Resultats de la cerca
Es mostren 898 resultats
Castell de la Terrassa (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Fragment de mur de l’antiga torre sobre un terreny molt erosionat que ha fet desaparèixer gran part de les seves ruïnes ECSA – A Villaró Les restes de la torre coneguda com el castell de la Terrassa s’alcen en un turó a la serreta que separa les valls d’Aravell i de Bellestar Mapa 34–10215 Situació 31TCG697905 Abans d’arribar al poble d’Aravell, per la mateixa carretera que porta a Castellbò, cal travessar un torrent per un pont de baranes metàl liques De la dreta del pont, mirant a Aravell, surt un camí que mena als camps que hi ha sota els turons que formen la carena que separa el…
castellania d’Amposta
Priorat
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.
Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…
batllia de Casp
Història
Nom que prengué abans del 1381 l’antiga comanda de Casp
(Aragó), de l’orde de l’Hospital, existent ja el 1254 i que s’incorporà al mateix s XIII el lloc de Samper de Calanda.
La dignitat de batlliu de Casp fou una de les més importants de l’orde a la corona catalanoaragonesa
Sant Joan de Montanyana (el Pont de Montanyana)
Art romànic
Situació Església, avui dia abandonada, que fou centre d’un antic priorat hospitaler ECSA - F Tur L’abandonada església de Sant Joan és als afores del poble de Montanyana, al peu del turó del castell Mapa 32-12 289 Situació 31TCG084706 S’hi arriba després d’un breu recorregut per un caminet que s’agafa a l’entrada del poble, just abans del pont, a la dreta JAA-MLIC-JBP Història L’església de Sant Joan de Montanyana fou centre d’un antic priorat hospitaler pertanyent a la comanda ribagorçana de Siscar Segons l’erudit Moner i de Siscar, amb anterioritat als hospitalers hi hagué…
Fons d’art romànic del Museu Duran i Sanpere de Cervera
Art romànic
El museu L’actual Museu Duran i Sanpere de Cervera està integrat per diversos àmbits en els quals es localitzen obres d’art i altres peces relacionades amb el món de la paleontologia, l’arqueologia, la història comarcal i l’etnografia Aquesta institució està vinculada al Centre Comarcal de Cultura de Cervera, del qual formava part, i tingué el seu origen vers l’any 1914 Inicialment les poques peces de l’incipient museu, juntament amb l’Arxiu Municipal, es van ubicar a la Casa de la Ciutat de Cervera L’any 1918, l’Arxiu, i cal suposar que també les obres que constituïen l’embrió del futur…
el Pinell de Brai
el Pinell de Brai
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Terra Alta, situat a llevant de la plataforma de Gandesa i drenat al S pel riu de les Canaletes.
Situació i presentació El municipi del Pinell de Brai, de 56,99 km 2 d’extensió, és situat al SE de la comarca i a tocar de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre Limita al N amb el terme de Benissanet, a l’E amb Miravet tots dos pertanyents a la Ribera d’Ebre, al S amb les terres de Benifallet Baix Ebre, al SW amb el municipi de Prat de Comte i a l’W amb Gandesa Geològicament les terres més antigues del terme, formades durant el període triàsic i juràssic de l’era mesozoica, es troben a tocar de les comarques de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre La resta del terme pertany a formacions de l’època…
Alguaire

Alguaire
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat a la part septentrional de la comarca, limita al N i al NW amb el terme d’Almenar, a l’W amb Almacelles, al SW amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera, al SE amb Vilanova de Segrià i a l’E amb la Portella i Albesa, aquest darrer ja de la comarca de la Noguera Es troba al sector N del Segrià, en contacte ja amb la Noguera, al sector de la dreta de la Noguera Ribagorçana riu que forma en una petita part el seu límit NE, a la zona de contacte entre les conques del Segre i del Cinca, marcada per un escarpament d’un centenar de metres, en direcció N-S, que deixa a…
Joan Desgarrigues, comanador del Masdéu (1419-1422)
El 31 de juliol de 1419 juraren els càrrecs els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Desgarrigues Segles XIV – XV, comanador del Masdéu diputat militar Galceran de Santmenat, cavaller diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Narcís Estruç, ardiaca major de Tarragona El 2 d’agost de 1419 jurà el càrrec el següent oïdor oïdor militar Guillem de Masdovelles El 6 d’agost de 1419 arribà a Barcelona el següent oïdor reial Joan Desbosc, ciutadà de Lleida Les notícies sobre Joan Desgarrigues són ben minses Se sap que havia professat en l’orde de l’Hospital, i…
Santa Maria de Gardeny
Barri
Barri perifèric de Lleida (Segrià), situat a ponent del centre urbà, a l’antic sector d’horta, al peu del puig de Gardeny (198 m alt.), on s’aixeca l’antic castell, centre de l’antiga comanda templera.
És format per un polígon residencial —iniciat vers el 1951— i un grup de cases prefabricades, progressivament substituïdes per blocs d’habitatges, destinades a les famílies desallotjades del Canyeret
Calaceit
Façana barroca de l’església parroquial de Calceit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, entre el riu d’Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta.
El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi, blat, civada i blat de moro, 511 ha de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina