Resultats de la cerca

És evident que Felip Muller no era català, però no en coneixem el lloc d’origen, tot i que el nom és inequívocament germànic Els seus successors donaran l’any 1830 com el de l’inici de les seves activitats a Catalunya A la Guia de Barcelona del 1942, que és la primera publicada que inclou una relació de les distintes activitats econòmiques de la ciutat, Felip Muller té un apartat propi en què està sol “romanero o constructor de pesos y balanzas” La romana és una balança rudimentària portàtil, de ferro forjat que, com el seu nom indica fou una aportació dels romans Factura de Roca…

“Els catalans d’Amèrica han estat pioners dels estudis indians”, ha escrit l’antropòleg Claudi Esteve Fabregat I segueix “Això va començar ben aviat amb el jerònim Ramon Paner que, el 1494, en ocasió del segon viatge de Cristòfor Colom a les Antilles, ja va fer de primer missionòleg, de primer lingüista i de primer etnòleg europeu a les Índies” Lingüistes i etnòlegs D’aleshores ençà, la contribució catalana al coneixement i a la fixació per escrit de les llengües d’Amèrica no s’ha interromput Lluís Nicolau d’Olwer en féu un primer balanç publicat a Mèxic el 1963 La comissió Amèrica i…

El 1846 WJ Thoms proposà el mot folklore que significa literalment ‘saber del poble’ en substitució de Popular Antiquities En els països de parla alemanya, ja des del 1808 hom empra el mot Volkskunde Malgrat que el terme folklore és recent, l’estudi de la vida tradicional del poble té arrels més llunyanes Amb la floració del classicisme humanista, per part dels artistes i els literats començà a desvetllar-se l’interès per la vida quotidiana dels pobles GB Vico mostrà en algunes parts de la Scienza Nuova 1725 molt d’interès per la vida popular i pels mites És el Romanticisme, però, sobretot…

Es formà al Conservatori de Música de Barcelona 1973-80 amb Josep Soler i Sardà i Antoni Ros i Marbà És també llicenciat en filosofia 1982 per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en història i ciències de la música per la mateixa universitat 2000, amb una tesi sobre l’anàlisi musical Becat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, estudià a Viena 1982-83 amb Friedrich Cerha i KH Füssl, entre altres La seva obra revela un exhaustiu coneixement de la tradició musical, especialment del segle XX, que integra críticament com a base del seu llenguatge personal La influència serial i…

Nascut en el si d’una família vinculada al món intellectual i artístic —el seu avi, Josep Massot i Planes , músic, es dedicà a recopilar el cançoner popular de Mallorca, que Massot i Muntaner publicà el 1984 Cançoner musical de Mallorca —, de petit tingué contacte amb l’ambient literari de l’illa a partir de les lectures dels seus principals autors i dels contactes que la família hi tenia a partir d’un saló literari que la seva tia àvia, poeta, mantingué durant els anys més tèrbols del franquisme, i que fou freqüentat, entre d’altres, per Maria Antònia Salvà El 1958 inicià estudis de lletres…

Com a pensament que, des d’antic i juntament amb el taoisme i el budisme, ha informat la vida i la cultura xineses, el confucianisme té el seu propi corpus literari, també anomenat cànon confucià , tot i que mai no ha gaudit, de fet, del caràcter canònic d’escriptures revelades ni de força per a sancionar una doctrina organitzada Aquest corpus és format, en primer terme, pels “Cinc clàssics” Clàssic de la història amb materials no anteriors al segle X aC, Clàssic de les odes amb composicions no anteriors al segle IX aC, Memòries sobre els ritus amb una majoria d’aportacions posteriors a…

Els catàlegs de biblioteques, bé que en llur majoria no obeeixen a un mètode selectiu raonat, són, especialment en les grans biblioteques, veritables bibliografies generals de gran valor Igualment poden ésser-ho els índexs de publicacions i les guies d’obres de referència Els primers repertoris de caràcter bibliogràfic són els catàlegs sistemàtics de les biblioteques alexandrines compilats per Callímac al segle III aC i, en sentit ampli, les freqüents llistes de manuscrits dels monestirs medievals La necessitat del repertori bibliogràfic no aparegué, però, fins al segle XV, amb la invenció de…

Vida i obra Era nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró i germà del també escriptor, arxiver i historiador Antoni de Bofarull i Brocà Començà estudis al seminari de Tarragona però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat Tanmateix l’advocacia tampoc no fou el seu destí En acabar, exercí durant un breu període Al principi dels anys quaranta fundà el periòdic teatral El Juglar 1843, el primer d’aquest gènere a Catalunya, i el Diario de Reus De avisos y noticias , que sortí per primera vegada…

Vida A un any i mig ja era capaç de treure melodies en un orgue que construí el seu pare, d’ofici fuster, a tres anys ja tocava al teatre de la seva ciutat i començà a fer concerts, i quan en tenia quatre tocà davant del rei, a Buckingham Ch Burney descriví les seves habilitats, i assegurava que era capaç de tocar acords, transportar a qualsevol tonalitat, distingir les notes d’un acord d’oïda i tocar obres de Händel a primera vista Sabia tocar també el piano i el violí A onze anys fou assistent de W Randall a Cambridge, i el prepararen per a iniciar estudis superiors guiat per AC Schomberg…

Vida i obra Expatriat amb la seva família arran de la guerra civil 1939, fins el 1941 visqué al Paraguai i posteriorment es traslladà a l’Uruguai i visqué 25 anys a Montevideo Es doctorà en dret i ciències socials a la Universitat de Montevideo 1967 El 1966, en tornar a Catalunya, treballà en diverses tasques editorials i collaborà en la redacció de la GEC Més tard, entrà a l’Organització de les Nacions Unides com a traductor, primer a Nova York 1975-77, i després a Viena 1977-90 D’aquesta collaboració amb diverses institucions internacionals, destaca la seva tasca en la redacció de textos…