Resultats de la cerca

Vista panoràmica de Sabadell des de la torre de Joan Baqués, 1890 AHS Al llarg de la segona meitat del segle XIX, una part poblacions dels Països Catalans van continuar experimentant canvis profunds en la forma, en el nombre d’habitants i en les activitats econòmiques que s’hi produïen Mentre que els nuclis rurals situats a les àrees muntanyoses i allunyats de les noves vies de comunicació van sofrir pèrdues de població per l’emigració de la gent jove, les viles que estaven al costat de les noves carreteres, que tenien estació de ferrocarril i que experimentaven un augment de les activitats…

El context València, BEspinalt, 1786-89 BC El segle XVIII representa per a la majoria de regions europees una clara inflexió històrica en descabdellar-se una sèrie de transformacions que comportaren la fi de l’antic règim A Catalunya la consciència sobre la singularitat d’aquest segle va ser particularment viva D’una banda, la centúria s’inicià amb una discontinuïtat institucional i política dramàtica, un canvi clau després d’una llarga etapa de permanència, amb agudes repercussions sobre el món urbà De l’altra, finalitzà amb un…

Als trofeus que Pompeu va fer aixecar a la frontera pirenaica l’any 71 aC, després de cinc anys de lluites a Hispània contra el rebel Sertori, apareixia la menció gravada de 876 oppida poblats fortificats conquerits, des dels Alps fins als confins d’Hispània Aparentment, les campanyes s’havien d’haver realitzat en un medi densament urbanitzat, però és probable que, a aquesta llista, se li pogués aplicar la mateixa crítica que va recollir Estrabó III, 4, 13 "Posidoni també censura l’afirmació de Polibi segons la qual Tiberi Grac va destruir 300 ciutats, i se’n riu i li atribueix el desig d’…

Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure la seva…

La comunitat local La comunitat es pot definir com un assentament més o menys reduït de persones de caràcter homogeni que es relacionen entre si i comparteixen un mateix espai geogràfic És una unitat autosuficient que conté tots els serveis gràcies al desenvolupament de la xarxa social, cultural i política entre els seus habitants Pel que fa a l’organització moral i ètica, crea les mesures per a regular-se a partir d’un sistema legislatiu que és adoptat per tots els seus membres Aquestes mesures adoptades –no sempre de comú acord– poden comportar tensions i dissidència, ja que en algunes…

El desplegament temporal del temps Per a l’estudi dels jocs s’ha de tenir en compte el binomi indestriable de l’espai i del temps Un joc se situa en un lloc concret plaça, poble o comarca i en un temps localitzat dins del calendari ja sigui tradicional o actual De la mateixa manera que hi ha un desplegament geogràfic dels jocs, també hi ha un desplegament temporal Malgrat tot, l’actual procés de globalització que envolta les manifestacions populars d’arrel tradicional tendeix a esborrar geografies i freqüències, procedències i antiguitats i a reduir qualsevol coordenada a un aquí i ara comú…

Festa, comunitat i transgressió En les petites comunitats rurals en què han viscut, al llarg de la història, la majoria dels éssers humans, les festes construïen l’ordre del temps social –el calendari–, interrompien les rutines i les tasques quotidianes i, en concentrar la gent de l’indret en un únic espai, originaven una experiència de comunitat Els forjadors de la societat moderna, industrial i capitalista, guiats per l’ètica del treball com a vocació i per la maximització del guany, van considerar que unes celebracions com aquelles distreien de la feina i constituïen un trastorn…

Política internacional Nelson Mandela va tornar a ser la figura més destacada de l’any Ara, però, a causa del seu traspàs, el 5 de desembre EUA, "annus horribilis" Obama va ser poc resolutiu amb molts temes, com per exemple en l’estrena de la reforma de la sanitat, amb un problema de funcionament del web que va arruïnar una de les seves promeses electorals © National Institute of Health NIH Aquest va ser un any difícil per a la Casa Blanca espionatge, Síria, Egipte, bloqueig pressupostari, bloqueig del pla de salut "obamacare", etc Alhora, va ser jutjat el responsable de les filtracions a…

El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…