Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Roy Broadbent Fuller
Literatura anglesa
Poeta i novel·lista anglès.
Publicà el seu primer volum Poems , el 1940 Serví a la Royal Navy durant la Segona Guerra Mundial, alhora que publicava els volums de poesia, The Middle of a War 1942 i A Lost Season 1944 Canvià, però totalment el seu estil en Epitaphs and Occasions 1949 i Counterparts 1954 La publicació de Collected Poems 1936-1961 1962 li comportà ésser considerat com un dels millors poetes contemporanis La seva primera novella The Second Curtain 1953 s’acosta al gènere d’intriga From the Joke Shop 1975 és un volum de 63 poemes irònics sobre el fet d’envellir També és autor d’una antologia de…
Eugène Freyssinet
Arquitectura
Arquitecte i enginyer llemosí.
Fou capdavanter en la utilització del ciment armat i inventor de la tècnica del ciment precomprimit, destinada a millorar el comportament estàtic de les estructures Augmentà l’elasticitat afegint a l’estructura d’acer una munió de fils o barres metàlliques que comprimeix prèviament el ciment a fi d’evitar les esquerdes un cop l’estructura resisteix el pes definitiu Fou director tècnic d’Entreprises Limousin 1913-28 Projectà ponts, hangars Orly, 1916 i 1944, destruïts per la guerra, pistes d’aeroports, ponts ferroviaris Elorn, 1926-29, molls portuaris, la basílica subterrània de…
olifant

Olifant
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, bàsicament emprat a l’Edat Mitjana, que consisteix en una trompa d’ivori tallada artísticament en un ullal d’elefant.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna pertanyent al grup de les trompetes naturals amb broquet Es convertí en un accessori indispensable per als cavallers i les classes benestants a l’època medieval Foren fabricats als segles X i, sobretot, XI per artesans musulmans establerts al sud d’Itàlia i a Sicília Els més antics adaptaven unes peces metàlliques per a dur-los penjant en bandolera S’usaven per a fer senyals acústics, en la caça i en la guerra Es continuaren fabricant fins al segle XVIII, per bé que cada vegada menys, i amb diverses formes Són el precedent…
Cosroes II de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (590-628), net de Cosroes I i fill d’Ormazd IV.
Hagué de cedir Armènia a l’emperador bizantí Maurici en canvi de l’ajut que aquest li prestà en un alçament, però, a la seva mort, declarà la guerra a Bizanci, reconquerí Armènia i Capadòcia i arribà fins al Bòsfor Un altre exèrcit dominà Antioquia, Damasc i Jerusalem, d’on s’emportà la relíquia de la Creu Amb la conquesta d’Egipte 616 refeu el vell imperi aquemènida Però l’organització interna del país era desastrosa, i l’opressió reial, massa forta El descontentament general permeté que l’emperador de Bizanci, Heracli, pogués portar la lluita fins a la mateixa capital del regne…
Josep Corts i Huguet
Historiografia
Historiador.
Farmacèutic d’ofici Estudià filosofia a Lleida Intervingué en moltes qüestions derivades de la fundació de la Universitat a Cervera Fou regidor perpetu 1719-47 i capità d’infanteria de Cervera És autor d' Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera 1723, obra continuada per ell mateix fins el 1740, encara inèdita, en la qual defensà l’actitud filipista d’un sector de la població de la ciutat durant la guerra de Successió els diversos càrrecs municipals que exercí li permeteren d’anotar sovint els registres de l’arxiu i d’afegir-hi relacions i memòries complementàries Deixà…
Josep Antoni Cid
Economia
Política
Comerciant i polític.
Diputat del comú de Tortosa el 1807 En produir-se la invasió napoleònica forní de queviures les tropes fidels a Ferran VII, formà part de la junta de defensa de Tortosa, que el nomenà capità, i participà en la defensa de la ciutat, fet que li valgué l’ascens a tinent coronel Caiguda Tortosa 1809, fou detingut, però s’escapà i es reintegrà a l’exèrcit Fou vocal de la diputació de Catalunya 1812 Acompanyà el baró d’Eroles a la presa de Lleida, d’on fou nomenat cap polític Ascendí a intendent a l’exèrcit i comissari de guerra El 1828 detingué i feu afusellar la partida de bandits…
Blaise Cendrars
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor suís en llengua francesa Frédéric-Louis Sauser.
Viatger incansable, participà en la Segona Guerra Mundial com a membre de la legió estrangera on perdé part del braç dret el 1915 L’any 1916 es nacionalitzà francès La seva obra poètica s’inicià amb poemes com Les Pâques à New York 1912, que influí en els surrealistes i especialment en Apollinaire Zone , i continuà amb La prose du Transsibérien et de la petite Jehanne de France 1913, Le Panama ou les aventures de mes sept oncles 1918, etc La seva obra narrativa comprèn novelles d’aventures, de viatges, que reflecteixen les seves pròpies vivències L’or 1925, Moravagine 1926, Rhum…
Marc Porci Cató
Política
Polític romà, dit l’Uticense.
Besnet de Cató el Vell Fou tribú militar a Macedònia i qüestor a Roma 46 aC Al capdavant dels optimats noblesa senatorial defensà la república i s’oposà tenaçment a la formació del primer triumvirat En esclatar la guerra civil, prengué partit per Pompeu Després de la derrota de Farsàlia passà a l’Àfrica i amb un petit exèrcit arribà a Utica, però amb la nova desfeta de Thasos evacuà les seves forces i se suïcidà Se’n conserva una carta a Ciceró, el qual li feu un panegíric Cato , contestat per l’ Anticato de Cèsar Lucà el presentà com un model de virtut, i fou considerat un…
Jofré de Castre-Pinós i d’Anglesola
Història
Castlà de Cervera i senyor de Lasquarri i Llaguarres (Ribagorça); fill de Felip (V) Galceran de Castre-Pinós.
Formà part de la comissió encarregada dels afers de la guerra contra Castella del 1444 Intervingué activament tant a les corts d’Aragó com a les de Catalunya, especialment quan hom tractà de l’alliberament del príncep de Viana 1460 La seva actitud favorable al príncep provocà l’atac a les seves possessions per part dels Rebolledo i d’altres nobles fidels a Joan II, vells enemics dels Castre Les demandes d’indemnització per a ell foren una de les qüestions que enverinaren les relacions entre Joan II i la generalitat de Catalunya en començar el conflicte lluità per la causa de la…
baró de Castellet
Palau del baró de Castellet a, Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Títol amb el qual és conegut Marià d’Alegre i d’Aparici, senyor del castell de Sant Vicenç de Castellet (Bages), creat baró el 1797 per Carles IV d’Espanya.
El 1793, durant la Guerra Gran, fou capità del gremi de sabaters de la Coronela d’una posició econòmica benestant, gràcies al negoci familiar de cuirs i importacions, collaborà en la creació i el sosteniment del batalló de voluntaris de Barcelona i dels cossos de miquelets 1794 Presidí la Junta de Comerç 1807 i pronuncià el discurs inaugural de la primera càtedra d’economia a Barcelona Residí a Sevilla, a Madrid i a Barcelona, al carrer de Montcada, on construí un palau que des del 1970 forma part del Museu Picasso Morí sense fills de la seva muller, Paula de Duran, i llegà els seus béns a l’…