Resultats de la cerca
Es mostren 11467 resultats
Santa Maria del Roure (Pont de Molins)
Art romànic
L’antiga canònica augustiniana de Santa Maria del Roure dreça les ruïnes de la seva església gòtica al cim d’un serrat a 1 km vers migjorn del poble de Molins o Molins de Dalt Les ruïnes que hi subsisteixen són les d’una església gòtica, coberta inicialment amb un embigat sostingut per arcs diafragmàtics, aixecat al segle XV i acabat amb posterioritat el 1431, moment en què encara es concedien indulgències als qui ajudaven en la seva reconstrucció Al costat de migjorn de l’església hi ha les restes del gran edifici de la canònica, amb un finestral gòtic, un gran portal adovellat, amb dos…
Llibre dels Reis i dels Macabeus
Art romànic
Caplletra “E” del foli 105, en el dibuix de la qual hom pot constatar una minva considerable de qualitat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 5 es tracta d’un manuscrit de 136 folis de 31×24 cm, escrit en lletra Carolina * , la decoració de la qual consisteix en un grup de capitals fetes amb tinta i realçades amb tons vermell ataronjat, verd, groc i blau Aquest còdex, que ja surt citat a l’inventari de l’any 1368, ha estat inclòs per Gudiol * entre les primeres produccions de l’ scriptorium de Vic, criteri compartit al seu torn per Junyent * , que situa a la primeria del segle XI el…
Excavacions a Vic
A la ciutat de Vic, les campanyes d’excavació arqueològica són relativament recents des de l’any 1982, amb el suport del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, hem organitzat una recerca sistemàtica a nivell d’arqueologia urbana, dirigida per D Molas i I Ollich Al nucli antic de la ciutat, que queda encerclat per les muralles, hom ha vist la necessitat de potenciar una política preventiva, amb una planificació d’acord amb arquitectes urbanistes i tècnics municipals Si no és així, la revalorització del sòl, la reutilització, adaptació i modernització de cases antigues, fa que…
Sant Esteve d’Alàs (Alàs i Cerc)
Art romànic
La notícia més antiga que esconeix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, que es permutà una terra a la vila d’ Elasso À partir d’aquí els esments sobre el lloc i les seves esglésies es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII Gràcies a aquesta es coneixen, a més, un ampli ventall de topònims vinculats al terme d’Alàs, com ara Saltello 878, Maurelianos 982, Baltingano o Batignano 984, Costarodam 984, Redonello 1013, Elasso Calvo 942, Paradis 1013, de la Font 1025, Margaxano 1042, Fontanelles 1045, Planas 1065, Cruces 1074 L’any 988, la vila i l’…
Sant Tirs (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Les primeres notícies que es coneixen de la parròquia del Pla de Sant Tirs són dels anys 977 i 978, en què el monestir de Sant Climent de Codinet rebé diverses donacions de terres situades al terme de Sant Tirs del Pla L’any 986 el comte Sunyer de Pallars, amb el seu fill Ramon, donava a Santa Maria de la Seu la vila de Sant Tirs, dins del terme del castell de Sas, com a possessió del monestir de Sant Genís de Bellera, motiu de la donació La vila de Sant Tirs restà unida a la canònica d’Urgell fins a la fi de les senyories L’any 1046 Arnau Mir de Tost feia escriptura de reconeixement dels…
Castell de Banyeres (Lavansa i Fórnols)
Situació Únic element que resta dempeus d’aquest antic castell ECSA - A Villaró Els vestigis d’aquest castell es drecen espectacularment sobre una roca damunt la vall del riu Bona, un afluent del de Lavansa Mapa 34–11253 Situació 31TGC729800 Per a anar-hi, cal prendre la carretera que va de la Seu a Lavansa i Tuixén Un cop s’ha passat el mirador de la Trava, hom arriba, uns 500 m més amunt, a un planell des d’on surt una pista infernal que mena al coll de Creus i Banyeres El castell es troba passat el poble, uns 500 m al S, vora les ruïnes d’una casa Història Tot i que l’indret de Banyeres ja…
Torre de Montan de Tost (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Torre de planta circular, de carreus ben treballats, que corona la part alta d’un turó proper a la població ECSA – A Villaró Es troba al nucli més meridional dels que componen el poble de Muntan Les seves restes són just damunt l’espadat que dóna al riu de Lavansa, al cim del turó que hi ha damunt l’última casa del barri Mapa 34–11253 Situació 31TCG669768 L’itinerari per arribar a Montan és el mateix descrit en la monografia dedicada al castell de Montan AVB Història Poques són les notícies històriques sobre el castell i el terme de Montan, poble que és un dels consignats en l’acta…
Sant Joan Baptista de Vilademuls
Art romànic
Situació Interior de l’església de Sant Joan Baptista de Vilademuls, amb íabsis refet sobre el basament i amb les antigues pedres romàniques J Moner L’església parroquial de Sant Joan agrupa al seu en torn el poble de Vilademuls, cap del municipi homònim que és situat al nord-est de la comarca Mapa L39-12296 Situació 31TDG908654 JMC-JRM Història L’església de “ Sancti Johannis de Villa de muls ” va ésser donada a la seu de Girona el 16 de gener de l’any 1053 per Ramon Arnau i Eliarda, senyors de Vilademuls, que segurament l’havien erigit, ja que es trobava envoltada per la propietat dels…
Castell d’Estela (Amer)
Art romànic
Situació Base d’una torre, situada a la part més alta de les ruïnes d’aquest castell desconegut A Caballé Situats al cim del serrat de les Serres i de les Saleres Velles, que separen la conca del Ter i la vall del riu Brugent, resten dos elements fortificats que configuren l’anomenat castell d’Estela La seva posició, simètrica a la del castell del Diable, permet dominar la sortida del Ter de la zona muntanyosa de les Guilleries vers les planes de la Selva i el Gironès, i alhora protegir les valls properes amb els nuclis d’Amer, la Cellera de Ter i Anglès Mapa 333M781 Situació 31TDG660504 L’…
Castell de Llagostera
Art romànic
El lloc de Llagostera ja era conegut el 855 quan s’esmenta un “Sancti Felicis de Locustaria” entre els béns del monestir de Santa Maria de la Grassa El lloc va registrar també els topònims de “Lagostera” 993, “Lagustaria” 1016 i “Locustaria” 1163 El 914 també es té notícia de la “valle que vocant Locustaria” , la meitat de la qual havia estat comprada per la comtessa Garsendis a “Emo, femina” per 500 sous “cum villas et villariunculis et terminibus suis” , és a dir, amb la Vall d’Aro, Penedes i la mar, a sol ixent Maçanet, Caldes i Aulet, a ponent la mar, Caules i Maçanet, a migdia i Caçà i…