Resultats de la cerca

Membre d’una família de músics, es presentà a Nova York el 1940 Apadrinat per Thelonious Monk , actuà sovint a les jam-sessions on es desenvolupava l’estil bebop Durant el seu pas per l’orquestra de Cootie Williams 1942-44 realitzà els primers enregistraments, que mostren els elements essencials del seu estil Poc després començaren, probablement a causa dels cops al cap rebuts en un espellissament de la policia 1945, els problemes psíquics que l’afectarien al llarg de tota la vida i repercutirien en la seva carrera Powell patí freqüents collapses nerviosos i estigué internat en…

Llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, estudià música al Conservatori de Música d'aquesta ciutat Posteriorment, seguí cursos de perfeccionament de cant al Conservatori de Santa Cecília de Roma Canta habitualment al Gran Teatre del Liceu, on ha destacat en papers secundaris d’òperes com La forza del destino G Verdi, Salome R Strauss o La favorita G Donizetti El 1978 cantà el paper de Leonora, de La favorita i des d’aleshores ha dut una brillant carrera professional a Barcelona i a moltes altres ciutats, amb un repertori d’òpera italiana que inclou Rossini, Donizetti…

Nascuda en una família de músics, de ben petita desenvolupà els seus dots artístics i als deu anys ja cantà una ària de La Traviata L’any 1950 inicià estudis al Conservatori de Bolonya, que posteriorment amplià amb Ettore Campogalliani a Màntua El 1955 debutà a Mòdena en el paper de Micaela Carmen i tres anys més tard guanyà el concurs de cant de Vercelli El 1961 inicià la seva projecció internacional amb la intervenció al Covent Garden en Falstaff , en versió dirigida per Carlo Maria Giulini Posteriorment debutà al Teatro alla Scala de Milà 1963 i al Metropolitan Opera House de Nova York…

Estudià a l’Escola de Música Toho de Tòquio, on es formà inicialment com a pianista Un accident l’obligà a reorientar la seva formació i s’encaminà cap a la direcció orquestral El 1959 prosseguí els seus estudis a Europa, inicialment a Berlín al costat de H von Karajan i S Kusevickij Entre el 1961 i el 1965 fou assistent de L Bernstein a l’Orquestra Simfònica de Nova York i del 1964 al 1968 dirigí a Ravenna, abans de passar a les orquestres de Toronto 1965-69, San Francisco 1970-76 i la Simfònica de Boston, de la qual fou director des del 1973 fins al 2002 Posteriorment fou el director…

Membre d’una família jueva ucraïnesa emigrada als EUA, rebé les primeres lliçons de violí de Siegmund Anker a San Francisco, quan només tenia quatre anys A sets anys debutà en públic en aquesta ciutat, en un concert dirigit per Alfred Hartz Es perfeccionà amb Louis Persinger, que havia estat deixeble d’Eugene Ysaÿe El 1927 debutà a París en els Concerts Lamoureux i rebé lliçons de perfeccionament de George Enescu Dos anys més tard es presentà a Berlín, en un concert dirigit per Bruno Walter El 1935 participà en una gira per seixanta-tres ciutats diferents, donant-se a conèixer arreu Els dos…

Començà a estudiar la flauta de bec a tres anys i quan només en tenia cinc actuà a la Ràdio Danesa Debutà professionalment el 1969 a l’Auditori del Tívoli i aquest mateix any començà les classes amb Ferdinand Conrad a la Hochschule für Musik und Theater de Hannover Durant la dècada dels setanta desenvolupà la seva carrera de solista amb aparicions regulars a Europa i l’Amèrica del Nord, convidada a tocar per directors com Claudio Abbado, Christopher Hogwood, Neville Marriner o Vladimir Spivakov Des del 1992 toca sovint amb el seu marit, el guitarrista i llaütista Lars Hanniba, amb qui ha…

Formà part d’un grup de grans virtuosos que floriren durant el primer terç del segle XX i les vides dels quals estigueren molt marcades per l’ascensió del feixisme i la Segona Guerra Mundial Fou deixeble de Th Leschetizky piano i d’E Mandyczewski teoria, el qual el presentà a J Brahms Schnabel aviat trencà amb la tradició més aviat exhibicionista de la interpretació que dominava al final del segle XIX i obrí el repertori a obres negligides fins llavors, com les sonates de F Schubert i les bagatelles opus 33 i 119 i les variacions opus 34 i 120 de L van Beethoven Esdevingué un renovador de l’…

Creada principalment per a la realització d’enregistraments, amb més de mil títols en el seu currículum s’ha convertit en la formació que més gravacions ha realitzat Al llarg de la seva història, la Philharmonia Orchestra ha estat dirigida per distingits mestres, com ara W Furtwängler, R Strauss, A Toscanini o H von Karajan Otto Klemperer fou el primer d’una impressionant llista de directors principals, en què consten figures de la talla de Lorin Maazel director principal associat el 1970, Riccardo Muti director principal el 1973 i director musical el 1979, Giuseppe Sinopoli…

Moltes de les obres cabdals de la música francesa del tombant de segle van ser escrites per a aquesta formació Entre aquestes cal destacar La Mer , de Claude Debussy, o La valse , de Maurice Ravel El primer enregistrament del famós Bolero d’aquest darrer compositor fou realitzat també per l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, amb el mateix Ravel com a director, l’any 1932 També gaudí de la collaboració d’altres compositors de prestigi, com ara C Saint-Saëns, C Franck, V d’Indy o P Dukas Ch Lamoureux fou succeït al capdavant de la formació per directors com C Chevillard 1897-1923, P Paray 1923-…

Fou creat amb el nom d’Institut d’Art Musical per Frank Damrosch, fillol de Franz Liszt i responsable de l’educació musical a les escoles públiques d’aquella ciutat L’objectiu de Damrosch era crear un conservatori equiparable als que hi havia a Europa en aquell moment, per tal que els estudiants de música nord-americans no haguessin de traslladar-se al vell continent per a la seva formació El primer any s’hi matricularen 500 alumnes El 1924 la Fundació Musical Juilliard, dedicada a donar suport a les activitats relacionades amb la música als Estats Units, creà una nova escola, la Juilliard…