Resultats de la cerca

Es llicencià en antropologia a la Universitat de Hofstra, a Nova York, i és doctor per la Universitat d’Indiana Ha estat professor, entre altres centres, a la Universitat de Califòrnia, a Santa Cruz, i a la Universitat de Texas, a Austin, i sovint és convidat a centres d’arreu del món per a impartir cursos i conferències És reconegut internacionalment per la seva recerca etnogràfica, lingüística i etnomusicològica a Bosavi Papua Nova Guinea, publicada en el llibre Sound and Sentiment Birds, Weeping, Poetics and Song in Kaluli Expression 1982 i recollida en diversos…

Camarón de la Isla, pseudònim de José Monge Cruz, fou el cantant de flamenc que més va fer per renovar la tradició d’aquest estil La seva veu potent, esquinçada i plena de dramatisme representava a la perfecció la desesperació de les famílies gitanes del sud espanyol, d’on procedia L’any 1969 començà a fer discos amb Paco de Lucía, acollits pel públic amb molt d’èxit També cantà amb altres guitarristes, com Raimundo Amador i Tomatito, i obrí el flamenc a elements provinents del rock , el jazz i les músiques orientals, i fins i tot collaborà amb la Royal Philharmonic Orchestra L’…

Abans de l’arribada dels castellans, tingué importància pel seu mercat fins a l’època colonial Després de la conquesta, els franciscans fundaren a Tlatelolco el collegi de la Santa Cruz, destinat als fills dels cacics indis hi aprenien gramàtica llatina, retòrica, filosofia i medicina entre els que hi estudiaren, una colla d’humanistes nahues aconseguiren de fer més entenedora llur cultura a Europa, mitjançant una bona quantitat d’obres escrites en castellà, llatí o nàhuatl des del punt de vista d’una millor evangelització dels indis, els resultats no foren tan positius, a causa…

Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà…

Es llicencià en dret Escriví habitualment en castellà És autor d’un gran nombre de poemes, sovint premiats en certàmens, de tema llegendari, històric i costumista La gruta de los encantados , 1876 Los guardias de la Cruz , 1994 Mallorca , 1880, i Valencia , 1882 Conreà diversos gèneres teatrals, en llengua castellana el drama  El capitán Gulliver , amb Josep Manuel Casademunt, i en llengua catalana la tragèdia Lo llibre de l’honor , 1883, en collaboració amb Frederic Soler El seu germà Onofre de Mata i Maneja Barcelona 1850 — , militar, lluità en la tercera guerra Carlina a…

Hom el creu deixeble de F Pacheco, bé que la seva obra — d’un manierisme de contingut tràgic — és més propera a P de Campaña o P de Céspedes Es destaca de la seva primera etapa L’apoteosi de sant Ermengol 1624, Museo de Santa Cruz, Sevilla, a la manera dels manieristes italians A partir del 1610 evolucionà vers un naturalisme caravaggesc La seva pinzellada, vigorosa, esdevingué menys forta en la seva darrera etapa, de temàtica de gènere o natures mortes El seu fill , Francisco de Herrera , dit el Mozo Sevilla, 1622 — Madrid, 1685, fou pintor i arquitecte Es formà a…

Fou acadèmic de la Real Academia de la Historia i secretari perpetu Fou director del Museu Naval 1933-72, i, quan es creà 1948 l’Arxiu General de la Marina Álvaro de Bazán, també en fou director i realitzà gestions perquè la seu s’installés al palau dels marquesos de Santa Cruz el Viso del Marqués, Ciudad Real Tingué un gran prestigi com a historiador i museòleg, com demostra la seva participació en congressos internacionals i conferències tant a la Península com a l’estranger Publicà nombroses obres Historia de las Condecoraciones marineras Cruces, medallas y escudos de…

Cursà estudis al Conservatori Nacional de Santiago 1936-48, de composició, amb Domingo Santa Cruz Wilson i Pedro Humberto Allende, de direcció, amb Amando Carvajal, i de musicologia, amb Salasviú El 1949 es graduà a la Universitat de Xile, d’on fou professor de composició i anàlisi Creador d’una obra eclèctica i diversa que inclou estils tan allunyats com el neoclassicisme i la música aleatòria, fou autor d’una obra que inclou simfonies, òperes, música de cambra i música incidental i per al cinema Fou director de l'Institut d'Extensió Musical de la Universitat de Xile 1958 - 1961…

Serví com a organista de la capella reial de Madrid entre el 1734 i el 1745, any en què li fou conferit el càrrec de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, tasca que exercí fins a la seva mort S’han conservat diverses composicions litúrgiques seves, especialment a la catedral de Santiago, entre les quals destaquen lamentacions de Setmana Santa i diversos motets per a vuit veus A la biblioteca del duc dhi ha una referència a una obra de Cifuentes que es representà al Coliseo de la Cruz el Melodrama armónica intitulada ’La fineza acreditada vence el poder del…

El 1776 s’establí a Madrid, on excellí en el cant i la declamació Interpretà sarsueles, tonadillas i música andalusa Adoptà el paper de maja quan la situació escènica ho demanava, i sabé imitar gràcilment les dames aristocràtiques del moment Molt popular en el seu temps, la seva vida dissoluta li atorgà certa fama i feu que fos molt sollicitada pels nobles de l’època Cantà, també, en algunes òperes italianes, entre les quals I portentosi effetti della madre natura , de Giuseppe Scarlatti, obra traduïda per Ramón de la Cruz Al final dels seus…