Resultats de la cerca

Es formà musicalment a Alemanya, on estudià piano, composició i direcció També assistí a cursos de filosofia i musicologia a les universitats de Heidelberg i Munic El 1899 tornà als Estats Units, on fou cap del departament de música de la Biblioteca del Congrés 1902-17 i director del departament de publicació de la firma G Schirmer Fou editor de "Musical Quarterly" des dels seus inicis, el 1915, i secretari i bibliotecari de l’Associació Beethoven de Nova York, fundada el 1918 És autor d' A Bibliografy of Early Secular American Music 1905 i Early Concert-Life in America 1731-1800…

Estudià piano al conservatori de la seva ciutat natal i musicologia a Viena i a Lwów, ciutat aquesta darrera on es doctorà el 1929 El 1949 obtingué un postdoctorat a la Universitat de Poznan Fou deixebla de G Adler i Chybinsky Impartí assignatures teòriques a l’Escola de Música i al Conservatori de Lwów, i des del 1945 visqué a Cracòvia, on també fou professora, degana i finalment rectora de l’Escola Estatal de Música i cap del departament de musicologia a la universitat La seva aportació en la investigació musicològica se centrà principalment en la música del segle XX i destacà amb la…

Estudià música a la Universitat de Glasgow i posteriorment amplià la seva formació al Royal College of Music de Londres Al Mozarteum de Salzburg fou deixeble d’I Markevitch, i acabà els estudis a Siena Vencedor del Concurs Internacional de Besançon el 1951, l’any següent fou nomenat assistent de l’Orquestra Escocesa de la BBC, càrrec que ocupà fins el 1954 Aquest any passà al Sadler’s Wells, on romangué fins el 1959 Entre el 1959 i el 1984 dirigí l’Orquestra Nacional Escocesa Especialitzat en òpera, el 1962 cofundà la Scottish Opera, de la qual fou director musical i on representà Les troyens…

Format musicalment a l’Acadèmia de Música de Viena, un cop acabats els estudis i després de dirigir a Dresden i a Praga fou nomenat director principal de la Staatsoper de Berlín 1914-23 El 1924 i el 1925 dirigí la Volksoper de Viena, i en 1928-33, la Städtisches Oper de Berlín Després d’algun temps en què actuà especialment a Alemanya i a Rússia com a director convidat, el 1937 marxà als Estats Units, on s’establí i on, a més de treballar al capdavant de diverses orquestres del país, dirigí al Metropolitan de Nova York entre el 1948 i el 1960, període durant el qual es consolidà la seva fama…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble, entre d’altres, de H Swarowsky Després d’haver-se diplomat en direcció d’orquestra, violoncel i acompanyament pianístic, estigué sota el mestratge de H von Karajan a Salzburg Entre el 1961 i el1969 fou director musical del Conjunt Barroc Vienès També fou director de la Wiener Volksoper 1964-66 i del Landestheater de Salzburg 1966-68 Més endavant treballà a Linz i a l’Òpera de Viena El 1983 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica d’Estrasburg i de l’Òpera del Rin de la ciutat alsaciana, on romangué fins el 1997 Des d’…

Estudià música a la seva ciutat natal i el 1925 fou contractat al teatre d’òpera com a repetidor Deu anys més tard en fou nomenat director general de música El 1945 fou contractat a la Dresden Staatsoper, i el 1951, a l’Òpera de Baviera Munic Un any després debutà a Bayreuth i es presentà amb la companyia de l’Òpera d’Hamburg al Festival d’Edimburg, on dirigí reeixides representacions d' El caçador furtiu i d' El cavaller de la rosa Actuà als festivals de Salzburg i Lucerna, i el 1959 succeí a F Fricsay com a director general de música de l’Òpera de Baviera, on desenvolupà la resta de la…

Estudià composició a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Zuric i Munic, ciutat aquesta darrera on fou deixeble de M von Schillings Fou director a Estrasburg 1907, Ulm 1908, Barmen 1909, la Volksoper de Viena 1911, Nuremberg 1913 i Munic 1920, abans de dirigir l’Òpera de Viena en 1925-33 Aquest últim any es traslladà a Berlín, on dirigí la Staatsoper Després de la Segona Guerra Mundial romangué a Berlín fins el 1950, any que tornà a Munic Parallelament a les seves activitats a Alemanya i Àustria, dirigí diverses vegades al Covent Garden de Londres, especialment entre el…

Estudià piano amb Jelena Gnesina a l’Escola de Música Gnesin de Moscou fins el 1921, i posteriorment fou deixeble de Konstantin Igumnov al Conservatori de Moscou, on acabà els estudis el 1926 L’any següent aconseguí el Primer Premi en el Concurs Chopin de Varsòvia, però no es dedicà de forma oberta al concertisme sinó que el 1928 començà una activitat docent de gran importància sempre desenvolupada al Conservatori de Moscou, on ingressà el 1928 i del qual fou catedràtic des del 1948 La seva tècnica sòbria, analítica i expressiva afavorí una trajectòria docent de gran relleu, caracteritzada…

Rebé les primeres lliçons del seu pare, saxofonista i afeccionat al jazz A dotze anys entrà al Conservatori de l’Havana, on estudià amb Chucho Valdés A partir dels catorze anys tocà professionalment i més tard entrà a l’Orquesta Cubana de Música Moderna Aquesta formació desembocà el 1973 en el grup Irakere, que obtingué un gran èxit arreu del món El 1980, durant una d’aquestes gires i mentre era a Catalunya, D’Rivera optà per abandonar aquesta formació i marxà a Nova York, on poc després actuà amb Alfred McCoy Tyner i sobretot amb Dizzy Gillespie, que fou el seu mentor als Estats Units Formà…

S’inicià al Santo Domingo d’Oviedo, d’on passà a l’Igualada Hoquei Club 1989-94, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 1993, 1994, dues Supercopes d’Europa 1993, 1994, dues Lligues 1992, 1994, dues Copes del Rei 1992, 1993 i tres Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994 Després jugà amb el Reus Deportiu 1994-97 i el Club Patí Flix 1997-2000, on penjà els patins Amb la selecció espanyola, es proclamà campió d’Europa júnior, subcampió olímpic a Barcelona 1992 i guanyà una Copa de les Nacions Fou coordinador dels equips de base de l’Igualada HC durant vuit anys, en què també ocupà el càrrec d’…