Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
Holstein
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de la Baixa Saxònia, concedit com a comtat (1110) a Adolf de Schaumburg, esdevingut Adolf I de Holstein (mort el 1130).
Els comtes de Holstein lluitaren contra els saxons, els vendes i els eslaus, colonitzaren Slesvig i entraren, per aquest fet, en conflicte amb els darrers La família, amb les seves diferents línies, governà el comtat gairebé quatre segles El representant més destacat fou Gerard III de Holstein-Rendsburg dit el Gran mort el 1340 El 1326 aquest obtingué del rei Valdemar IV de Dinamarca els ducats de Slesvig i Jutlàndia, que eren feus danesos En morir sense fills Adolf VIII de Holstein el 1459, el comtat de Holstein i el ducat de Slesvig passaren —en detriment de la línia de Schaumburg-Pinneberg…
la Llosa de la Plana
la Llosa de la Plana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, a la costa, al nord de la serra d’Almenara, accidentat al sector septentrional pels darrers contraforts de la serra d’Espadà.
Més d’un 40% 450 ha de la superfície és ocupada pel regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, amb predomini total dels tarongers la resta es divideix, en parts iguals, entre el secà garrofers i terres improductives, al sector muntanyós Hi ha magatzems de preparació de fruita i algunes indústries modernes Ambdues activitats donen feina a la meitat dels actius La població ha tingut un creixement continu des del 1900 El poble 4 759 h agl 2006, llosers 9 m alt és prop de l’antic camí de Barcelona a València L’església parroquial, modesta, és dedicada al Salvador Té l’origen en una…
Rafalet de Benissalim
Caseria
Caseria i antic lloc de moriscs del municipi de Tàrbena (Marina Baixa), al SE de la vila, al límit amb el terme de Callosa d’En Sarrià.
Vire
Localitat
Localitat del departament de Calvados, a la Baixa Normandia, França, situada vora el riu Vire, prop del seu origen, als contraforts septentrionals de les Collines de Normandie.
la Foia Blanca
Urbanització
Urbanització del municipi de l’Alfàs (Marina Baixa), situada 5 km al N del poble de l’Alfàs, a la carretera local entre l’Alfàs i Altea.
És ocupada principalment per extrangers
joglar
Música
A la baixa edat mitjana, membre d’una agrupació de tres o quatre músics que cantaven i dansaven i que rebien el nom de cobla de joglars
.
Dues cobles o més intervenien sovint en les processons
plovisqueig
Meteorologia
Precipitació en forma de gotes petites i nombroses, de diàmetre menor de 0,5 mm, que cauen d’una boira o d’una capa baixa d’estrats.
Són indici d’estratificació estable, sense cap moviment vertical de consideració Moltes d’aquestes petites gotes poden caure per l’absència de moviments ascendents de l’aire
carta de ciutadanatge
Història
A la baixa edat mitjana, document pel qual el foraster a una ciutat passava a ésser-ne considerat ciutadà, amb tots els avantatges i les càrregues corresponents.
A Barcelona, en un principi segle XIII, fou atorgat pel rei, però aquesta facultat passà aviat a mans dels consellers Calia que el sollicitant fes almenys un any i un dia que residís a la ciutat, que tingués casa oberta, contribuís a les càrregues municipals i fos lliure de remença
raça centràlida
Antropologia física
Raça d’amerindis braquicèfals, de talla baixa, pell fosca, nas ample, dret o convex, extremitats curtes, front estret, alt i dret, boca grossa i ulls poc mongòlics.
Ocupa una part d’Amèrica, des d’Arizona i Nou Mèxic fins a Colòmbia
hoste de correus
Història
A la corona catalanoaragonesa, a la baixa edat mitjana, funcionari públic, normalment hostaler, que recollia les cartes, les distribuïa als troters o correus i repartia les rebudes.
Era un càrrec de nomenament reial o municipal a Barcelona fou reglamentat el 1339 Arribà a ésser únic a cada població