Resultats de la cerca

Al principi del segle XII ja degué existir un petit nucli habitat, potser al voltant d’una fortalesa, en l’actual terme municipal de Puigdàlber És possible que el senyor d’aquest minúscul territori fos Pere Bernat de Puigdàlber, documentat el 1108 El 1150 torna a ser documentat un personatge amb el mateix nom potser ell mateix o el seu fill que féu donació al monestir de Santes Creus de terres que tenia als termes de Gelida i Ferran A l’inici del segle XIV posseïa Puigdàlber, considerat un castell, la família Ribes, descendent de Mir Geribert de Santmartí, la qual tenia en…

Les ruïnes d’aquesta capella són situades a la part alta del terme, a migdia, en el lloc conegut com a Pla de Sant Pere Tal vegada és aquesta església, i no pas Sant Pere d’Ambigats Barberà de la Conca, la que l’any 1191 va rebre una donació de dos farraginals per part Gombau d’Oluja i la seva esposa Ermengarda, en el mateix acte en què donaren a l’orde del Temple el castell i la vila de Vallfogona Sigui com sigui, aquesta església ja existia al segle XIII i consta que el 1346, a causa del seu mal estat, fou reconstruïda per un rector de Vallfogona En altre temps els habitants…

Aquesta església és la parròquia del petit poble de Conòsols, situat a l’extrem sud-oest de la Fenolleda, al curs superior de l’Aigueta, afluent de l’Aude El temple actual, una construcció del segle XIX, és a l’entrada de l’agrupament de cases L’emplaçament primitiu d’aquesta església, on hi havia hagut el temple medieval, cal buscar-lo una cinquantena de metres més al NE, a l’indret on hi ha el cementiri Això es desprèn d’un plànol del segle XVIII, on les parcelles que són al N del cementiri són designades amb un topònim revelador “Tras la Glèisa” Les referències documentals conegudes sols…

El poble de Malpàs és situat a la dreta del barranc de Peranera, a la banda nord-est del terme del Pont de Suert La seva església parroquial és esmentada en l’inventari del monestir de Santa Maria de Lavaix, confegit a la darreria del segle XII, on es reporta com a pertanyent a l’esmentat cenobi l’“ ecclesia Sancti Petri de Malpaso ” amb la seva sufragània de Santa Maria d’Erillcastell l’abat de Lavaix hi tenia el dret de provisió i visita Al final del segle XIV, Malpàs pertanyia als barons d’Erill, els quals cobraven els delmes de l’església parroquial de Sant Pere En la relació de…

El poble de Giró es troba a l’extrem de migdia del terme L’acta de consagració de Montanyana 1026 registra ja el topònim Gerone El lloc, amb el seu castell, estigué vinculat als senyors de Montanyana, una branca dels quals agafà el nom de la castlania Arnau de Giró, fill de Roger i Sança, apareix en un instrument dels Erill de l’any 1167 També figura l’any 1188 un Roderic de Giró com a oncle de Marc de Llaguarres Vers el 1259 Arnau II de Giró donà a Sant Esteve del Mall una terra a Fonts, mentre que Joan de Giró era beneficiat de la canònica de Roda 1283 D’ençà de la baixa edat…

Tatzó d’Amunt és prop del límit amb Argelers, a 2 km al nord-est de Sant Andreu de Sureda La seva església és coneguda també com Sant Vicenç del Castell La cella de Sant Vicenç cellula S Vicentii , 823, 869 fundada pels monjos de Sant Andreu, fou l’origen d’un vilar, ja esmentat a la fi del segle IX villa Tacione superiore , 897 El 928 l’església d’Elna i el 981 el monestir de Sant Genís de Fontanes hi posseïen algunes terres alodials La comanda templera del Masdéu també hi tenia alous a la fi del segle XII En l’actualitat l’església de Tatzó d’Amunt és sufragània de la…

És molt probable que faci referència al terme de Begues una notícia de l’any 898, procedent de les fonts àrabs, segons la qual a l’indret de Bighassh , en el camí de Barcelona, tingué lloc una batalla entre feudals i musulmans El lloc pertanyia al terme del castell d’Eramprunyà L’església de Sant Cristòfol, situada al coll de Begues al lloc dit actualment la Rectoria, apareix documentada l’any 981 Tot i l’antiguitat testimoniada pels documents, no ha pervingut fins avui cap vestigi de l’edifici primitiu, ja que fou totalment refeta l’any 1579 Hom sap que el 1391 aquesta antiga…

Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972 Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A Hovhaness, D Šostakovič i els polifonistes del Renaixement Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes — The…

Nasqué en el si d’una família benestant d’origen basc installada a Buenos Aires Començà la seva formació musical amb el seu oncle JA Picasarri, mestre de capella de la catedral de la capital argentina Amb ell viatjà a Europa, on amplià els seus coneixements als conservatoris de París i Madrid entre el 1818 i el 1822 Quan tornà a l’Argentina fundà una escola de música i a partir de llavors dugué a terme una important activitat docent i concertística, que el convertí en el millor pianista argentí del moment La seva intensa vida social li proporcionà una gran quantitat de càrrecs…

Estudià música amb Manuel Mendes a Évora, on esdevingué mestre de la catedral Posteriorment aconseguí el mateix nomenament a Lisboa, primer a l’Hospital Real i després, a partir del 1594, a la catedral Un cop retirat, i poc abans de la seva mort, fou nomenat director musical del seminari de Sant Bartomeu, també a Lisboa Es dedicà a l’ensenyament durant diversos anys Entre els seus deixebles destaquen Fernando de Almeida, António Fernándes, JA Frouvo i Manuel Machado Lobo compongué música religiosa d’excellent factura en la qual mostrà una gran mestria i domini del contrapunt És…