Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Gabriel Jorge Sosa
Futbol
Futbolista.
Interior dret, fitxà per l’Espanyol 1939-47 procedent del Tenerife Juntament amb el seu company Fàbregas, foren coneguts com els Pirates de la Manigua Disputà 158 partits de Lliga, en els quals marcà 50 gols Marcà 2 dels 3 gols de la final que donà a l’Espanyol el títol de campió de Copa 1940 contra el Real Madrid 3-2 Aquella mateixa temporada fou campió de Catalunya També fou subcampió de Copa 1941, 1947 En deixar l’Espanyol jugà dues temporades amb el Badalona 1947-49 Fou una vegada internacional absolut, en el primer partit disputat per Espanya després de la Guerra Civil Amb…
Pere Bosquets Codorniu
Escalada
Excursionisme
Excursionista i escalador.
El 1915 cofundà els Amics del Sol, que després de la Guerra Civil adoptà el nom d’Amics de Montserrat Durant els anys vint i trenta i com a membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, feu ascensions als Pirineus i a Montserrat El 1945 obrí, juntament amb Joan Mas i Carles Balaguer, una segona via al Cavall Bernat de Montserrat Collaborà en diversos llibres, com Itineraris montserratins 1961, Ermites i fonts montserratines 1967 i, juntament amb l’illustrador Francesc Navarro, Pintoresquisme montserratí 1981 Els membres del Grup Cavall Bernat, del qual formà part, llançaren les seves…
Josep Maria Galdácano i Melià
Literatura catalana
Cristianisme
Publicacions periòdiques
Biògraf i assagista.
A disset anys ingressà als caputxins, on rebé el nom d’ Antoni Maria de Barcelona Ordenat de sacerdot el 1912, es llicencià en teologia i en Sagrada Escriptura a Roma Fou professor de Sagrada Escriptura a Sarrià 1915-27, llevat dels anys 1919 al 1921, que fou director de la Facultat de Filosofia d’Olot Dirigí la revista Catalunya Franciscana i collaborà en la Fundació Bíblica Catalana Entre altres obres, escriví la biografia del cardenal Vives i Tutó 1916, una Vida de sant Francesc 1927 i L’església Catòlica i el pancristianisme 1928 Durant la guerra civil de 1936-39 publicà a Itàlia…
,
Castellfollit de la Roca
El poble de Castellfollit de la Roca sobre la cinglera basàltica excavada pel Fluvià
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a l’interfluvi del Fluvià i del Turonell.
Situació i presentació És envoltat pels termes de Montagut i Oix N i E i de Sant Joan les Fonts S, W i N El municipi inclou un esperó rocós alçat a la confluència del Fluvià i el Turonell format per una alta cinglera de materials basàltics que tots dos corrents fluvials han enfondit a banda i banda d’uns 60 m d’alçada i prop d’1 km de llargada Damunt d’aquest esperó s’alça la vila de Castellfollit de la Roca Travessa el terme una carretera que enllaça amb la variant de la N-260 de Figueres a Olot i amb la C-26 d’Olot a Ripoll Tot el municipi és integrat dins el Parc Natural de la Zona…
arma
Militar
Instrument, especialment el fabricat a propòsit per atacar o defensar-se.
Segons llur finalitat, les armes poden ésser classificades en armes defensives , per a protegir individualment escut, arnès, casc, màscara antigàs, etc o bé collectivament antimíssils, etc, i armes ofensives , destinades a l’atac segons el maneig, les armes ofensives poden ésser armes de mà bastó, maça, porra, destral, tomahawk , alfange, alabarda, punyal, daga, etc i armes llancívoles o de tret , d’acció a distància de l’atacant segons el mètode de propulsió, les armes llancívoles o de tret es classifiquen en impulsades a mà fona, arpó, venable, llança, boleadoras , bumerang,…
La darrera carlinada
Lluita a la plaça , MVayreda, sd, coll part RM En el transcurs de la segona meitat del segle XIX foren diverses les ocasions en què els carlins s’alçaren en armes La guerra dels Matiners 1846-49, la seguiren els alçaments del 1855, el desembarcament de Jaime Ortega a Sant Carles de la Ràpita el 1860, les mobilitzacions de partides els anys 1869, 1870 i 1872, la tercera guerra Carlina 1872-76, diversos intents posteriors de poca entitat i de menor èxit encara i, finalment, l’alçament de Badalona del 1900 L’evolució de la societat espanyola i, al mateix temps, l’evolució mateixa del carlisme,…
camp de Cotlliure
Camp de concentració
Camp de concentració especial o de càstig disposat el 1939 per les autoritats franceses al castell de Cotlliure (Rosselló), destinat als refugiats de la guerra civil de 1936-39 considerats indisciplinats o perillosos.
Hi hagué de 300 a 500 homes en règim penitenciari de treball forçós, amb una brigada especial de càstig
batalla de Brunete
Militar
Acció militar (del 5 de juliol de 1937 al 25 d’agost) de la Guerra Civil Espanyola esdevinguda entorn de la població de Brunete, localitat de Castella la Nova (Madrid) (826 h [1965]).
L’objectiu de les forces republicanes que dugueren la iniciativa fou centrat en l’aixecament del setge de Madrid i la distracció de l’ofensiva del nord, en una maniobra de trencament i encerclament del front Les forces atacants, manades pel general Miaja, es compongueren dels cossos V i XVIII, el primer amb la XI brigada internacional Havent trencat el front 6 de juliol, Brunete fou ocupat per la divisió Líster Refetes les tropes del govern de Burgos, amb l’ajut de la Legión Cóndor recuperaren Brunete 25 de juliol El balanç de l’acció fou negatiu per als republicans, car havien guanyat una…
senescal
Història
A Occitània, càrrec creat per Simó de Montfort, en nom del rei de França, amb atribucions per a administrar justícia, presidir els tribunals de senescalia i manar els nobles en cas de guerra.
Hom nomenà senescals a Bellcaire, Carcassona i més tard a Tolosa Llenguadoc Lluís VIII de França confirmà 1226 les atribucions dels senescals, que tenien per objecte de reforçar el control francès del Llenguadoc
batalla de Llucmajor
Història
Militar
Batalla decisiva en la guerra entre Jaume III de Mallorca i Pere III de Catalunya-Aragó, que determinà la reincorporació definitiva del regne de Mallorca al domini directe del rei de Catalunya-Aragó.
Tingué lloc el 25 d’octubre de 1349, prop de Llucmajor Mallorca Oriental Jaume III organitzà un estol i contractà mercenaris amb els cent vint mil escuts d’or del primer termini de la venda de Montpeller al rei de França L’11 d’octubre desembarcà a Formentor i a la badia de Pollença i arribà a Inca Davant la resistència, continuà cap a l’interior el 22 era a Porreres i el 24 a Llucmajor, on anà Gilabert de Centelles, governador del rei de Catalunya-Aragó, amb reforços de Sardenya, portats per Riambau de Corbera Els dos exèrcits es trobaren el dissabte, dia 24, prop de Llucmajor L’endemà s’…