Resultats de la cerca

Durant el Mesozoic, els fòssils de vertebrats marins que s’alimentaven de plàncton es limiten a un grup de peixos del Juràssic anomenats paquicòrmids Aquests animals són osteïctis teleostis primitius i inclouen formes de fins 9 m de llargada, els peixos osteïctis més grans coneguts Noves troballes de fòssils d’aquests peixos a Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord indiquen que els paquicòrmids van viure durant un període de com a mínim 100 milions d’anys, des de mitjan Juràssic fins al límit Cretaci-Terciari Els grans vertebrats actuals que s’alimenten de plàncton, com ara les balenes, van poder…

Els sensors de les càmeres digitals són una evolució dels dispositius d’acoblament de càrrega foto inferior inventats per Kao, Boyle i Smith © Canon / NASA Fer una foto amb una càmera digital o enviar-la per correu electrònic són unes accions molt quotidianes avui, que es troben al capdavall d'un llarg procés tecnològic que arrenca de les recerques dels guardonats amb el premi Nobel de física del 2009 Charles K Kao d'origen xinès, però que féu la recerca premiada quan treballava al Regne Unit, i Willard S Boyle i George G Smith dels laboratoris Bell Els nord-americans van ser els inventors, l…

Exemplar complet de Lepidotes maximus de més de 2 m de llargada, un peix osteicti, com el Guiyu oneiros, però més recent, del Juràssic superior d’Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els placoderms van ser un grup de peixos fòssils cuirassats que constitueixen el taxó germà dels vertebrats amb mandíbules Gnathostomata Descobertes recents van permetre saber que molts tipus de placoderms eren vivípars i presentaven fertilització interna En concret, la troballa d'una pelvis ossificada de l'espècie de placoderm Incisoscutum ritchiei va mostrar que l'anatomia d'aquesta regió era diferent en mascles…

Grafè superconductor El grafè amb electrons esdevé un material superconductor, mentre que el grafè bicapa esdevé un aïllant de Mott canviant l’orientació relativa de les dues capes © AlexanderAlUS La notícia de l’any en física va ser la demostració que es pot controlar la conductivitat elèctrica de materials bidimensionals bicapa canviant l’orientació relativa de les dues capes El grup de l’investigador valencià Pablo Jarillo-Herrero del MIT va publicar dos articles en què mostrava, en primer lloc, que el grafè bicapa –un material format per només dues capes de grafè– esdevé un aïllant de…

Castell La primera notícia del castell és de l’any 1054, en què el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis concediren el puig d’Agramunt actual Gramuntell a una sèrie de famílies perquè el repoblessin En l’esmentat document es fa constar que Gramuntell en aquells moments formava part del terme del castell de Granyena El domini del comte de Barcelona sobre Granyena també s’observa en la donació que Ramon Berenguer I féu a títol d’esponsalici a la seva dona Almodis l’any 1056, en la qual li llegà, entre d’altres, el castell de Grannana El 1076 Ramon Berenguer…

Situació Vista àeria del castell amb la vila fortificada als seus peus ECSA - Jamin Castellnou dels Aspres, al peu del roc de Mallorca, prop de la riera de Castellnou, s’estén graonadament al peu de l’esperó rocós dominat pel castell del mateix nom El recinte fortificat que envolta el poble està gairebé intacte, la qual cosa confereix al lloc un interès excepcional Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 12,6” N - Long 2° 42’ 15” E El poble de Castellnou és 5 km a ponent de Tuïr, tot seguint la carretera D-48 PP Història El poble de Castell nou deu el seu origen al “castell nou” castrum novum,…

Situació Sant Bartomeu de Pincaró es troba en un indret actualment gairebé deshabitat, situat a la vall de la Muga, a la riba dreta del riu, a l’extrem nord-oriental del terme, als vessants nord-orientals del puig de Bassegoda Mapa 219M781 Situació 31TDG735873 Hom hi pot arribar per la carretera d’Albanyà a Bassegoda Quan aquesta pista es bifurca, cal seguir el trencall de mà esquerra fins a un petit coll, on hi ha una altra bifurcació Aquí la ruta de mà esquerra mena a la gran masia de Can Coll, mentre que l’altra davalla sobtadament cap a la vall de la Muga i Pincaró JVV - ANM Història Un…

Situació Un aspecte de les ruïnes del castell J Bolòs Castell situat al veïnat de Dosquers, actualment dins un petit bosc d’alzines, enmig de camps i prop de la riera de Maià, que el separa dels plans on hi ha l’església de Sant Martí Mapa 257M781 Situació 31TDG796718 Si hom segueix la carretera que va de Besalú a Figueres, després del km 4, molt poc abans d’arribar al trencall de Maià de Montcal, cal girar a mà dreta, passar per davant de Can Marifont i seguir un camí carreter uns quants centenars de metres Després de passar dues cases, en arribar a la tercera, el mas Usall, cal deixar l’…

Situació L’ermita de Sant Salvador, situada al cim de la muntanya del mateix nom, damunt la vall de la riera de Cogolls, a la dreta d’aquesta riera, al cantó de tramuntana del municipi més medieval de la Garrotxa, és actualment un del pocs vestigis que han pervingut de l’antic castell de Puig-alder, del qual havia estat la capella L’edifici actual és modern Mapa 295M781 Situació 31TDG616611 Per arribar-hi cal fer el mateix camí que ens porta al castell Història Dissortadament poques dades podem aportar per tal de confegir la història d’aquesta capella puix que les referències documentals que…

Situació El poble de Puigpardines, dins el petit nucli del qual hi ha l’església de Santa Maria, es troba al sud-est del poble de Sant Privat d’en Bas, al costat dret del Gurn Mapa 294M781 Situació 31TDG529657 Des del poble de les Preses, a la carretera d’Olot a Girona per Anglès, surt una carretera que mena a Sant Privat, a banda dreta Davant el Mallol i en direcció a llevant surt la pista de la concentració parcellària, des de la qual i a 500 m surt a mà dreta una pista que porta directament a Puigpardines ANM Història L’antiga església de Santa Maria de Puigpardines es troba documentada…