Resultats de la cerca
Es mostren 2132 resultats
Antoni Clapés i Flaqué
Literatura catalana
Poeta, editor i traductor de poesia.
Estudià economia i del 1966 al 2013 treballà d’informàtic El 1976 obrí a Sabadell la llibreria Els dies i, posteriorment, creà Les edicions dels dies 1981-86 i el 1989 Cafè Central, projecte editorial independent al servei de la poesia que codirigeix amb Víctor Sunyol, en el qual, a banda de l’activitat d’edició, ha dut a terme més de quatre-centes accions relacionades amb la poesia Els anys 1970-74 collaborà en la creació i direcció de Sala Tres, un espai dedicat a l’art contemporani La seva obra, d’orientació decididament avantguardista, és propera al minimalisme i a la poesia del silenci,…
,
Vilella
Parròquia
Antiga parròquia del pla de Bages, propera al monestir de Sant Benet de Bages, del municipi de Sant Fruitós de Bages, esmentada al sXIV.
Partit per la Independència
Partit polític
Partit constituït a l’octubre de 1996 per una escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] liderada per l’aleshores secretari general, Àngel Colom, la diputada al Congrés i regidora per Barcelona, Pilar Rahola, i un grup de quadres i dirigents, molts dels quals amb càrrecs institucionals.
Al maig de 1997 celebrà el congrés fundacional Defensà la independència de Catalunya, fou partidari de crear un front patriòtic nacionalista i reclamà de formar part de l’espai ideològic socialdemòcrata Els dirigents foren Colom president, Rahola vicepresidenta i els diputats autonòmics Benet Tugues secretari general i Xavier Bosch president del consell nacional Fou implantat especialment al Barcelonès, el Vallès Oriental i Occidental, Osona i el Maresme A la Catalunya del Nord s’anomenà Partit per Catalunya i el dirigí Jordi Vera L’organització juvenil s’anomenà Joves…
Alcántara
El pont d’Alcántara, pont romà del segle I dC sobre el riu Tajo, al municipi del mateix nom, a la província de Càceres, Extremadura
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, vora la confluència de l’Alagón i el Tajo.
Conreu de cereals i d’oliveres Bestiar porquí Mines d’estany Al seu terme hi ha el gran pont d’Alcántara , romà s I dC de sis arcs, sobre el Tajo, de 194 m de longitud i 71 m d’alçada màxima És un dels ponts romans més grans i més ben conservats La vila, a l’edat mitjana, fou definitivament reconquerida als musulmans el 1212 per Alfons IX de Castella El 1479 s’hi celebraren les anomenades vistes d’Alcántara entre Isabel I de Castella i la seva tia Beatriu, duquessa de Viseo, cunyada d’Alfons V de Portugal, preliminars del tractat d’Alcáçovas El convent de Sant Benet, casal de l’…
Francesc de Dou i de Siscar
Literatura
Escriptor, fill del regidor de Barcelona Gaietà de Dou i de Taiadella.
Estudià a les universitats de Cervera 1830-35 i de Bolonya 1836-39, on es doctorà en dret canònic i civil, i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 1853 Ingressà a Montserrat 1867, on prengué el nom de Leandre, i el 1889 fou nomenat vicari general de l’abadia nullius de Sant Nicolau i Sant Benet de Mònaco, erigida com a primer pas per a la constitució d’una diòcesi independent de la de Niça Traduí al castellà les Memorie storiche dell’Australia , del bisbe Rosendo Salvado 1853, i, en collaboració amb Josep Morgades i Gili, Il protestantesimo e la regola di fede 1854 i el Catechismo…
Estanislau Pere Nolasc Torrents i d’Amat
Pintura
Pintor.
Fill de catalans de Vilanova i la Geltrú Fou deixeble de Couture a París, on exposà en el Salon el 1864 Residí des de jove a Barcelona, on estudià a Llotja i el 1866 exposà Grup d’escolans Barcelona Pensionat a Roma 1866-71, el 1875 fou premiat en el Salon de París pel seu oli Un mort Marsella, Museu de Belles Arts, que hom ha situat encertadament en l’òrbita d’un Benet Mercadé Féu obres de temes diversos històriques, religioses, costumistes i de paisatges, sempre dins un correcte realisme A la fi de la seva vida s’installà a Canes Llegà la seva obra al Museu de Belles Arts de…
Sodalitium Pianum
Associació secreta romana, fundada per Umberto Benigni el 1909 i posada sota l’advocació de sant Pius V, que aplegava persones i grups autodenominats integralment catòlics, amb vista a recollir informació sobre l’ortodòxia i la disciplina de catòlics sospitosos de Modernisme
.
Els grups, denominats “conferències de sant Pere”, podien pertànyer a d’altres institucions o ésser simplement amics L’associació es proclamava papal, antimodernista, antiliberal i antisectària El seu fundador fou foragitat de la secretaria d’estat pel cardenal Merry del Val, i l’associació passà a dependre de la Congregació Consistorial 1911, el prefecte de la qual, cardenal De Lai, n'era protector Pius X, tot i ésser-ne partidari, mai no l’aprovà S'autodissolgué el 1914, a la mort del papa Restablert el 1915, fou definitivament suprimit per Benet XV el 1921 El 1913 en sorgí una…
Miguel Delgado Galindo
Sacerdot i advocat especialitzat en dret canònic.
Llicenciat en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, pertany, des del 1985, a la prelatura de l’Opus Dei Després d’haver exercit la professió d’advocat i d’haver treballat en diverses conselleries de la Generalitat de Catalunya, el 1991 es traslladà a Roma per continuar els estudis eclesiàstics de teologia i dret canònic a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu, on es doctorà el 1996 El 1999 fou cridat per collaborar al Consell Pontifici per als Laics, on ha estat ajudant d’estudi i cap de l’oficina, i ha estat el responsable de la secció d’associacions i moviments El papa Joan Pau…
Antoni Ramon i Arrufat
Cristianisme
Eclesiàstic, monjo benedictí.
Ingressà al monestir de Montserrat i fou ordenat de sacerdot el 1924 Es dedicà a l’ensenyament al seminari siríac de Jerusalem 1924-26 i al monestir de Montserrat 1926-36 Fou director i principal collaborador de Montserrat, Butlletí del Santuari 1927-34 El 1942 fou destinat a Amèrica i residí al Brasil, Argentina i Xile El 1953 se n’anà a Colòmbia, a la fundació montserratina de Medellín Hi conegué el món de l’exili, amb els quals participà en diverses activitats culturals El 1965 tornà a Montserrat Fou collaborador a les revistes Vida Cristiana i La Paraula Cristiana És autor de treballs…
Joaquim Chavalera i Gil
Historiografia catalana
Arxiver i religiós.
Membre de la comunitat cistercenca, exercí com a abat i arxiver de la comunitat de Benifassà Fou el descobridor del Cronicón de Benifassà, i en feu una còpia per tal de conservar-lo, la qual es troba a Castelló en els annals de l’autor L’obra consta de dues parts diferenciades La primera, redactada per un monjo del final del s XIV, tracta de notícies anteriors a la fundació del monestir de Benifassà i es remunta fins a la conquesta de Tortosa 1148 La segona part arriba fins a la visita al monestir del papa Benet XIII el 1411 Chavalera també escriví un Índice de todos los…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina