la vall de l’Indus i del Perú, que daten, respectivament…
Enrique Miret Magadalena
Periodisme
Literatura
Cristianisme
Teòleg, periodista i escriptor castellà.
Resident a Madrid des de l’adolescència, durant la Guerra Civil hagué de viure refugiat a l’ambaixada del Paraguai per estar inscrit en les llistes de postulants a la Companyia de Jesús El 1942 es llicencià en químiques, i es doctorà l’any següent Inicialment dedicat a la indústria, aviat destacà com a conferenciant, articulista sobre temes socials i religiosos a la premsa general Informaciones , Triunfo , El Independiente , El Imparcial , Diario 16 , Le Monde , Sábado Gráfico , Cambio 16 , El País , El Periódico de Catalunya , etc com en revistes de tendència catòlica i…
atol

Perfil esquemàtic parcial d’un atol
© fototeca.cat
Geomorfologia
Illa de les mars tropicals, de forma més o menys circular, constituïda per esculls coral·lins que formen un cinyell al voltant d’una llacuna central d’aigua salada, anomenada lagoon
.
Els atols, circumscrits quasi exclusivament als oceans Pacífic i Índic, són de dimensions variables en alguns casos, el diàmetre del lagoon depassa els 60 km, i la seva profunditat oscilla entre els 100 i els 300 m El cinyell corallí, més o menys continu pot deixar alguns passos, anomenats canals de navegació , entre el lagoon i la mar oberta, és format per una plataforma d’esquelets de corall damunt la qual es desenvolupen petites colònies de corall viu l’abrasió hi origina acumulacions de sorres corallines que, compactades fins a formar gresos, arriben a constituir petites illes Les…
Castell d’Espolla
Art romànic
Situació Aquest castell és situat al nucli de la població d’Espolla, al carrer del Castell La vila és emplaçada als vessants meridionals de l’Albera, en un pujol al repeu de la plana de l’Empordà Mapa 220M781 Situació 31TEG003936 Per anar-hi cal prendre la carretera local que va del Pont de Campmany, a la N-II, a Roses La vila d’Espolla es troba, per aquesta carretera, entre Sant Climent Sescebes i Rabós d’Empordà JBH-JVV Castell Un croquis del que resta de les construccions de la fortificació B Bofarull La fortalesa sembla que era la planta rectangular, protegida, possiblement, per torres…
Les Torretes (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Un dels sectors característics d’aquest conjunt d’edificis, possibles restes d’un hàbitat medieval ECSA – A Villaró Aquest conjunt d’edificis, conegut com les Torretes, es troba dalt del turó que hi ha entre el serrat de Maldiscle i Sant Climent de la Torre Mapa 34–10215 Situació 31TGC666938 Per arribar-hi cal prendre un camí que surt de la torre de Sant Climent i travessa el torrent Les cases són al vessant de ponent del serrat Història Les Torretes són un conjunt d’edificis força atípics No tenen pràcticament res a veure amb les construccions pròpies del país La gent de la contrada…
Sant Lleïr (Sant Antoni de Vilamajor)
Art romànic
Capella situada entre els pobles de Sant Antoni i de Sant Pere de Vilamajor, a la part dreta de la carretera que els uneix, a uns 10 minuts de Sant Antoni vers el nord, a la petita carena d’una serra La família Sant Lleïr, que sens dubte rebria el nom de la capella, és documentada des del 1151 amb un Olivà de Sant Lleïr i esdevé notable a partir de l’hereu Arnau de Sant Lleïr 1213-1219 Aquesta família es va refondre amb la noble família osonenca dels Mont-rodon, que des del final del segle XIII esdevindrien senyors del lloc i patrons de la capella La primera menció directa de l’església de…
Lauro Rossi
Música
Compositor italià.
Vida Estudià al Collegio San Sebastiano de Nàpols amb G Crescentini, G Furno i N Zingarelli, i s’hi diplomà el 1829 Després de l’èxit de les seves primeres òperes - La contesse villane 1829 i Costanza e Oringaldo 1830- a Nàpols, continuà component mentre dirigia 1831-33 el Teatro Valle a Roma recomanat per G Donizetti El 1834, la famosa cantant Maria Malibran quedà impressionada per l’estrena a Milà de l’òpera de Rossi La casa disabitata i convencé l’empresari Domenico Barbaja perquè el contractés per a escriure Amalia 1834, una òpera en què la prima donna , a més de cantar, havia de ballar…
La punyalada
Cinematografia
Pel·lícula del 1989; ficció de 115 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1903 de Marià Vayreda GUIÓ JGrau, Gustau Hernández, EViciano FOTOGRAFIA Carlos Suárez Agfacolor, panoràmica, Xavier Camí 2a unitat AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Pietro Mascagni, Joan Albert Amargós SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Luis Fernando Alves Albert, Christian Vadim Ibo, Sophie Renoir Coral, Fernando Guillén Arbós, Fermí Reixach Rafael, Josep Maria Cañete Bilot, Patxi Bisquert Pep, Achero Mañas Arbosset,…
La Monyos
Cinematografia
Pel·lícula del 1995-1996; ficció de 108 min., dirigida per Mireia Ros.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Bailando con Todos Marta Figueras, Barcelona, Adai Filmes Adolfo Domínguez, Galícia ARGUMENT I GUIÓ MRos FOTOGRAFIA Carles Gusi Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Belart, Jordi Canora decorador MUNTATGE MRos, Óscar Salgado MÚSICA Albert Guinovart SO Kiku Vidal, Dani Acedo INTERPRETACIÓ Julieta Serrano la Monyos, Eufemia Román Lolita, Carles Sabater Aleix, Claudia Molina Pepi, Aynabel Llort Assumpcioneta, Francesc Orella Ricard, Carlos Ballesteros el marquès de Parera, Montserrat Salvador la marquesa de Parera, Mònica López Anna de Parera,…
Llums i ombres
Cinematografia
Pel·lícula del 1988; ficció de 105 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Fims JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino, Josep Sanchis Sinisterra GUIÓ JCamino, JSanchis Sinisterra FOTOGRAFIA Josep Maria Civit color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Eduard Arranz-Bravo MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Monsalvatge SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ De la cort de Felip IV d’Espanya José Luis Gómez Velázquez, Fermí Reixach Felip IV, Martí Galindo Pertusato, Noel Samson Don Luis de Haro, Antonio Nodar un ajudant de Velázquez, Joan Gibert un ajudant de Velázquez Del nostre temps Jack Shepherd Teo, Ángela Molina Charo,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina