Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Castell i vilatge de Colobor (Àger)
Art romànic
Aquest antic poblat i castell del terme d’Àger es trobava situat segurament prop del lloc on ara hi ha l’ermita de Santa Maria de Colobor i el casal adjunt, al Montsec d’Ares Des del segle XII, a Colobor es documenta una fortalesa i àdhuc un petit vilatge, que desaparegué arran de la pesta negra del segle XIV La primera referència concreta sobre el lloc apareix en l’acta de consagració de l’església de Sant Nicolau d’Àger del 1101 Gerbert Oseta donà una terra a la dita església propera al camí de Colobor El 1110 s’efectuà la venda d’una casa al llogaret de Colobor per un tal…
Santa Maria de Prades
Art romànic
El primer esment de l’església parroquial de Prades es troba en la carta de poblament atorgada per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, als habitants de Prades el 1159, on se’ls concedia el dret a edificar una església a la vila L’església de Pratis consta com a construïda el 1194, quan és una de les parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona esmentada en la butlla del papa Celestí III Els anys 1279 i 1280 el rector de Prades satisfeu 100 sous en concepte de dècima papal, una quantitat que demostra la importància de la parròquia de Prades en aquells moments L’església parroquial de Prades,…
Sant Vicenç de Sagramorta (Alp)
Art romànic
Antiga parròquia, avui desapareguda, situada a l’actual despoblat de Sagramorta, prop del torrent del coll del Pal, dit també de Sagramorta, que és afluent del riu d’Alp L’esment més antic d’aquesta església cal cercar-lo en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat fou confegit vers la segona meitat del segle X Dues notícies del 1282 es refereixen a aquesta parròquia Aquell any, Ermengol d’Alp i la seva muller van vendre a Arnau Veciat dues terceres parts i a Jaume Coc la tercera part restant de la vila de Sagramorta amb els homes,…
Club Bàsquet Cornellà

Plantilla de l’equip sènior A del Club Bàsquet Cornellà de la temporada 2011-12
Club Bàsquet Cornellà
Basquetbol
Club de basquetbol de Cornellà de Llobregat.
Fundat el 1929 per Llorenç Cabestero i Arrontes, inicialment prengué el nom d’Unió Social de Cornellà Ja el 1935 aconseguí el subcampionat de Catalunya de segona categoria Passada la Guerra Civil, l’any 1941, adoptà el nom actual i poc després incorporà un equip femení La temporada 1948-49 competí a primera categoria catalana però baixà a categories territorials fins que desaparegué la temporada 1963-64 Fou refundat el 1968, any que assolí el subcampionat provincial La temporada 1986-87 debutà en competicions d’àmbit estatal Entre el 1992 i el 1998 establí un acord de…
música del monestir de Cluny
Música
Música desenvolupada al monestir benedictí de Cluny (França).
Fundat l’any 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem III d’Aquitània, s’hi inicià una gran reforma monàstica, l’anomenat moviment cluniacenc Reflectir la grandesa de Déu a través de la celebració, amb gran esplendor, de l’ofici diví i de la missa era un dels punts principals del nou orde, que tingué un gran desenvolupament gràcies a l’obra dels seus abats, com ara Bernó 910-927, Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 L’època de màxima expansió de l’orde cluniacenc correspon al començament del segle XII, en què tenia més de mil monestirs,…
oboè d’amor
Música
Instrument de vent-fusta de llengüeta doble pertanyent a la família de l'oboè.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic És, de fet, un oboè mezzosoprano, instrument transpositor en la, que sona una tercera menor més greu que l’oboè estàndard oboè soprano Construït de fusta i proveït actualment de claus, té aproximadament uns 70 cm de llargada i posseeix un pavelló esferoidal en forma de pera El seu so és més dolç i tancat que el de l’oboè, i fou molt apreciat per JS Bach, que l’emprà principalment en la seva música religiosa La designació d' amore en italià fou utilitzada en el Barroc per a definir instruments de so…
Centre d’Estudis de la Plana
Historiografia catalana
Associació cultural d’àmbit comarcal nascuda a Castelló de la Plana al gener del 1985 i presidida per Juan-Luis Constante Lluch.
El seu objectiu fou l’estudi i la divulgació de la història, la geografia, l’art, l’arqueologia, el medi natural i, en general, de tots els aspectes culturals de la Plana de Castelló Vinculada als ambients socialistes que a la dècada de 1980-90 governaven les institucions castellonenques, no tingué èxit en el seu intent de presentar-se com a alternativa progressista davant el caràcter més tradicional de la Societat Castellonenca de Cultura, i desaparegué el 1987 Publicà un butlletí de periodicitat trimestral dirigit per Manuel Godoy Casanova, del qual s’editaren deu números, el…
Joan Gualbert Subirà
Fa l’aparició en el panorama industrial català de bracet amb Ramon Monroig –vegeu més endavant–, de qui era soci Tots dos guanyaren la medalla d’argent a l’exposició industrial de Madrid del 1841 per unes mostres de clorur de calç Però després d’aquesta experiència, ell i Monroig entraren en la fabricació d’àcids Monroig canvià aviat d’opinió, se’n separà amicalment –tot sembla indicar-ho– i s’installà pel seu compte, tot dedicant-se a matèries tintòries Subirá posà la fàbrica al carrer de Feman-dina, al barri del Raval, xamfrà del que era aleshores el carrer de Ponent i que ara es diu de…
la Tor de Querol
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la vall de Querol (des d’aigua avall de Cortvassill fins aigua amunt de la Vinyola), al límit amb la Baixa Cerdanya (municipi de Guils de Cerdanya).
El sector nord-oriental és accidentat pels contraforts meridionals del Carlit pic de Bena, sota el qual s’obre el coll de Bena, per on passa el camí que comunica la Solana amb la vall de Querol La població i els conreus es concentren principalment al fons de la vall, al llarg del riu d’Aravó Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l' estació de la Tor de Querol , internacional, on s’inicien les línies de ferrocarril a Barcelona per Puigcerdà i a Tolosa per Foix, a més del ferrocarril de via estreta de la Cerdanya a Perpinyà És un centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar Més…
la Figuerosa
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a 397 m alt., al vessant SW del turó del Molí del Vent (422 m alt.), on hi hagué un molí medieval.
La població s’anà configurant al voltant de l’antic castell de la Figuerosa, del qual resten alguns vestigis, de disposició quadrada L’emmurallament del poble devia seguir el carrer del Forn, la plaça de l’Església i el carrer de la Bassa i desaparegué al segle XIX, quan la població augmentà considerablement Aleshores s’obriren els ravals, es construïren cases a l’altra banda de la muralla i s’aixecà l’església actual Es poden veure encara avui una casa del 1601 i quatre més de la segona meitat del segle XVIII, totes al nucli antic També hi ha una mina datada el 1794 L’església parroquial és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina