Resultats de la cerca

Graduat en dret per la Universitat de Kyoto 1954, en acabar els estudis treballà en una productora, i al cap de pocs anys n’esdevingué director El 1964 fundà una productora pròpia, Shozoka Debutà el 1959 amb el llargmetratge Ai to kibō no machi ‘Ciutat d’amor i esperança’ Aviat se situà com un principals exponents dels joves realitzadors japonesos que reaccionaren a l’humanisme i al tradicionalisme de la generació anterior, al mateix temps que qüestionaven certs valors de l’esquerra més oficial El seu cinema, molt crític amb la societat japonesa, explora els aspectes més foscos de la condició…

Es formà a la capella de música de la catedral de Barcelona Després d’interrompre els estudis musicals durant un cert període de temps, els continuà sota el guiatge de Bernat Calbó Puig A catorze anys exercí com a organista a l’església de Sant Francesc de Paula Alguna font assegura que rebé lliçons de F Liszt i S Thalberg quan aquests visitaren Barcelona El 1845 li fou confiada la plaça d’organista a Santa Maria del Pi, on romangué fins el 1853 El 1855 feu oposicions per al mateix càrrec a Santa Maria del Mar El 1888 participà en els concerts d’inauguració de l’orgue monumental…

Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Viena, on es doctorà 1971 amb una tesi sobre física de neutrons Ha estat professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts MIT, de la Universitat Tècnica de Munic, de la Universitat Tècnica de Viena, de la Universitat d’Innsbruck i del Collegi de França de París Actualment és director científic de l’Institut d’Òptica Quàntica i Informació Quàntica IQOQI i degà de la Universitat de Viena El seu equip fou el primer a comprovar una interferència quàntica entre macromolècules Considerat un dels pioners dels estudis de…

Renuncià als estudis de literatura a la Universitat de Toronto, als quals retornà per graduar-se el 1974 i doctorar-se el 1981, després de treballar diversos anys en el camp de les arts gràfiques El 1986 estudià grec clàssic a la Universitat de Saint Andrews Escòcia Ha estat professora de literatura clàssica, literatura comparada i escriptura creativa en diverses universitats nord-americanes i canadenques La seva obra té com a referència i model els clàssics grecs i romans, i sovint no estableix una línia de demarcació clara entre poesia, assaig, crítica, novella o teatre Cal…

Estudià música d’infant i adolescent i començà a cantar en una orquestra local de San Rafael Mendoza El 1958 començà estudis de dret a Buenos Aires, que abandonà el mateix any per cantar professionalment amb el nom artístic pel qual seria conegut El 1960, en una gira per Europa amb la companyia de música i dansa de la qual era membre, enregistrà el primer disc sota el seu nom a Bèlgica El 1964 fixà la residència a Madrid Fins a l’inici de la segona dècada del 2000 publicà una setantena de discos Un dels cantautors en castellà més internacionals, algunes de les seves cançons, com…

Rebé també formació artística d' Antoni Comerma , amic de la família Posteriorment es formà a Llotja, amb professors com Gerard Carbonell i Pasqual Capuz Treballà a la productora Balet i Blay, on el 1945 fou dibuixant de Garbancito de la Mancha , el primer llargmetratge de dibuixos animats fet a Europa, al qual seguiren, entre d’altres,  Sueños de Tay-Pi 1952 Interrompé la dedicació al cinema d’animació per treballar en historietes illustrades, en les quals utilitzà el pseudònim de Maite Novament tornà al cinema als Estudis Buch-Sanjuán, especialitzats en animació Posteriorment…

L’autor fou, teòricament, l’escrivà major de la diputació del general, bé que sovint en tingué cura un dels ajudants de l’escrivania, com en el cas de Jaume Safont En algunes ocasions els autors afegiren al text observacions personals i dibuixos allusius als fets comentats Les anotacions són agrupades per triennis, que comencen el primer d’agost i acaben el 31 de juliol La sèrie comprèn 109 volums, del 1411 al 1711 els posteriors foren destruïts a l’època borbònica, i 40 volums de minutes o esborranys amb notes del 1611 al 1713 Ha estat editat fragmentàriament per Josep Coroleu 1888, que en…

Fou una continuació de l’estudi o escola ciutadana existent des del 1388 i reedificada entre el 1569 i el 1575, al capdavall de l’actual carrer de l’Escola, amb la collaboració conjunta del bisbe i del consell de la ciutat En la nova universitat es concedien els graus d’humanitats i de filosofia Per manca de seminari conciliar, vers el 1636 la Universitat de Vic fou dotada d’una càtedra de teologia i centralitzà els estudis civils i eclesiàstics de la ciutat fins el 1717, any en què Felip V, que el 1702 havia lliurat un privilegi per a l’ampliació de l’ensenyament de la…

Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin Debutà a Viena 1896 amb Otello , on aviat assolí una gran fama Més tard 1899 triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim L’any següent debutà al Covent Garden, en els papers de Sigfried i Lohengrin, amb gran èxit El 1901 va passar a formar part de la companyia del teatre de l’Òpera Estatal de Viena, on desenvolupà una prolongada carrera d’èxits El 1902 debutà al teatre alla Scala, de Milà Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb el tenor polonès Jean De Reszke, el 1907…

Inicià estudis de dret a Atenes, però, atret pels ecos del naturalisme pànic de D’Annunzio i per WWithman, es lliurà a la poesia i publicà alguns poemes inspirats en el simbolisme francès Casat amb la ballarina nord-americana Eva Palmer, junts recorregueren Itàlia, Egipte i Amèrica Al desert de Líbia, el poeta compongué el seu primer poema líric 1907, que fou seguit pels Cants de guerra 1912 i pels Versos 1915, d’una gran densitat evocadora Ansiós de penetrar els valors de l’hellenisme, es llançà a l’estudi de les formes esotèriques de l’antiga religiositat grega i dels misteris…