Resultats de la cerca
Es mostren 35805 resultats
aigua sulfhídrica
Farmàcia
Química
Aigua natural que conté dissolt sulfur d’hidrogen (àcid sulfhídric) i té, doncs, l’olor desagradable d’aquest gas.
estilbè
Química
Diariletè del que existeixen els isòmers (E)-estilbè i (Z)-estilbè, aquest darrer menys estable per presentar impediments estèrics.
El nom estilbè deriva de la paraula grega stilbos , que significa “brillant’ L’E-estilbè té un punt de fusió d’aproximadament 125ºC, mentre que el punt de fusió del Z-estilbè és 6 ºC De l’E-estilbè deriven els estilbenoides, a vegades anomenats incorrectament estilbens Són derivats hidroxilats de l’E-estilbè que es formen en el metabolisme secundari de molts vegetals i comparteixen la major part de la ruta de biosíntesi amb les calcones Els estilbenoides actuen com a fitoalexines El producte més conegut és el 3,4,5-trihidroxi-trans-estilbè o resveratrol que es troba al raïm i al vi negre
Front Democràtic per Catalunya
Partit polític
Partit inscrit al març de 1977 per tal de concórrer a les eleccions legislatives d’aquest any els partits integrants de la coalició Pacte Democràtic per Catalunya, encapçalada per Convergència Democràtica de Catalunya, ja que aquest fou el nom inicial de la coalició.
Vilalba Sasserra
Vilalba Sasserra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès als vessants septentrionals de la serra del Corredor (turó de la Pera, 481 m alt.), a la divisòria d’aigües entre el Besòs (dins el terme neix la riera de Mogent) i la Tordera (hi neix la riera de Trentapasses, afluent per la dreta d’aquest darrer riu).
Situació i presentació Limita amb els termes de Vallgorguina E-N, Santa Maria de Palautordera N, Llinars del Vallès N-W i Dosrius S, aquest últim pertanyent a la comarca del Maresme El terme és força accidentat turó de la Pera, 481 m el collet del Trull, la serra d’en Benet, amb altituds entre els 454 i els 491 m, excepte l’extrem NW, on hi ha el poble de Vilalba Sasserra, per on passava la via romana i on s’ha format el modern nucli de població Dins el terme es forma la capçalera de la riera de Mogent, que més tard esdevindrà el Besòs, i, també, la riera de Trentapasses, afluent per la dreta…
brànquia de bombolla
Biologia
Sistema de respiració propi de certes larves i certs adults d’insectes aquàtics que retenen bombolles d’aire sobre zones especialment hidròfugues de la cutícula; aquestes bombolles, en disminuir la tensió d’oxigen al seu si —minva provocada per la respiració traqueal de l’animal—, extreuen l’oxigen dissolt a l’aigua mitjançant un sistema d’equilibri entre aquest i el nitrogen de la bombolla, que va sortint a mesura que entra l’oxigen.
Aquest procediment respiratori permet a l’animal una immersió prolongada
Saint-Fons
Ciutat
Ciutat del departament del Roine, al Lionès, França, a la vora esquerra d’aquest riu i al S de Lió.
Metallúrgia i productes químics
serra d’Almèdia
Serra
Muntanya de la Marina Baixa entre les valls de Callosa i de Guadalest, a l’esquerra d’aquest darrer riu.
El pic culminant 685 m es troba al NW i dins el terme de la vila de Callosa d’en Sarrià
fava
Jocs
Exclamació que diu el qui para, en aquest joc, quan no pot resistir més el pes dels qui té damunt.
trocoide
Trociode
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba descrita per un punt fixat a un cercle quan aquest cercle roda sense lliscament sobre una línia recta fixa.
Si el radi del cercle és r , la distància del punt generador al centre del cercle és l i A és l’angle determinat pel punt quan el cercle ha rodat A radiants, aleshores les equacions paramètriques de la trocoide són x = rA-l sin A y = r-l cos A Si l és major que r punt exterior al cercle, la trocoide descriu rulls si l és menor que r punt interior al cercle, la trocoide no toca mai la línia recta fixa base del desplaçament si el punt és el centre del cercle, la trocoide és una recta si l és igual a r punt de la circumferència, la trocoide és aleshores una cicloide
subconjunt
Matemàtiques
Qualsevol conjunt contingut en un altre conjunt, és a dir, que tot element d’aquest ho és d’un altre.
Un subconjunt és una part d’un conjunt Si A és un subconjunt de B, hom ho representa així A⊆B La negació de A⊆B és representada per A⊄B El símbol ⊆és anomenat d’inclusió Tot conjunt admet els subconjunts trivials ell mateix i el conjunt buit ø La collecció de subconjunts d’un conjunt donat A forma un altre conjunt, dit conjunt de les parts de A , que hom representa per P A, i, per tant, PA = {BB⊆A} Si té n elements, PA en té 2 n