Resultats de la cerca
Es mostren 1445 resultats
Jaume Traserra i Cunillera

Jaume Traserra i Cunillera
© Bisbat de Solsona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en filosofia, teologia i dret i doctor en dret canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i llicenciat en filosofia i lletres i dret per la Universitat de Barcelona, fou ordenat sacerdot el 19 de març de 1959 Professor de dret canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya Fou prevere de l’arquebisbat de Barcelona, dins del qual ocupà, entre d’altres, el càrrec de jutge del tribunal eclesiàstic, secretari-canceller 1972-87 i vicari general de Barcelona 1987-93 També fou canonge de la catedral de Barcelona entre el 1986 i el 2001 i degà del capítol…
Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
President del consell d’Aragó i eclesiàstic.
Fill del cinquè duc de Sogorb i sisè de Cardona, Enric d’Aragó Format a Salamanca, on ocupà la càtedra d’institucions canòniques 1649, des del 1647 fou canonge de Toledo i ardiaca de Talavera El 1651 fou promotor fiscal de la inquisició, i, dos anys després, regent de Catalunya al consell d’Aragó Ordenat sacerdot 1655, fou creat cardenal de la corona 1660, i a Roma hagué d’intervenir en l’enfrontament entre Lluís XIV i el papa, per la qüestió de la immunitat diplomàtica Nomenat virrei de Nàpols 1664-66, bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso…
Dalmau de Mur i de Cervelló
Història
Cristianisme
Política
Prelat, promotor de les arts i polític.
Germà d’Acard Fou rector de Valls i canonge de Girona almenys des del 1399 Durant l’interregne es decantà per la candidatura de Jaume d’Urgell Nomenat bisbe de Girona 1415-19, decidí la construcció de la volta única de la catedral, després d’escoltar el parer de dotze tècnics i de decidir-se contra el parer de la majoria encarregà l’obra a Guillem Bofill El 1418 anà a Roma com a ambaixador d’Alfons el Magnànim Promogut arquebisbe de Tarragona 1419-31, desplegà una gran activitat, tant en l’aspecte religiós com en el polític inaugurà l’altar major de la catedral i convocà un…
Santa Maria de Castellàs (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
El lloc de Castellàs, segons el Spill … del vescomtat de Castellbò, pertanyia al vescomtat i formava la batllia de Castellàs, dins del quarter de Castellbò, que incloïa els llocs de Castellàs, Biscarbó i Malveí Al segle XIII hi ha documentat el canonge d’Urgell, Berenguer t d 1211, fill de Pere III, vescomte de Vilamur, com a senyor de Castellàs L’església de Santa Maria de Castellàs apareix en la relació d’esglésies del bisbat d’Urgell visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 En la relació del 1312 l’església no fou visitada però sí que el seu capellà fou…
Pere Joan Aldomar
Música
Compositor i mestre de capella català.
Probablement era de procedència gironina i degué estar emparentat amb el canonge Aldomar, enterrat a la catedral de Barcelona el 1500 Fou nomenat mestre de cant de la seu barcelonina el 1506 i succeí el mestre Bartomeu Rovira, però per poc temps, ja que el mateix any un mestre interí ocupà aquest càrrec El 1508 es troba documentat com a cantor de la capella de Ferran el Catòlic Algunes de les principals colleccions de polifonia ibèrica del final del segle XV i el començament del segle XVI, com el Cancionero Musical de Palacio , l’anomenat Cançoner de Barcelona , conservat a la…
Josep Pavia i Simó
Música
Musicòleg valencià.
Vida Estudià al seminari de Tortosa i fou ordenat el 1956 La seva afició per la música el portà a estudiar harmonia a l’Escola Superior de Música Sagrada de Madrid i a prendre lliçons de cant amb C Badia, C Sàbat i A Capella Feu la llicenciatura i el doctorat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, ciutat on fou canonge de la catedral i investigador titular emèrit del Consell Superior d’Investigacions Científiques i del departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals La seva tesi doctoral, La música a la Catedral de Barcelona durant el segle XVII 1986 i Tonos de…
canceller | cancellera
Educació
Càrrec universitari, el més alt de la jerarquia acadèmica, representant de l’autoritat papal o règia.
No té caràcter executiu Al s XII el canceller del capítol catedral era generalment cap de l’ensenyament diocesà com a director i professor de l’escola de la catedral examinava els candidats al professorat, atorgava llicència per a ensenyar dins la diòcesi, concedia els títols o graus universitaris En formar-se les universitats s XII i XIII, el canceller n'esdevingué cap suprem, com a representant del bisbe, amb les mateixes prerrogatives, que aviat s’anaren limitant a favor del rector, i el càrrec es convertí així en títol honorífic A les Universitats de l’Església Catòlica, el càrrec adquirí…
Pere Antoni Matheu i Mulet
Historiografia catalana
Prevere i investigador.
Ordenat el 1925, es doctorà en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 1929, i des del 1947 fou canonge de la seu de Mallorca Participà en el procés de beatificació de sor Francina Aina Cirer 1959 Com a investigador, publicà diversos estudis hagiogràfics i apologètics i també escriví diferents obres divulgatives sobre la catedral de Mallorca Mereix especial atenció la seva obra Cristianismo e islamismo 1934, en què analitza l’enfrontament entre ambdues civilitzacions A més, cal destacar Monografía histórica de Nuestra Señora de la Salud de Palma de Mallorca 1931, La corta de…
Martí Olivar Lalana

Martí Olivar Lalana
MUSEU COLET
Tennis de taula
Jugador, entrenador i dirigent de tennis de taula.
S’inicià al Centre Parroquial Canonge Rodó del barri de Sant Martí de Provençals i, el 1949, obtingué la primera llicència amb el CC Leridano El 1952 passà al Club de 7 a 9 i, posteriorment, jugà a l’Oasis i al Mayda Fou campió d’Espanya individual 1957, 1964, 1965, de dobles 1958 i per equips amb tres clubs diferents el de 7 a 9 1953, 1955, l’Oasis 1957 i el Mayda 1965, 1966, 1967, 1969, 1970, 1972 També guanyà la Lliga amb el Mayda 1971, 1972 En els Campionats de Catalunya, guanyà set títols quatre d’individuals 1957, 1959, 1960, 1961 i tres per equips 1953, 1955, 1957 Participà en quatre…
Jaume Sarroca
Cristianisme
Prelat.
Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d’Elvira Sarroca germà de Pere Sarroca, conegut per Pere del Rei Criat a la cort reial, fou rector d’Albalat 1260, canonge sagristà de Lleida 1267 El 1269 participà amb galera pròpia a l’estol reial en croada a Terra Santa Fou consagrat el 1273 bisbe d’Osca i deixà el seu càrrec lleidatà al seu germà Pere Fou un dels signants del codicil del testament reial 1274, acompanyà el rei a Xàtiva i d’allí a València, on aquest morí El nou rei Pere II l’acusà de retenir objectes del rei difunt i li confiscà els béns S’enemistà també amb…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina