Resultats de la cerca
Es mostren 1043 resultats
Carme Portaceli i Roig
Teatre
Directora teatral.
Trajectòria Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, els anys 1976-78 cursà iniciació i pràctica dels llenguatges audiovisuals a l’ Institut del Teatre , a la secció de vídeo del qual treballà com a professora becada el curs 1978-79 i com a professora contractada de la secció de vídeo i interpretació Molt posteriorment 2001-16 també hi impartí direcció i interpretació Es formà en direcció teatral en 1981-85 com a ajudant en muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual, entre d’altres Fulgor i mort de Joaquín Murieta , El…
lluita de les Investidures
Nom amb què hom designa la sèrie d’incidents esdevinguts entre els papes i alguns reis, i principalment l’emperador, des del 1073 (primera excomunió d’Enric IV pel fet que volgué mantenir el seu investit, Godofred, en contra d’Ató, elegit canònicament) fins al 1122 (concordat de Worms).
Precedida per tot un corrent reformista contra el nicolaisme i la simonia , la lluita cristallitzà entorn del principi de la llibertat de l’Església enfront de les investidures atorgades, en relació amb béns eclesiàstics, pels senyors feudals i, sobretot, per l’emperador, que seguia el sistema institucional otonià Així, Gregori VII, en el sínode quaresmal del 1075, prohibí tota investidura de bisbats, abadies i parròquies, renovant decrets anteriors respecte a això L’emperador Enric IV, en la dieta de Worms, apellà al seu caràcter de patricius romanorum i intimà fins i tot la renúncia al papa…
Paco Azorín

Paco Azorín
© David Ruano
Teatre
Escenògraf i director d’escena.
Format a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona 1992-96, aviat començà a treballar per a alguns dels directors més importants del país En els seus primers treballs ja mostrà una gran capacitat per a copsar el missatge de les obres i dels directors d’escena i reflectir-lo en els escenaris, amb una gran economia de mitjans Alhora, les seves escenografies han demostrat una gran adaptabilitat a diferents espais, dels quals extreu els principals avantatges Dels seus muntatges cal esmentar, entre molts altres treballs, les obres Misery 1998, de S King, dirigida per David Plana Ay,…
Sant Pere de Figueres
Art romànic
Situació Una perspectiva exterior de l’església, des del nord-oest Al mur de tramuntana encara és visible l’aparell romànic de la construcció primitiva d’aquest edifici, la major part del qual és del final del segle XIV F Tur L’església de Sant Pere de Figueres es troba al centre de la població Mapa 258M781 Situació 31TDG967798 Història A l’acta d’ordenació de l’abat Teuderic, del monestir de Sant Pere de Camprodon, datada el 27 de juny del 962, és esmentat el lloc de Figueres amb la particularitat que el document fa esment de la permuta feta l’any 943 entre el bisbe Gotmar de Girona i el…
Sant Quirze de Subiradells (Taradell)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, petit edifici d’una sola nau, rematada a llevant amb un absis semicircular G Orriols La petita capella de Sant Quirze es troba al terme municipal de Taradell, dins la urbanització de la Roca Aquesta església figura situada en el — mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 41,9 —y 37,0 31 tdg 419370 S’hi arriba per la carretera que de Taradell va a Viladrau en la qual, tot just començada, hom trobarà un trencall a mà esquerra que porta a la urbanització Miranda de la Plana o la Roca La capella és…
Sant Joan de Llorac
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, totalment modificada i ampliada amb un campanar posterior, però amb l’estructura i els paraments de l’edifici romànic ECSA - M Catalán L’església parroquial de Sant Joan és al bell mig del petit poble de Llorac Mapa 34-15390 Situació 31TCG589022 Per a arribar a Llorac cal seguir el mateix itinerari que s’ha assenyalat en la monografia precedent FEB Història L’església de Llorac consta per primera vegada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, i també en altres llistes d’època posterior de parròquies vigatanes…
Sant Vicenç de Sarrià (Barcelona)
Art romànic
El nom de Sarrià aparegué per primera vegada en un document de l’any 986 Es tractava d’una venda “ en el terme de Sirriano ” L’església de Sant Vicenç surt esmentada l’any següent en el testament sagramental de Moció, el qual mana que es vengui el terreny al costat de l’església Sarrià pertanyia al territori de Barcelona La seva extensió era el doble de l’actual, ja que englobava moltes partides que posteriorment es convertiren en parròquies i, més tard, esdevindrien barris de la ciutat Pedralbes, les Corts i Sant Gervasi de Cassoles A partir del segle XI les cites són cada cop més freqüents…
Lluís Homar i Toboso

Lluís Homar i Toboso
© Filmax
Teatre
Actor de teatre.
Comencà la seva formació fent teatre amateur als Lluïsos d’Horta i després passà a formar part del teatre independent amb la companyia Teatre de l’Escorpí El 1976 fou membre fundador del Teatre Lliure , on desenvolupà la seva trajectòria professional intervenint en la major part dels espectacles i on adquirí una sòlida formació com a actor en treballar amb directors com F Puigserver, Ll Pasqual, P Planella i C Gandolfo Simultàniament al seu treball professional, continuà la seva formació assistint a nombrosos cursos monogràfics a l’lnstitut del Teatre i també a l’escola HB Studio…
Josep Montilla i Aguilera

Josep Montilla i Aguilera
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Cursà estudis de dret i economia i treballà com a funcionari El 1978 ingressà al PSOE i a la UGT , i passà a militar al Partit dels Socialistes de Catalunya L’any 1985 fou elegit alcalde de Cornellà de Llobregat, càrrec que revalidà en 1987, 1991, 1995, 1999 i 2003 Ocupà també la presidència del Consell Comarcal del Baix Llobregat 1988, 1993 i 1997 i les vicepresidències segona 1987-99 i primera 1999-2003 i la presidència 2003-04 de la Diputació de Barcelona A l’interior del PSC ha estat successivament primer secretari del Baix Llobregat, membre del Consell Nacional 1980, de la Comissió…
clarissa
Cristianisme
Membre del segon orde franciscà femení fundat per santa Clara d’Assís (1212).
Com a regles ha tingut la donada per sant Francesc d’Assís al convent de Sant Damià, única norma entre el 1212 i el 1219, la posada sota protecció de la benedictina 1219, per iniciativa del cardenal Hugolí, futur Gregori IX, la d’Innocenci IV 1247, la dictada personalment per Clara 1253, que reaccionava contra l’anterior en matèria de pobresa, i la d’Urbà IV 1264, que autoritzà els monestirs a tenir propietats El primer monestir català fou el de Sant Antoni de Pàdua, a Barcelona, que posteriorment rebé els noms de Sant Daniel i de Santa Clara, del qual sortiren les fundadores de Pedralbes L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina