Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
cúpric | cúprica
Química
Dit especialment dels composts de coure en què aquest té una valència o un nombre d’oxidació de +2.
bacallà

Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…
Glossari del vitrall
Art gòtic
Esquema d’una vidriera Grisalla Colors vitrificables que tenen com a base òxids metàllics, ja sigui de ferro o de coure, i que són utilitzats per a fer dibuixos interns o pintar ombres en les peces de vidre que integren una vidriera Teòfil aconsella fer-los amb la mateixa proporció de pols de vidre verd, de vidre blau i de coure, tot barrejat amb vi o orina Groc d’argent Color obtingut mitjançant sals d’argent nitrat, clorur o sulfur d’argent, que s’aplica al vidre per tal de tenyir-lo i que penetra en l’estructura vítria Els tons van del groc al roig, segons la…
Rio Grande do Sul
Divisió administrativa
Estat del Brasil, el més meridional de tots.
La capital és Porto Alegre Limita al N amb l’estat de Santa Catarina, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb la República de l’Uruguai i a l’W amb la República Argentina Hom hi distingeix dues regions fisiogràfiques separades per la depressió central La regió septentrional forma part de l’escut brasiler Serra Geral, amb altiplans de gres i basalt Aquesta part està molt erosionada pels rius, afluents de l’Uruguai Al S, conegut per La Campanha, dominen les planes, encara que algunes serralades de materials granítics es prolonguen fins a dins l’Uruguai La costa és arenosa, amb moltes dunes,…
Nova Brunsvic
Divisió administrativa
Província marítima del Canadà, al litoral atlàntic.
Limita al N amb Quebec, a l’W amb l’estat de Maine EUA, a l’E amb el golf de Sant Llorenç i al sud amb la badia de Fundy La capital és Fredericton 46 466 h 1991 Pertany a la regió apalatxiana, i en formen el relleu una sèrie d’altiplans esglaonats, intercalats amb depressions, com la del Restigouche, al N, i altures, com les dels Northern Highlands o les de les Caledonia Hills Amb tot, la glaciació quaternària ha deixat l’empremta pertot arreu L’amplada de les marees a la badia de Fundy, la màxima del món, és aprofitada per a la installació d’una central mareomotriu a Passamaquoddy La…
Ontario
Divisió administrativa
Província del Canadà, limitada per Quebec a l’E, el riu Sant Llorenç i els Grans Llacs al S, Manitoba a l’W, i les badies de Hudson i James al N.
La capital és Toronto El territori, pla en gran part, acusa en conjunt els efectes de la glaciació, amb presència de nombroses conques lacustres i acumulació de dipòsits morènics A la forta immigració del s XIX s’ha afegit un notable creixement natural, per la qual cosa la xifra d’habitants passà de 950 000 el 1851 a 1 900 000 el 1900 i a 3 432 000 el 1930, xifra que doblà en els trenta anys següents La indústria és la primera activitat econòmica Es destaquen la siderúrgia, la fabricació de maquinària agrícola, automòbils, construccions elèctriques i la indústria química i alimentària Toronto…
Welser
Família de patricis d’Augsburg que als darrers decennis del s. XV i a la primera meitat del XVI fou l’eix d’importants empreses comercials, mineres i bancàries; hom creu que a l’Alemanya d’aquesta època solament els Fugger superaren la seva potència financera.
El 1476 els germans Bartholomäus, Lucas, Ulrich i Jakob Welser constituïren una poderosa companyia mercantil que uns quants anys més tard, conduïda per Anton Welser mort el 1518, fill gran de Lucas, estengué la seva activitat per tot l’Occident europeu, amb factories a Lisboa, Anvers, Nuremberg, Danzig, Venècia, Ginebra, Lió, etc Al tradicional comerç de llana, teles i draps s’afegí l’explotació de les mines de coure i argent del Tirol, Saxònia i Turíngia i la distribució pel nord i pel centre d’Europa de les espècies i altres productes de les possessions portugueses a Àfrica i…
pisa
Arts decoratives
Ceràmica de pasta porosa recoberta d’un vernís vitrificat transparent o opac.
La tècnica de fabricació de la pisa aparegué al Pròxim Orient III millenni aC a base de quars i sosa o potassa, i posteriorment es perfeccionà amb la utilització de metalls, com el plom o l’estany, que permeté d’ampliar el repertori de colors A Egipte en fou molt abundant l’ús i la fabricació, mentre que en la civilització grecoromana amb prou feines existí La tècnica de fabricació de la pisa s’estengué a l’Extrem Orient, concretament a la Xina, durant la dinastia Han En època islàmica fou Samarra segle IX el principal centre difusor, avançant la tècnica i la bellesa de les peces obtingudes…
or
Or natiu
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica.
Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…
moneda catalana
Ral d’argent, de Jaume II de Mallorca (1300)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina